Gallicant -Vallès Oriental-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: la Garriga
Barceló i Bover, Francesc
(Son Carrió, Mallorca, 1926 – la Garriga, Vallès Oriental, 1982)
Pintor. Figura important del món artístic mallorquí.
Té obres als museus d’Art Modern de Nova York, San Francisco i París.
Martí i Viñolas, Joan
(la Garriga, Vallès Oriental, 9 gener 1887 – 17 setembre 1978)
Ciclista. Capdavanter d’aquest esport, el 1913 fou campió de la Volta Ciclista a Catalunya i guanyà el campionat d’Espanya, al País Basc.
Gaudí d’una gran popularitat.
Domènech i Montaner, Eduard
(Barcelona, 19 abril 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 15 setembre 1918)
Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló, i germà de l’arquitecte Lluís.
En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la “Biblioteca Catalana dels Grans Mestres”, dedicada a l’edició de les obres completes de Shakespeare.
Blancafort, balneari -Vallès Oriental-
Balneari d’aigües mineromedicinals, a l’extrem meridional de la vila, fundat el 1840.
Des del 1904 aprofita també les aigües de la font Rosselló (12.000 litres per hora). L’aigua surt a 60ºC, i és oligometàl·lica i radioactiva.
Maurí i Serra, Josep
(la Garriga, Vallès Oriental, 6 agost 1912 – 21 març 1967)
Historiador i notari. Membre de la Federació de Joves Cristians.
És autor d’un Història de la Garriga (en tres volums, 1949, 1953, 1954), d’Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952) i d’Història del convent de Blanes (1958).
Els seus béns són la base d’una fundació, que porta el seu nom, a la Garriga.
Doma, la
Veïnat i antiga església parroquial (Sant Esteve), a l’esquerra del Congost, davant el poble, en un coster.
Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l’Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial.
L’edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller de Vergós (fi del segle XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser.
Cuspinera i Font, Lluís
(la Garriga, Vallès Oriental, 1942 – )
Arquitecte (1970). Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Fins l’any 1984 treballà associat amb J.M. Botey i A. Bosch, i després amb aquest darrer.
Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona (premi FAD).
Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han col·laborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
És autor de diverses publicacions.
Cubeles i Solé, Manuel
(Barcelona, 25 desembre 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 19 desembre 2017)
Coreògraf. Fou fundador de l’Esbart Verdaguer i de l’Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l’Obra del Ballet Popular.
Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.
Bulbena i Tusell, Antoni
(Barcelona, 26 juliol 1854 – la Garriga, Vallès Oriental, 10 octubre 1946)
Escriptor i gramàtic. Membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana. De tendències arcaïtzants i amb poc rigor científic, s’oposà a les normes de Pompeu Fabra. Fou el pare d’Eveli Bulbena i Estrany.
Publicà en edicions populars o de bibliòfil, sense gaire rigor, texts catalans medievals i una Crestomatia de la llengua catalana (des del segle IX al XIX) (1907). Féu traduccions i adaptacions des d’Homer fins a Zola.
És autor, entre altres obres de valor desigual, d’un Diccionari català-francès-castellà (1905), Diccionari de les llengües francesa i catalana (1921) i Assaig de bibliografia paremiològica catalana (1915).
Fou germà seu, Artur Bulbena i Tusell (Barcelona, 1858 – Algeciras, Andalucia, 1938) Pintor. Excel·lí també com a dibuixant. S’especialitzà en la pintura de tapissos.
Dades dels Països Catalans 