Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Fuliola, la (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 11,05 km2, 275 m alt, 1.260 hab (2016)

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el pla d’Urgell i al sud de la serra d’Almenara.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu -alimentada pel canal d’Urgell-, destinada principalment al conreu de cereals (blat, blat de moro) i farratges (alfals), la ramaderia (principalment de porcí i de boví), l’avicultura i la indústria, derivada principalment de l’agricultura (hi ha una cooperativa agrícola i una fàbrica de pinsos compostos); cal remarcar una important empresa de confecció. Àrea comercial de Tàrrega. La població ha augmentat durant tot el segle XX, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

El poble es troba a l’extrem oriental del terme; l’església parroquial és dedicada a santa Llúcia. A l’estiu hi tenen lloc des del 1981 les festes del Segar i del Batre.

Dins el terme hi ha el poble de Boldú i l’antic terme de la Fulia Grossa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ateneu Popular

Freginals (Montsià)

5 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 17,59 km2, 126 m alt, 396 hab (2016)

0montsia

Estès per una vall per on passa el camí tradicional de Barcelona a València, entre el sector septentrional de les serres de Montsià i els contraforts sud-occidentals del Montsianell, a l’est, i la mola de Godall, a l’oest, al centre de la comarca, a la dreta de l’Ebre i al sud-oest d’Amposta. Una tercera part del territori no és conreat i és ocupat per pasturatges i garrigues; el bosc ha desaparegut.

L’agricultura és predominantment de secà, principalment oliveres, seguida per la vinya, els garrofers i els cereals. Hi ha una mica de regadiu. Cooperativa agrícola. Àrea comercial de Tortosa. La població ha experimentat una constant davallada des de mitjan segle XIX.

Al poble, que agrupa tota la població del municipi, destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu, del segle XVIII.

Al terme hi ha diverses partides. La colonització del lloc fou iniciada el 1274 pel comanador hospitaler d’Ulldecona.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Franqueses del Vallès, les (Vallès Oriental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,14 km2, 181 m alt, 19.417 hab (2016)

0valles_oriental

Situat a l’esquerra del Congost i de la riera de Corró, al nord de la ciutat de Granollers, amb la qual forma una conurbació per la banda de Corró d’Avall, actual capital del municipi. La zona forestal està ocupada per pinedes i alzinars, i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, patates i llegums) i regadiu (patates, cereals, llegums i farratges), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i sobretot la indústria, bastant diversificada (química, metal·lúrgica, tèxtil, adoberies, construcció) i afavorida per la proximitat de Granollers i causa també de l’espectacular creixement demogràfic de les darreres dècades. Àrea comercial de Granollers.

A la vila destaca la Casa del Comú, considerable obra modernista. 

Dins el terme, que comprèn, a més, els pobles de Corró d’Amunt, Llerona i Marata, hi ha diverses esglésies romàniques, el santuari del Pla, del segle XI, la masia i església de Santa Digna i restes d’una vil·la romana, a més de diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fortià (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 10,76 km2, 8 m alt, 721 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a la plana al·luvial empordanesa, entre les conques del Fluvià i la Muga i regat pel rec del Molí, a l’est de Figueres.

El principal recurs econòmic del municipi és la ramaderia (bestiar boví i porcí, i avicultura), complementada per l’agricultura de regadiu (blat de moro i hortalisses) i de seca, dedicat principalment als cereals (blat, ordi i civada) i a l’alfals. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al mig de la plana; s’hi destaquen l’església parroquial dedicada a sant Julià, gòtico-tardana; i el casal renaixentista on nasqué la reina Sibil·la de Fortià. Un aiguat destruí, en part, el poble el 1421. Esmentat ja el 971, pertanyia al comtat d’Empúries.

El terme comprèn també el poble de Fortianell, a l’oest de la capital municipal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Fornells de la Selva (Gironès)

10 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 11,86 km2, 102 m alt, 2.547 hab (2016)

0girones

Estès pel pla de Girona, al sud d’aquesta ciutat, a la vall mitjana de l’Onyar, estès a banda i banda del riu, afluent del Ter, al sud de Girona.

La major part de la superfície del terme és conreada, amb gran predomini del secà: cereals (blat, civada i ordi), blat de moro, farratges i vinya; el regadiu aprofita l’aigua del subsòl. També són importants l’activitat ramadera (bovina i porcina) i l’avicultura. Hom hi ha instal·lat locals comercials i magatzems, especialment de l’automoció i d’electrodomèstics. Hi ha bòbiles. Àrea comercial de Girona.

El poble és a l’esquerra de l’Onyar; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Cugat, gòtico-renaixentista, fortificada (segona meitat del segle XVI). L’antic castell de Fornells és esmentat ja el 1048.

Dins el terme es troben els veïnats de la Barceloneta, del Mas Cases i del Mas Serra.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Forès (Conca de Barberà)

17 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 16,03 km2, 866 m alt, 47 hab (2016)

0conca

Situat al sud dels altiplans de la Segarra, accidentat per la serra de Forès, sector per damunt de la serra del Tallat, que està compresa dins els Comalats, on neix el torrent de Forès, que desguassa, per la dreta, al riu Corb, aigua amunt de Guimerà; a la vora meridional dels altiplans de la Segarra, al nord de Montblanc. El relleu és accidentat i ocupat per pastures i algunes pinedes.

La vida econòmica del municipi, en procés de despoblament, es limita a l’agricultura de secà, principalment cereals i vinya, complementada pels ametllers. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble es troba en un turó, al voltant de l’antic castell de Forès i de l’església parroquial de Sant Miquel, romànica (esmentada ja el 1154). Pertangué al monestir de Santes Creus. A l’oest del poble hi ha el raval del Pla de la Bassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Forallac (Baix Empordà)

19 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 50,63 km2, 51 m alt, 1.723 hab (2016)

0baix_emporda

Nom donat al municipi resultant de l’annexió (1976) dels de Vulpellac, Fonteta i Peratallada. El cap del municipi és Vulpellac. El terme és accidentat pel massís de les Gavarres, amb pinedes i alzinars, prop de la Bisbal d’Empordà, a la dreta del Daró; al nord s’aixeca, damunt el territori pla, el puig Negre (109 m alt).

La vida econòmica del municipi és bàsicament d’agricultura de secà: cereals, farratges, vinya i oliveres; en regadiu, amb aigua del subsòl, és cultiven hortalisses, blat de moro i farratge. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Fabricació de materials per a la construcció i ceràmiques. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

El terme comprèn també, entre altres, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i Fitor, l’antic lloc de la Bruguera, els veïnats d’Abellars i de la Bordeta i l’antic poble de Torroella de Mont-ras.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Foradada (Noguera)

10 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 28,55 km2, 455 m alt, 172 hab (2016)

0noguera

A l’esquerra del Segre, que limita el terme pel nord i al peu del tossal de Boada. El relleu és accidentat, al nord, per la serra del Munt i, al sud, per la de Montclar.

La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà (blat, vinya i olivera), a la de regadiu, gràcies al canal d’Urgell (hortalisses, farratges i patates) i la ramaderia (ovina, porcina i bovina). Àrea comercial d’Artesa de Segre. La població ha disminuït notablement, si bé darrerament s’ha estabilitzat.

El poble té un aire pintoresc, al vessant meridional de la serra del Munt, sota mateix d’una penya foradada; l’església de Sant Pere depèn de la de Montsonís.

El terme comprèn també la caseria de Valldeixils, els pobles de Marcovau, Montsonís i Rubió d’Agramunt, el santuari de Salgar, amb església romànica de claustre renaixentista, i l’antic castell de Malagastre.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Font-rubí (Alt Penedès)

38 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 37,42 km2, 319 m alt, 1.363 hab (2016)

0alt_penedes

Estès des del centre fins a l’extrem nord-occidental de la comarca, drenat per diverses rieres, com la de la Maçana o de les Graus, afluent del Foix, al nord-oest de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat per la serra de Font-rubí i la de l’Avellà (de la Serralada Litoral Catalana), amb pinedes i alzinars.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (vinya, cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, arbres fruiters i patates), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la petita indústria vinícola. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és en un turó, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Font-rubí, del segle XIV, que esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia. L’església parroquial és dedicada a sant Pere i a sant Feliu. La capitalitat municipal l’ostenta, però, el poble de Guardiola de Font-rubí.

El terme comprèn també, el poble de Grabuac, les caseries del Coll de la Barraca, l’Avellà, l’Alzinar, les Casesnoves, la Maçana, Sabanell, Obagues i Mas Molló i el raval de les Casesnoves de la Mata.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Fontcoberta (Pla de l’Estany)

11 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 17,28 km2, 207 m alt, 1.471 hab (2016)

0pla_estany

Situat al nord-est del pla de Banyoles, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga, al nord de Banyoles. Hi ha prop d’un miler d’hectàrees de vegetació natural, principalment pinedes, rouredes i alzinars.

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura i l’agricultura de secà (cereals i llegums). Àrea comercial de Banyoles. La població ha crescut notablement els darrers anys.

El poble és a l’interfluvi d’ambdues rieres; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Felip, consagrada el 922, que conserva una torre romànica del segle XII modificada en l’època barroca.

Dins el terme hi ha, a més, els veïnats de Figueroles i de la Farrés, els pobles d’Espasens i de Vilavenut, on hi ha restes d’esglésies romàniques, i el santuari de la Font.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques