Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat

Deixa un comentari

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1991 – )

(EUPBL)  Escola superior. Fundada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació. Traslladat a Castelldefels un cop acabada la construcció del nou campus. Ha estat un centre pilot a l’estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents.

El seu primer director, Xavier Bara, rebé l’any 1996, la medalla Jaume Vicens i Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a d’altres universitats d’arreu de l’estat.

A inicis del segle XXI passà a denominar-se Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial de Castelldefels (EETAC).

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Deixa un comentari

(Lleida, 1978 – )

(ETSEA)  Escola. Creada per la fusió de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Lleida (fundada el 1972) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms de Lleida (creada el 1976). Des de la seva creació fins a l’any 1992, formà part de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a partir d’aquesta data, s’integrà a la recentment creada Universitat de Lleida.

S’imparteixen les titulacions d’enginyer agrònom, enginyer forestal, enginyer tècnic agrícola, enginyer tècnic forestal i llicenciat en tècnica i tecnologia dels aliments. El seu campus, que s’instal·là a l’antiga granja escola de la diputació de Lleida, constitueix el campus agrari més important de Catalunya i un dels més importants de l’estat.

A banda de centres i instituts universitaris inclou el centre mixt UdL-IRTA, l’Estació Experimental de Lleida i diverses dependències del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya (Centre de Mecanització Agrària, Secció d’Avaluació de Noves Tecnologies i Servei de Protecció dels Vegetals).

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

64 Respostes

(Barcelona, 1817 – )

(ETSAB)  Institució. Té l’origen en l’Escola de Mestres d’Obres. El 1875 va passar a la Universitat, reconeguda oficialment amb el nom d’Escola Superior d’Arquitectura.

Tingué una orientació pedagògica fonamentalment acadèmica i va tenir un paper decisiu en l’aparició del modernisme. Des del 1972 forma part de la Universitat Politècnica.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona

Escola Superior d’Agricultura de Barcelona

17 Respostes

(Barcelona, 1911 – )

(ESAB)  Centre universitari. Creat per la diputació com a continuació de l’Escola Provincial d’Agricultura (1898), fou ampliada per la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i per la Generalitat de Catalunya el 1931. Atorgava els títols d’enginyer i tècnic agrícola, i impartia diversos cursos monogràfics i d’especialització i formació del sector agrari.

Molt important de cara a la formació de la pagesia foren els textos d’Ensenyament Postal Agrícola. També cal fer esment de la confecció del mapa agrícola de Catalunya i la creació del Centre d’Estudis i Experimentació de Caldes de Montbui.

El 1940 li fou canviat el nom pel d’Escuela de Peritos Agrícolas y Superior de Barcelona. Des del 1980 és una escola tècnica universitària adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, i el 1987 la diputació acordà la recuperació del nom fundacional.

Enllaç web: Escola d’Enginyeria Agroalimentària…

Escola Moderna de Barcelona

4 Respostes

(Barcelona, agost 1901 – maig 1906)

Institució. Creada per Francesc Ferrer i Guàrdia, amb la doble finalitat de possibilitat una pedagogia lliure de prejudicis ideològics i de classe i de desenvolupar l’esperit racionalista en els adults. Fundà una editorial com a complement lògic i necessari a la seva empresa escola.

Formà part del moviment d’expansió intel·lectual i de creació d’escoles laiques promogut per republicans lliurepensadors i anarquistes. Entre les característiques pedagògiques figuraven la coeducació, la manca d’examens i de càstigs i algunes de les normes del que s’ha anomenat educació activa.

Escola Moderna

Tot i el recel amb què fou rebuda per l’alta burgesia, que hi veia un perill d’agitació anarquista, va aconseguir un gran prestigi en els ambients intel·lectuals i el 1906 havia estès la seva influència a més de trenta escoles de tot Catalunya. Aquest mateix any l’Escola fou clausurada a causa de l’atemptat contra Alfons XIII, comés per un professor de la institució, Mateu Morral, i tancada definitivament arran de la Setmana Tràgica i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia (1909),

Els seus principis pedagògics es divulgaren a través del “Boletín de la Escuela Moderna” (octubre 1901-juliol 1909) i dels òrgans de la Lliga Internacional per a l’Educació Racional de la Infància, creada per Ferrer: L’École Rénovée (Brussel·les i París) i La Scuola Laica (Roma).

Entre les publicacions de l’editorial figuren obres dels principals pensadors anarquistes i també els llibres de text de l’Escola Moderna i diverses obres de divulgació científica.

Escola Massana

80 Respostes

(Barcelona, 14 gener 1929 – )

Escola. Nom popular de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, anomenada anteriorment Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.

Va iniciar les seves activitats gràcies al llegat d’Agustí Massana i Pujol (biblioteca d’iconografia i indumentària, dotació per a la creació d’una escola d’oficis, etc). En Jaume Busquets i Mollera en fou el primer director.

La primitiva seu del carrer d’Avinyó es traslladà a la Casa de l’Ardiaca (1932) i definitivament el 1935 al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Organitza cursos de pintura, estampat, tapis, joieria, escultura, disseny, etc.

Enllaç web: Escola Massana

Escola Eina

22 Respostes

(Barcelona, 1966 – )

Escola d’art. Va començar les seves activitats sota la direcció d’Albert Ràfols i Casamada amb l’objectiu de renovar els estudis d’art. El 1972 organitzà una gran reunió internacional a Castelldefels centrada en l’estudi dels llenguatges no verbals. Fou dirigida per l’arquitecte M. Espinet.

El 1994 fou adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el nom actual d’Eina, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i és un dels centres més importants d’Europa en la seva especialitat, i ha rebut diferents distincions.

Enllaç web: Escola Eina

Escola del Treball de Barcelona

33 Respostes

(Barcelona, 1913 – )

Institució. Fundada amb el nom d’Escola Elemental del Treball, era, de fet, una continuació de l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis fundada el 1871. El 1922 prengué el nom d’Escola Elemental del Treball. Comprenia vuit especialitats lligades a la indústria catalana. Arran de l’Escola es creà, el 1918, l’Institut d’Alumnes i Exalumnes per estudiar les possibilitats d’accés dels obrers als estudis superiors.

Aquest Institut publicà una revista “Cultura i Treball” (1920), que oferia alguns treballs teòrics sobre la problemàtica laboral. En instaurar-se la dictadura de Primo de Rivera, foren destituïts molts professors de l’Escola Industrial, entre els quals figurava Rafael Campalans, director de l’Escola del Treball. Més endavant s’hi incorporaren estudis de branques auxiliars. El 1953 l’Escola fou designada centre oficial de formació professional.

Enllaç web: Escola del Treball de Barcelona

Escola del Mar

4 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1922 – )

Escola, creada per l’ajuntament de Barcelona. A més del caràcter d’escola a l’aire lliure i d’institució escolar metodològica i d’assaig, tenia inicialment l’objectiu d’educar els nens amb defectes físics i necessitats de fer salut.

Dirigida per Pere Vergés (1922-70), va portar a terme una gran tasca pedagògica, i assolí en alguns moments un relleu considerable. Construïda a la Barceloneta, fou destruïda per un bombardeig el 1938, i s’instal·là a Montjuïc i després (1948) al Guinardó. Avui forma part de les xarxes d’escoles de l’ajuntament.

Enllaç web: Escola del Mar

Escola de Nàutica de Barcelona

16 Respostes

(Barcelona, 1769 – )

Escola iniciada per la Junta de Comerç, en acceptar l’oferiment de Sinibald Mas per dirigir-la. L’Escola fou instal·lada a la Barceloneta. Posteriorment, passà a Llotja (1774-1847). Aquest darrer any fou agregada a l’Institut d’Ensenyament Mitjà i seguidament a l’Escola Industrial. L’any 1868 fou dissolta pel govern.

El 1870 la Diputació la impulsà de nou i l’Escola (amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica) s’instal·là un altre cop a la Llotja fins al 1918. Des del 1874 se’n féu càrrec l’estat amb el nom d’Escola Oficial de Nàutica. El 1981 tingué el nom d’Escola Superior de la Marina Civil, però des de l’any 1990 forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), com a Facultat de Nàutica de Barcelona.

Enllaç web: Facultat de Nàutica de Barcelona