Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Escola de Mestres Rosa Sensat

7 Respostes

(Barcelona, 4 octubre 1965 – )

Institució. De caràcter privat i dedicada a la formació de mestres, va ésser fundada per un grup de pedagogs sota la direcció de Marta Mata. Inspirada en la tradició pedagògica catalana anterior al 1936, promou la renovació de l’ensenyament.

Organitzà seminaris i cursets, promociona la investigació, aglutina un grup d’escoles renovadores i fa possible cada any l’Escola d’Estiu, amb nodrida participació de mestres. El 1980 l’Escola s’organitzà com a col·lectiu de mestres i prengué el nom d’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Enllaç web: Associació de Mestres Rosa Sensat

Escola de Jardineria Rubió i Tudurí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 setembre 1933 – )

Escola de jardineria. Oberta per l’arquitecte paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. Fou la primera escola de jardinerio de l’estat espanyol.

Després d’una petita aturada durant i després de la guerra civil, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs.

A la meitat dels anys 1980, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau (amb un programa d’estudis de tres anys), que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada.

Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant molts anys, el qual inicià, els anys 1950, l’elaboració de l’index seminum (catàleg de llavors) del centre, amb el qual s’intercanvien llavors amb centres botànics d’arreu del món.

L’escola ha canviat de lloc tres vegades, encara que sempre dins el parc de Montjuïc, i des de l’any 1958 és al carrer del Marquès de Comillas, en un edifici annex a Parcs i Jardins. El curs 2000-01 l’escola deixà de dependré de Parcs i Jardins de Barcelona i fou adscrita a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).

Escola de Belles Arts de Barcelona

539 Respostes

(Barcelona, 1775 – )

(o Escola de Llotja)  Institució destinada a l’ensenyament de l’art. Va ser establerta per la Junta de Comerç a l’edifici de Llotja amb el nom d’Escola de Nobles Arts. Posteriorment amplià el pla d’estudis amb la secció d’arquitectura (1817) i la d’ornamentació tèxtil (1834).

L’any 1901 l’escola prengué la denominació d’Escola Superior d’Arts, Indústries i Belles Arts, per un decret que donava aquest nom a les escoles de belles arts refoses amb les d’arts i oficis, i el 1924 passà a anomenar-se Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts.

A partir del 1940 l’Escola s’organitzà en dues branques: l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, posteriorment dita d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, i l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, que el curs 1977-78 esdevingué la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Enllaç web: Escola de Llotja

Esbart Dansaire de Rubí

Deixa un comentari

(Rubí, Vallès Occidental, 1923 – )

Grup de dansa catalana. Fundat a l’empara del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l’establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents.

A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies.

L’any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics. L’any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Enllaç web: Esbart Dansaire de Rubí

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà, 1994 – )

Institució museística. Oberta al públic a la vall d’Àneu. S’integra en una nova concepció museològica i museogràfica segons la qual el museu no es reclou en un edifici sinó que abasta tot un territori, de tal manera que se vertebra a partir de diferents centres patrimonials repartits per indrets de la zona.

El seu objectiu és incidir en el desenvolupament econòmic i social de la vall d’Àneu mitjançant la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni integral.

Actualment disposa d’una seu principal a la casa Gassia d’Esterri d’Àneu, i diverses extensions: la serradora hidràulica d’Alós d’Isil, el conjunt monumental de Son, el monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, a Escaló, i la central hidroelèctrica de Sant Maurici d’Espot.

Enllaç web: Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Deessa

2 Respostes

(Catalunya, 1909)

Escultura de Josep Clarà. Intitulada en un principi Enigma, que representa un nu femeni mig agenollat. La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló.

Amb la variant del 1910 (en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc; en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid) aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brussel·les (1910), un homenatge popular a Barcelona (1911) i medalla d’or a Amsterdam (1912).

Significà la concreció del classicisme de l’artista. La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou col·locada, en marbre, a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’any 1984 fou substituïda per una còpia i l’original passà al Museu Clarà de Barcelona.

Creació, Tapís de la

2 Respostes

(Girona, segles XI o XII)

Nom d’un brodat (de 3,65 per 4,70 m) de la fi del segle XI o del començament del XII, conservat al museu de la catedral de Girona. Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l’actual.

Se’n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics: el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l’ajuda d’algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi, amb les al·legories dels quatre vents a les parts lliures.

Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha al·legories i representacions, entre d’altres, de l’any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó, els mesos. El fris inferior, fragmentari, representa la història de la invenció de la Santa Creu per santa Helena.

Restaurats (1952) els seus desperfectes i adulteracions, és l’obra més important conservada de l’art tèxtil romànic a Catalunya.

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1996 – 10 desembre 2013)

(CBUC)  Organisme públic. Format per les biblioteques universitàries catalanes i la Biblioteca de Catalunya per a millorar els serveis bibliotecaris mitjançant la cooperació. Constituït amb personalitat jurídica pròpia, té els orígens en la col·laboració de les tres biblioteques universitàries de Barcelona que iniciaren processos d’automatització el 1990.

El nombre d’universitats cresqué ràpidament i cinc anys després calgué un sistema d’automatització de biblioteques que substituís els antics i permetés l’automatització de les biblioteques de les noves universitats.

El seu primer projecte fou l’elaboració del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya, i després s’emprengueren d’altres, com el prèstec interbibliotecari, les adquisicions conjuntes, la formació col·lectiva, l’establiment d’un protocol per a avaluar els serveis bibliotecaris, i la Biblioteca Digital de Catalunya.

El CBUC és organitzat en un consell de govern, una comissió executiva, una comissió tècnica, una oficina central i grups de treball. Es 2013 és va fusionar per constituir el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Enllaç web: CSUC

Congrés de Cultura Catalana

16 Respostes

(Països Catalans, abril 1976 – Barcelona, 8 desembre 1977)

Conjunt d’actes i treballs. Organitzat en diferents ciutats dels Països Catalans amb l’objectiu d’estudiar, defensar i promoure la realitat cultural catalana.

El Congrés, nascut d’una iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, va comptar amb la presidència honorària de Jordi Rubió i Balaguer i va ser presentat a València, Perpinyà, Palma de Mallorca, Andorra la Vella i Barcelona entre l’abril i el desembre de 1976.

Hi van participar prop de quinze mil congressistes i s’hi van adherir mil cinc-centes entitats, distribuint la cultura en diversos àmbits d’actuació. El Congrés promogué diverses campanyes de mobilització, i el 1976 redactà la ponència de continguts culturals, que constituí una proposta de marc institucional dels conceptes de cultura, de catalanitat i de poble als ciutadans dels Països Catalans.

L’any 1977 va presentar les seves resolucions en l’acte solemne de clausura que va tenir lloc al Palau de Congressos de Barcelona.

El 1979 es constituí la Fundació Congrés de Cultura Catalana, per tal de dur a terme algunes de les propostes del congrés.

Centre de Lectura

23 Respostes

(Reus, Baix Camp, 1859 – )

Societat cultural. Fundada per Josep Güell i Mercader. A partir del 1875 adquirí una gran vida intel·lectual i cultural, especialment al tombant de segle, quan rebé l’influx de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització. És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències, ciències morals i polítiques, tecnologia i arts aplicades, pedagogia i excursionisme. Té una mitjana de tres mil socis, una notable biblioteca amb uns seixanta-dos mil volums, i hemeroteca. Posseeix el teatre Bartrina i posseeix una gran sala per a exposicions i una per a conferències.

Per la personalitat d’alguns dels seus presidents i i per la relació que hi ha tingut certs intel·lectuals l’entitat ha tingut una significació d’avançada. Fou tancat per ordre governativa el 1866-68 i 1939-48. Des del mateix any de la fundació edita una revista de caire intern que ha sortit, amb interrupcions, amb noms diferents, essent actualment el de “Revista del Centre de Lectura”. Publica obres poètiques i guies excursionistes.

Enllaç web: Centre de Lectura de Reus