Comarca de Catalunya: 797,70 km², 19.090 hab (2016), densitat: 23,93 h/km², capital: les Borges Blanques

Consta de 24 municipis: l’Albagés – l’Albi – Arbeca – Bellaguarda – les Borges Blanques – Bovera – Castelldans – Cervià de les Garrigues – el Cogul – l’Espluga Calba – la Floresta – Fulleda – la Granadella – Granyena de les Garrigues – Juncosa – Juneda – els Omellons – la Pobla de Cérvoles – Puiggròs – el Soleràs – Tarrés – els Torms – el Vilosell – Vinaixa

Limita al nord amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, a l’est amb la Conca de Barberà, al sud amb el Priorat i la Ribera d’Ebre i a l’oest amb el Segrià.

GEOGRAFIA FÍSICA – La comarca està constituïda per un pla, que baixa en pendent cap a l’Ebre i el Segre, format per l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al nord, per un fragment de la plana d’Urgell regat pel canal d’Urgell. Són terrenys d’edat terciària, generalment argilencs, horitzontals i poc deformats, recoberts a la part baixa per les terres al·luvials de les terrassses que devallen del Segre. Integrada en el vessant esquerre d’aquest riu, la serra la Llena i els contraforts del Montsant, als límits de les terres de Prades i el Priorat, la separen de les terres del Francolí. El curs principal és el Set, afluent del Segre, alimentat per nombrosos cursos gairebé sempre secs.

El clima de les Garrigues és mediterrani amb tendència continental, presenta una gran amplitud tèrmica, amb hiverns freds i presència freqüent de boira, i estius calurosos. L’escassesa de pluges hi és crònica (la mitjana anual és de 380 mm, amb un màxim pluviomètric a la primavera) i, d’altra banda, quan plou els corrents d’aigua són torrencials i d’una gran força erosiva. L’extrema aridesa del territori i l’explotació de l’home ha reduït la vegetació primitiva a un matollar esclarissat i algun bosc de pi; a les muntanyes de la zona meridional s’hi troben roures.

POBLACIÓ – La població de les Garrigues ha experimentat una minva constant al llarg del segle (5% la dècada 1981-91) a causa de l’emigració, més acusada en els municipis del sud-oest, i un marcat envelliment (és la segona comarca de Catalunya en proporció de vells i la taxa de natalitat és de les més baixes). Els pobles són compactes i apinyats i el poblament dispers hi és pràcticament inexistent.

ECONOMIA – L’agricultura, de secà, en franca davallada tot i ésser el motor econòmic de la comarca, ocupa el 35,7% de la població, la indústria i la construcció, el 31,3% i el sector serveis, el 33%. El conreu principal és l’olivera i l’espècie més apreciada, l’arbequina, protegida des de 1975 per la denominació d’origen Borges Blanques. Ocupa una extensió de 17.000 ha, la més important de Catalunya, que fa de les Garrigues la principal productora d’oli del país. Segueixen en importància l’ametller, els fruiters de fruita dolça, a la zona regada pel canal d’Urgell, i la vinya. La ramaderia se centra en el bestiar porcí i la cria de vedells i l’avicultura va en augment. La indústria hi és escassa, l’oliera és la més important, i és caracteritza per empreses petites situades a la vora de les principals vies de comunicació, particularment la carretera de Lleida. Nuclis principals: les Borges Blanques (la capital), Arbeca, Castelldans, Juneda, Vinaixa, Cervià de les Garrigues, la Granadella i l’Albi.

HISTÒRIA – Els vestigis prehistòrics més interessants i també més coneguts són les pintures rupestres de la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul. Pertanyen al paleolític superior i el conjunt està format per unes 45 figures d’animals i humanes pintades en vermell i negre. El lloc fou utilitzat com a santuari fins a l’època dels romans. Terra dels ilergets, els romans hi bastiren villae, sobretot a la zona nord. En època de dominació sarraïna fou marca fronterera entre els musulmans de Prades i els de Lleida i Ramon Berenguer IV de Barcelona en començà la repoblació.

Abundants castells s’escampen per la comarca com a testimoni de la seva qualitat fronterera: el de l’Espluga Calba -que pertangué al valiat de Siurana i fou centre d’una comanda de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem-, el de la Floresta, potser el més bell de la zona, el de l’Albí i el d’Arbeca. Molt castigada per les successives guerres lliurades al Principat, molts termes es despoblaren després de la Guerra dels Segadors i del Francès.

Així mateix, durant la Guerra Civil, l’enfrontament de les tropes republicanes, atrinxerades a la zona després de la batalla de l’Ebre, i les del general Franco hi causaren grans destruccions. Terra lligada tradicionalment a Lleida, la creació el 1908 del partit judicial de les Borges Blanques fou la base per a la creació per part de la Generalitat, el 1936, de la nova comarca de les Garrigues.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme – DOP Oli de les Garrigues