Arxiu de la categoria: Cultura i Art

Centre de Documentació i Museu Tèxtil

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 1995 – )

(CDMT)  Nom donat al Museu Tèxtil. És gestionat per un consorci format per l’ajuntament de Terrassa i la diputació de Barcelona. A més dels espais de reserva, on el centre conserva més de 15.000 peces tèxtils, el 1997 entrà en funcionament un banc d’imatges amb informació dels fons propis del centre.

També disposa d’una biblioteca de més de 6.000 volums, un arxiu fotogràfic que conté més de 4.000 imatges de peces tèxtils, maquinària i instal·lacions i exposicions vinculades amb la història i la tecnologia del teixit, i un espai per a exposicions temporals (el qual s’amplià el 1999).

També es destina una planta per a actes de les indústries i firmes comercials del sector tèxtil.

Enllaç web: Centre de Documentació i Museu Tèxtil

castells -tradició-

7 Respostes

(Valls, Alt Camp)

Manifestació cultural originària de finals del segle XVIII. Es tracta d’una torre humana, enfilats els uns damunt les espatlles dels altres, en un joc acrobàtic. Els orígens es remunten a una torre de homes que es feia al final del ball de valencianes.

Una primera època d’or es produí els anys 70 i 80 del segle XIX, amb castells de nou pisos. La tradició decaigué fins ben entrat el segle XX, en que fou recuperada.

A partir del 1980 es produí una segona època d’or, amb castells altra vegada de nou i un primer castell de deu (1998), coincidint amb la popularització del fenomen arreu de Catalunya.

D’entre les colles actuals destaquen les colles Vella i Joves dels Xiquets de Valls, Xiquets de Tarragona, Nens del Vendrell, Castellers de Vilafranca, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa.

Enllaç web:  Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya 

Biblioteca-Museu Víctor Balaguer

16 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 26 octubre 1884 – )

Biblioteca pública i museu. Fundada arran de la donació de Víctor Balaguer de la seva biblioteca particular (uns 22.000 volums) i la seva col·lecció artística, féu construir un edifici per allotjar-les i les llegà a la vila el 1900.

Especialitzada en fons sobre la corona de Catalunya-Aragó, la biblioteca té també altres interessants incunables (dels quals hi ha catàleg imprès), manuscrits, fullets sobre la guerra dels Segadors i la correspondència de Víctor Balaguer. També hi són importants les col·leccions d’arqueologia, de belles arts i de numismàtica.

El 1952 l’ajuntament cedí el castell de la Geltrú per a instal·lar-hi les col·leccions de ceràmica i d’arqueologia; el 1956 Lluís Plandiura li féu un llegat de pintura catalana dels segles XIX i XX. Actualment conté 50.000 volums.

Enllaç web:  Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Biblioteca de la Universitat de Barcelona

27 Respostes

(Barcelona, 1835 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera, el registre de la propietat intel·lectual, la delegació del Dipòsit legal, la fonoteca i la videoteca. Té el seu origen en el procés de desamortització de convents i en les disposicions (1835) per instituir biblioteques provincials amb els fons respectius. Instal·lada al començament (1880) al nou edifici de la universitat.

La biblioteca té un fons de més d’un milió de volums, amb uns 2.045 manuscrits i 910 incunables, i i notables col·leccions d’impresos lul·lians, impresos barcelonins dels segles XV al XVIII, obres de mística i teologia dels segles XVI i XVII, fullets, revistes i una col·lecció de 25 cartells de la guerra civil, 896 pergamins i uns 5.000 gravats. Ha publicat diversos catàlegs de manuscrits (des del 1942) i un d’incunables (1945). Entre els exemplars més notables cal esmentar diversos manuscrits dels segles X, XI i XII; una Bíblia del segle XI; la Crònica del rei Jaume I (segle XIV), procedent de Poblet; el tercer llibre de Lo Crestià, d’Eiximenis, i Lo Somni, de Bernat Metge.

El 1979 començà la catalogació per ordinador dels impresos moderns i des del 1983 es cataloga segons les normes ISBD i s’introdueixen les dades a l’ordinador del Centre d’Informàtica de la Universitat, excepte pel que fa a la producció bibliogràfica catalana, que en rep la catalogació de l’Institut Català de Bibliografia.

Enllaç web:  Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1982 – )

Centre especialitzat en cinema. Format per dos fons independents, ja que recull la Biblioteca de Cinema Delmir de Caralt, que ell i la seva esposa, Pilar Quadras, ambdós realitzadors de cinema afeccionats, iniciaren l’any 1924 adquirint llibres i revistes per a completar la seva formació cinematogràfica; a partir de l’any 1939 l’obriren als estudiosos i el 1972 la donaren a la Fundació Mediterrània, que creà un patronat.

Per altra banda, l’any 1982 nasquè la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, dins d’aquesta, la biblioteca amb el fons rebut de la delegació de la Filmoteca Nacional d’Espanya a Barcelona; el 1983, s’hi afegí la CO.CI.CA. (Col·lecció Cinematogràfica Catalana), adquirida al seu creador, Miquel Porter i Moix. L’any 1988 la Fundació Mediterrània i el Departament de Cultura signaren un conveni per a la gestió de la Biblioteca Delmir de Caralt.

Els fons d’ambdués institucions sumen al voltant de 30.000 llibres i fullets, més de 2.000 títols de revistes, més de 20.000 reculls de premsa diària, 45.000 fotografies, enregistraments sonors de producció pròpia i d’origen extern i cinc mil vídeos.

Biblioteca de Montserrat

3 Respostes

(Montserrat, Bages, finals segle XIX – )

Biblioteca essencialment eclesiàstica, de ciències humanes i de teologia. Radicada a les dependències del monestir.

Els orígens de la biblioteca coincideixen amb els del monestir. A la darreria del segle XVIII hi havia uns 8.500 volums, 158 incunables i 322 manuscrits. Destruïda durant la guerra del Francès, les obres de reconstrucció foren lentes.

Durant l’abadiat d’Antoni Maria Marcet (1913-46) es feren diverses obres d’ampliació (les del 1917, dirigides per Puig i Cadafalch, les de 1920-30 i les del 1941). Conté uns 270.000 volums, més de 2.000 manuscrits i 400 incunables.

Enllaç web:  Biblioteca de Montserrat

Biblioteca de Catalunya

40 Respostes

(Barcelona, 28 maig 1914 – )

Biblioteca pública. Creada per a la consulta i la recerca per l’Institut d’Estudis Catalans (1907) com a Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, al Palau de la Generalitat. Oberta al públic des de 1924 amb el nom actual, passà a les dependències de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Dins un importantíssim fons bibliogràfic amb seccions especialitzades, conserva un gran nombre de manuscrits i incunables. Sota els règims de Primo de Rivera i en l’etapa franquista prengué el nom de Biblioteca Central de Catalunya i fou regida per la Diputació Provincial de Barcelona. Amb el reestabliment de la Generalitat i pels acords entre les institucions, passà a dependre d’un consorci.

Enllaç web:  Biblioteca de Catalunya

Biblioteca Borja

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 1864 – )

Biblioteca pública. Propietat de la Província de Catalunya de la Companyia de Jesús. Iniciada al col·legi màxim de Tortosa, fou traslladada successivament a Sarrià (1915) i a Sant Cugat del Vallès (1950).

Especialitzada en sagrada escriptura, teologia, filosofia i història, posseeix també nombrosos fons humanístics, jurídics i literaris.

Té 340.000 volums, 46 incunables, 524 manuscrits i 210 pergamins (segles XII-XVII). S’enriquí notablement amb els fons de diferents biblioteques de monestirs, convents i cases religioses, així com també d’historiadors i humanistes.

Biblioteca Pública Arús

4 Respostes

(Barcelona, 24 març 1895 – )

(BPA) Biblioteca pública. Creada per Valentí Almirall acomplint l’encàrrec testamentari del pròcer Rossend Arús i Arderiu i cedida a la ciutat l’any 1891. Dels 25.000 volums fundacionals fou publicat un Catàleg general.

Fou clausurada l’any 1939 i no tornà a obrir-se al públic fins al 1967, en integrar-se al conjunt de Biblioteques Populars de la Diputació Provincial de Barcelona.

Especialitzada en literatura, teatre, sociologia, dret i, sobretot, història del segle XIX, consta de més de 62.000 volums.

Des del 1975 és considerada com a biblioteca d’investigació, especialitzada en la cultura del segle XIX, i en història del moviments obrers i de l’anarquisme, gràcies a diversos donatius. Hi ha catàlegs d’autors i de matèries (sistemàtic i alfabètic), i un Catàleg de revistes, imprès. L’administració correspon, estatuàriament, a un patronat.

Enllaç web:  Biblioteca Pública Arús

barretina

Deixa un comentari

(Països Catalans, segle XIV)

Cofadura allargada i que es plega sobre el cap de diverses maneres. També anomenada gorra en zones septentrionals i de la qual hi ha diferents variants, tant pel color com per la forma o la manera de cofar-se (vermella, musca, de mariner, llarga, de niu, de capellà, etc).

barretinaHa estat històricament un dels signes distintius de la indumentària catalana, si bé exclusiu de l’home, i també un símbol patriòtic, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX i des de l’inici de la Renaixença (cal recordar que ja Verdaguer va recollir cofat amb la barretina els primers premis obtinguts als Jocs Florals).

Des del començament del segle XX, amb una desaparició progressiva en els usos tradicionals, la barretina ha esdevingut un signe identificador del folklore català.

barretina2Estesa en diferents formes i també amb noms diversos per tota la conca mediterrània (des de Catalunya fins a la Dalmàcia) i no restringida al camp, sinó també habitual entre mariners.

És difícil d’establir-ne l’origen, si bé s’ha demostrat que ja al segle XIV era d’ús completament corrent a les zones on ha tingut més llarga vida, és a dir, a les regions de muntanya, del pla i la marina de la Catalunya Vella, bé amb extensió fins a l’Ebre i també a Eivissa i Mallorca; també va ser usada entre la pagesia valenciana i de Foix.

La literatura de la Renaixença li dedicà un gran nombre d’obres, i el seu nom apareix en el títol de diverses publicacions literàries i patriòtiques.