Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Gimenells i el Pla de la Font (Segrià)

4 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 55,84 km2, 258 m alt, 1.111 hab (2016)

0segria

Estès pels altiplans de la Sardera, al vessant oriental de la serra del Coscollar, entre les conques del Cinca i el Segre, al límit amb la Llitera i el Baix Cinca.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de regadiu (cereals i fruiters), alimentats pel canal de Vallmanya. Pel que fa a la ramaderia, hi ha granges de porcs, vedells i conills. El terme té dues cooperatives, la del Camp a Gimenells i la de Sant Josep Obrer al Pla de la Font. Algunes activitats industrials completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Lleida.

El municipi es va constituir el 1991 en separar-se del terme d’Alpicat el poble de Gimenells i el caseriu del Pla de la Font. El cap municipal és Gimenells, al peu de les restes de l’antic castell de Gimenells.

Dins el terme hi ha l’antiga colònia de Santa Maria de Gimenells.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gerri de la Sal (Pallars Sobirà)

53 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 129,41 km2, 591 m alt, 342 hab (2016)

0pallars_sobira

També conegut amb el nom artificiós de Baix Pallars, creat el 1969 amb l’annexió dels termes de Peramea, Montcortès de Pallars i Baén. Situat en una cubeta, a la vora de la Noguera Pallaresa, al sud de Sort. Té tres unitats geogràfiques diferenciades: la zona de Baén (al marge esquerra del riu), la vall principal de la Noguera Pallaresa i el pla de Corts (enlairat al marge dret del riu).

Cultius de cereals, farratges i patates. Ramaderia bovina i ovina. Pedreres de guix. Fins al finals del segle XX fou molt destacada la producció de sal. El sector serveis té força importància, per la gran quantitat d’atractius turístics.

El poble de Gerri de la Sal s’originà al voltant del monestir benedicti de Gerri.

Al terme també hi ha els poblets de Bresca, Useu, Buseu i Ancs.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Ger (Baixa Cerdanya)

10 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 33,38 km2, 1.135 m alt, 436 hab (2016)

0baixa_cerdanya

Situat a la solana, entre el puig Pedrós i el Segre, el qual rega la part sud del terme. El nord és muntanyós, amb abundància de boscos de pi negre, pi roig i prats alpins, on hi ha el llac de Guils.

Ramaderia bovina (que aprofita els prats de regadiu), porcina, ovina i equina, complementada darrerament per l’agricultura de regadiu (cereals, farratges, patates i arbres fruiters), gràcies a la sèquia de Cerdanya, i petites indústries manufactureres de la fusta i de l’alimentació.

El poble es troba arrecerat sota un turó, a la confluència dels torrents que formen la riera de Ger s’hi destaca l’església parroquial de Santa Coloma, d’origen romànic, però molt modificada; prop seu hi ha els barris de Sant Pere de Ger i del Bovater.

Dins el terme hi ha els pobles de Saga i Gréixer, també amb esglésies romàniques d’interès, i els despoblats de Montmalús, Niula i Altejó.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gelida (Alt Penedès)

21 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 26,69 km2, 196 m alt, 7.238 hab (2016)

0alt_penedes

Situat a la vall baixa de l’Anoia, que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat, al nord-est de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat, a l’est, per la serra de l’Ordal (puig d’Agulles, el Montcau).

Els conreus són bàsicament de secà (vinya, cereals, farratges i oliveres); el petit regadiu (hortalisses, arbres fruiters, farratge, patates i llegums) aprofita l’aigua de l’Anoia i de les abundants fonts del terme. Avicultura. El gran motor de l’economia local és la indústria, sobretot la del paper, de gran tradició al municipi, però també l’alimentària, la tèxtil, de la fusta, etc. El municipi es també un tradicional centre d’estiueig i segones residències, fet que, juntament amb el desenvolupament industrial, ha permès el continuat augment demogràfic.

El poble és a la dreta de l’Anoia, dominat per les restes de l’antic castell de Gelida, de grans proporcions, que fou centre de la baronia de Gelida, i l’església parroquial de Sant Pere. S’hi destaquen també diverses cases i xalets modernistes. Un funicular del 1924, modernitzat el 1982, connecta el poble amb la línia de ferrocarril de Barcelona–València.

Dins el terme hi ha, a més, el poble del Puig, les caseries de Sant Salvador de la Calçada, la Valenciana, els Tarongers, la Ferreria i el Carrer dels Molins, així com diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Ràdio

Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

30 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 90,90 km2, 421 m alt, 297 hab (2016)

0pallars_jussa

Estès a l’esquerra del riu de Gavet, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d’antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. Àrea comercial de Tremp.

El poble es troba a l’esquerra del riu de Gavet; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Gavà (Baix Llobregat)

31 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 30,75 km2, 9 m alt, 46.266 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, al sector meridional del delta del Llobregat. El terme és accidentat: al nord-oest, pels darrers contraforts del massís de Garraf, al sud és ocupat per pinedes. Té 4 km de platja, des de l’estay de la Murtra, important reserva ecològica, fins a la platja de Castelldefels.

Els dos grans motors de l’economia local i causes de l’espectacular creixement demogràfic dels darrers anys són la indústria, molt diversificada, i l’estiueig i el turisme, concentrats sobretot en el nucli de Gavamar, antic barri marítim. L’agricultura és dedicada sobretot a les hortalisses (destaquen els anomenats espàrrecs de Gavà).

El poble es troba cap a l’interior, al peu del sector muntanyós, i actualment forma un continu urbà amb Viladecans.

Dins el terme, a la vora oriental del massís de Garraf, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota les ruïnes del castell d’Eramprunyà.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Televisió

Garrotxa, la

161 Respostes

Comarca de Catalunya: 734,62 km2, 55.999 hab (2016), densitat: 76,23 h/km2, capital: Olot

0garrotxa

Format per 21 municipis: Argelaguer – Besalú – Beuda – Castellfollit de la Roca – Maià de Montcal – Mieres – Montagut i Oix – Olot – les Planes d’Hostoles – les Preses – Riudaura – Sales de Llierca – Sant Aniol de Finestres – Sant Feliu de Pallerols – Sant Ferriol – Sant Jaume de Llierca – Sant Joan les Fonts – Santa Pau – Tortellà – la Vall de Bianyà – la Vall d’En Bas

Limita al nord amb el Pirineu, que la separa de França, al sud amb Osona i la Selva, a l’est amb l’Empordà i el Gironès i a l’oest amb el Ripollès.

GEOGRAFIA FÍSICA – Comprèn l’alta conca del Fluvià i presenta dues zones ben diferents i contrastades: l’Alta i la Baixa Garrotxa. L’Alta s’estén al nord de la vall del Fluvià, és un territori aspre i muntanyós, travessat de serralades (serra de Gitarriu, d’Entreperes, del Toix, del Mont, puig de Comanegra, de Bassegoda) i on abunden els congostos i les cingleres, avencs, coves i afraus. La Baixa Garrotxa formada per la capçalera del Fluvià i estesa pel vessant sud del riu, està centrada per la cubeta d’Olot-Santa Pau, i ofereix un paisatge de suaus turons coberts de prats i arbredes.

El fenomen, però, que defineix i identifica més clarament la comarca és el vulcanisme. Trenta cons volcànics i una vintena de colades de lava constitueixen la regió volcànica de la Garrotxa, única en tot Catalunya. És un vulcanisme bàsic, amb laves basàltiques i basanítiques que, i tot i ésser inactiu, no es pot considerar definitivament extingit. Hi ha vestigis d’erupcions estrombolianes (el Croscat, Montsacopa, etc), explosives (el Carat) i estrombolianes i explosives (Santa Margarida de la Cot, el Racó, el Traiter, etc). En la majoria dels volcans encara hi són distingibles els cràters, constituïts per escòries, lapil·li i bombes volcàniques.

A la regió també es poden observar columnes prismàtiques (cingles de la Fontfreda, Noc d’en Cols, etc) i superposicions de colades, com a Castellfollit de la Roca i Boscarró. Els corrents de lava tancaren algunes valls que amb el pas del temps han esdevingut fèrtils planes, com la de les Preses, dels Llacs, etc.

La Garrotxa presenta un clima submediterrani, caracteritzat per les precipitacions abundants, uns 1.000 mm de mitjana, i la pràctica manca de mínim estival. La vegetació, d’acord amb el clima, és de tipus mediterrani al nord i a l’est, amb predomini de l’alzina, i submediterrani al sector occidental, amb predomini del roure i el faig (fageda d’en Jordà).

POBLACIÓ – Gairebé estable al llarg del segle XX, amb un lleuger però sostingut índex de creixement (1,8% la dècada 1981-91), es concentra a la capital i al llarg del Fluvià. El sector primari ocupa prop del 7% de la població activa, el secundari el 56% i el terciari el 37%.

ECONOMIA – L’agricultura experimenta una davallada gradual i la superfície conreada disminueix: hi predomina el secà (farratge, cereals i blat de moro de secà). La ramaderia, en canvi, experimenta un acusat creixement, especialment els bestiars boví i porcí. La indústria, principal font de riquesa de la comarca, hi està molt diversificada, tot i que se’n destaquen els sectors tèxtil, alimentari i metal·lúrgic: es concentra bàsicament a la capital i rodalia, que també centralitza el comerç i els serveis. A més de la capital, Olot, destaquen els nuclis de Sant Joan les Fonts, Besalú, Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, Santa Pau, Castellfollit de la Roca, les Planes d’Hostoles, la Vall de Bianya, etc.

HISTÒRIA – Poblada en temps prehistòrics (cova dels Ermitons de Sadernes, del Bisbe de Sales de Llierca), els ibers hi construïren diversos poblats (Besalú) i els romans hi establiren nombroses vil·les. Un cop expulsats els àrabs per Carlemany al final del segle VIII, Besalú i els territoris pròxims foren incorporats al regne d’Aquitània i repoblats per monjos benedictins, que hi fundaren un seguit de monestirs: Sant Llorenç del Mont, Ridaura, Sant Aniol de Finestres, Sant Joan les Fonts, etc.

El comtat de Besalú, sorgit a la darreria del segle IX, s’estenia per quasi tota la comarca, llevat del sector del vescomtat de Bas, territori patrimonial dels vescomtes de Besalú, a més de la vall de Camprodon, l’Alt Empordà i el rodal de Banyoles, i unificà el govern de la regió, que posteriorment s’integrà al comtat de Barcelona. A partir del segle XIV formà part de la vegueria de Besalú i amb la divisió provincial passà a la província de Girona i constituí un partit judicial amb capital a Olot. En la divisió comarcal de Catalunya, duta a terme per la Generalitat el 1936, es constituí la comarca de la Garrotxa pràcticament amb els mateixos municipis que el partit judicial.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme

Garrigues, les -comarca-

91 Respostes

Comarca de Catalunya: 797,70 km2, 19.090 hab (2016), densitat: 23,93 h/km2, capital: les Borges Blanques

0garrigues

Consta de 24 municipis: l’Albagés – l’Albi – Arbeca – Bellaguarda – les Borges Blanques – Bovera – Castelldans – Cervià de les Garrigues – el Cogul – l’Espluga Calba – la Floresta – Fulleda – la Granadella – Granyena de les Garrigues – Juncosa – Juneda – els Omellons – la Pobla de Cérvoles – Puiggròs – el Soleràs – Tarrés – els Torms – el Vilosell – Vinaixa

Limita al nord amb el Pla d’Urgell i l’Urgell, a l’est amb la Conca de Barberà, al sud amb el Priorat i la Ribera d’Ebre i a l’oest amb el Segrià.

GEOGRAFIA FÍSICA – La comarca està constituïda per un pla, que baixa en pendent cap a l’Ebre i el Segre, format per l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al nord, per un fragment de la plana d’Urgell regat pel canal d’Urgell. Són terrenys d’edat terciària, generalment argilencs, horitzontals i poc deformats, recoberts a la part baixa per les terres al·luvials de les terrassses que devallen del Segre. Integrada en el vessant esquerre d’aquest riu, la serra la Llena i els contraforts del Montsant, als límits de les terres de Prades i el Priorat, la separen de les terres del Francolí. El curs principal és el Set, afluent del Segre, alimentat per nombrosos cursos gairebé sempre secs.

El clima de les Garrigues és mediterrani amb tendència continental, presenta una gran amplitud tèrmica, amb hiverns freds i presència freqüent de boira, i estius calurosos. L’escassesa de pluges hi és crònica (la mitjana anual és de 380 mm, amb un màxim pluviomètric a la primavera) i, d’altra banda, quan plou els corrents d’aigua són torrencials i d’una gran força erosiva. L’extrema aridesa del territori i l’explotació de l’home ha reduït la vegetació primitiva a un matollar esclarissat i algun bosc de pi; a les muntanyes de la zona meridional s’hi troben roures.

POBLACIÓ – La població de les Garrigues ha experimentat una minva constant al llarg del segle XX (5% la dècada 1981-91) a causa de l’emigració, més acusada en els municipis del sud-oest, i un marcat envelliment (és la segona comarca de Catalunya en proporció de vells i la taxa de natalitat és de les més baixes). Els pobles són compactes i apinyats i el poblament dispers hi és pràcticament inexistent.

ECONOMIA – L’agricultura, de secà, en franca davallada tot i ésser el motor econòmic de la comarca, ocupa el 35,7% de la població, la indústria i la construcció, el 31,3% i el sector serveis, el 33%. El conreu principal és l’olivera i l’espècie més apreciada, l’arbequina, protegida des de 1975 per la denominació d’origen Borges Blanques. Ocupa una extensió de 17.000 ha, la més important de Catalunya, que fa de les Garrigues la principal productora d’oli del país. Segueixen en importància l’ametller, els fruiters de fruita dolça, a la zona regada pel canal d’Urgell, i la vinya. La ramaderia se centra en el bestiar porcí i la cria de vedells i l’avicultura va en augment. La indústria hi és escassa, l’oliera és la més important, i és caracteritza per empreses petites situades a la vora de les principals vies de comunicació, particularment la carretera de Lleida. Nuclis principals: les Borges Blanques (la capital), Arbeca, Castelldans, Juneda, Vinaixa, Cervià de les Garrigues, la Granadella i l’Albi.

HISTÒRIA – Els vestigis prehistòrics més interessants i també més coneguts són les pintures rupestres de la Cova dels Moros, prop del poble del Cogul. Pertanyen al paleolític superior i el conjunt està format per unes 45 figures d’animals i humanes pintades en vermell i negre. El lloc fou utilitzat com a santuari fins a l’època dels romans. Terra dels ilergets, els romans hi bastiren villae, sobretot a la zona nord. En època de dominació sarraïna fou marca fronterera entre els musulmans de Prades i els de Lleida i Ramon Berenguer IV de Barcelona en començà la repoblació.

Abundants castells s’escampen per la comarca com a testimoni de la seva qualitat fronterera: el de l’Espluga Calba -que pertangué al valiat de Siurana i fou centre d’una comanda de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem-, el de la Floresta, potser el més bell de la zona, el de l’Albí i el d’Arbeca. Molt castigada per les successives guerres lliurades al Principat, molts termes es despoblaren després de la Guerra dels Segadors i del Francès.

Així mateix, durant la Guerra Civil, l’enfrontament de les tropes republicanes, atrinxerades a la zona després de la batalla de l’Ebre, i les del general Franco hi causaren grans destruccions. Terra lligada tradicionalment a Lleida, la creació el 1908 del partit judicial de les Borges Blanques fou la base per a la creació per part de la Generalitat, el 1936, de la nova comarca de les Garrigues.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme – DOP Oli de les Garrigues

Garriguella (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 21,01 km2, 56 m alt, 854 hab (2016)

0alt_emporda

Al nord-est de la ciutat de Figueres, al peu de la serra de la Baga d’En Ferran, a l’extrem nord de la plana empordanesa. El relleu és accidentat, al nord pels contraforts meridionals de l’Albera i la serra de Rodes. La zona forestal és ocupada per alzines sureres, pinedes (explotades econòmicament) i matollar.

Però el principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, totalment de secà i dedicada bàsicament a la vinya i que ha donat lloc a un celler cooperatiu que elabora vins i caves; també hi ha conreus de cereals i oliveres. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia iniciat una important davallada a partir de mitjan segle XIX, actualment tendeix a recuperar-se.

El nucli vell del poble, o Garriguella Vella, on hi ha la casa del comú, és a l’oest del poble de Noves, on hi ha la parròquia nova dedicada a santa Eulàlia.

Dins el terme hi ha també el santuari del Camp.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Garrigoles (Baix Empordà)

1 Resposta

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,40 km2, 92 m alt, 163 hab (2016)

0baix_emporda

Al límit amb l’Alt Empordà, a la zona accidentada per petits turons que forma l’interfluvi entre les conques del Ter i el Fluvià, al peu de la serra de Valldavià. La zona forestal és ocupada principalment de pinedes.

La vida econòmica del municipi es basa en les tradicionals activitats agrícoles de secà, com són els cereals, l’alfals i el blat de moro, amb vinyes i oliveres intercalades. La ramaderes (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. La població, en descens des de mitjan segle XIX, actualment sembla estabilitzada.

La capitalitat municipal va ésser traspassada al poble de les Olives, on es conserva la notable masia de can Ros. L’església parroquial és la de Sant Sadurní de Garrigoles. Pertangué al comtat d’Empúries.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques