Arxiu d'etiquetes: viles

Viella (Vall d’Aran)

90 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)

0vall_aran

(aranès: Vielha)  Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.

L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.

pobl_viella

La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.

Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.

És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vidreres (Selva)

8 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 48,05 km2, 93 m alt, 7.652 hab (2017)

0selvaSituat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d’extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d’elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l’església parroquial de Santa Maria (l’edifici actual és del segle XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera.

El terme comprèn també el poble de Caulès de Vidreres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vic (Osona)

437 Respostes

Municipi i capital comarcal d’Osona (Catalunya): 30,58 km2, 484 m alt, 43.964 hab (2017)

0osona

Situat al centre de la plana de Vic, sobre els rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, que drenen el terme.

L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals (blat i moresc), patates i farratge; hi predominen les explotacions agràries petites. Hi és important la ramaderia bovina i porcina, i, en menor mesura, l’avicultura. L’activitat econòmica principal és la indústria; sobresurten el sector del tèxtil, l’adoberia (la primera de Catalunya), la metal·lúrgica, la de la construcció, la de derivats de la fusta (mobles, especialment), l’alimentària (embotits) i la fabricació de materials per a la construcció (vidres, rajoles, guix i ceràmica).

També és molt notable l’activitat comercial, tant en els mercats setmanals, que centralitzen el comerç de bona part de la Catalunya central i tenen una àmplia àrea d’influència (Osona, Garrotxa, Ripollès, Baixa Cerdanya), com en els fires de Tot Sants, Nadal, Quaresma i singularment el mercat del Ram. La ciutat organitza, des del 1989, el Mercat de la Música Viva.

Demogràficament, decreixé durant la segona meitat del segle XIX, però ha augmentat durant el segle XX, especialment a partir del 1950. Vic concentrava el 21% de la població comarcal l’any 1857, i el 26,3% el 1970. La recessió industrial l’afectà més que a la resta de la comarca, i així, la concentració ha baixat fins a 24,7% (1996).

D’antiga ascendència ibèrica, el desenvolupament urbanístic de la vila data del segle XVIII, quan, superades les muralles, començaren a construir-se els barris nous a l’oest i al sud del nucli antic, situat a l’entorn de la gran plaça del Mercadal. Compta amb Universitat privada, creada el 1997, que inclou els Estudis Universitaris, en funcionament des del 1977. Hospital comarcal. Seu episcopal.

HISTÒRIA.- D’origen molt antic, apareix primerament amb el nom d’Ausa, com a cap del poble iber dels ausetans. Després va ésser un municipi romà. A l’època visigòtica la seu episcopal va tenir importància, però sembla que la invasió musulmana va produir un extermini gairebé total de la població. Un cop repoblada pels comtes de Barcelona i restaurada la seu episcopal, durant diversos segles la ciutat es trobà dividida entre dues jurisdiccions, l’una eclesiàstica i l’altra laica, la qual cosa provocà nombrosos conflictes, aquesta situació es va mantenir fins al 1450. Vic va exercir també un paper molt important en les revoltes contra Joan II el Sense Fe, Felip IV i Felip V de Borbó. A partir de la segona meitat del segle XIX, tingué un creixement més lent que el d’altres ciutats de Catalunya, per raó de la poca intensitat del desenvolupament industrial.

ART.- Temple romà (segle III), molt restaurat. Catedral, fundada al segle XI i reconstruïda al segle XIX, en estil neoclàssic; del primitiu edifici romànic es conserven la cripta i el campanar (segle XI). L’interior és decorat amb murals de Josep Maria Sert i guarda un retaule de Pere Oller (1426); té un claustre gòtic (segle XIV). El Museu Episcopal té una importantíssima col·lecció d’art medieval català.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vespella de Gaià (Tarragonès)

5 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 18,04 km2, 102 m alt, 424 hab (2017)

0tarragonesSituat a l’esquerra del riu Gaià, al límit amb l’Alt Camp, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri, travessat pels torrents de Serralta i Mas d’en Plana, al nord-est de Tarragona. El territori no conreat és ocupat per garriga i bosc.

Agricultura de secà (vinya -el conreu principal-, oliveres, garrofers, cereals i avellaners). Gràcies a la construcció d’urbanitzacions, s’ha convertit en un lloc d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és en una elevació dominada per les restes de l’antic castell de Vespella, amb l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic.

El municipi comprèn, a més, els Masos de Vespella, que és el nucli més habitat i popular del municipi, amb cases pintades de colors vius i amb elements artístics pels seus carrers. També formen part del terme, la Coma i el castell de Sant Miquel (amb una capella romànica).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Verges (Baix Empordà)

14 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,70 km2, 23 m alt, 1.159 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la riba esquerra del Ter, en un terreny pla.

Agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria agropecuària, de la fusta i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona.

La vila és prop de la riba del Ter; és conserven algunes notables torres i fragments de les muralles del seu recinte medieval; església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica. Hi són tradicionals les representacions de la Dansa de la Mort de Verges per la Setmana Santa.

El municipi comprèn també el poble de la Vall.

El castell de Verges, esmentat el segle XII, passà el 1418 a formar el centre de la baronia de Verges, que el 1587 passà a la corona i esdevingué centre de la batllia de Verges. El 1694 les tropes franceses del mariscal Noailles derrotaren les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena a la batalla de Verges o del Ter.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Dansa de la Mort

Verdú (Urgell)

12 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 35,79 km2, 434 m alt, 924 hab (2017)

0urgellSituat a la vall mitjana del Cercavins, a la zona de contacte entre la plana d’Urgell i els relleus de la Segarra.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia ovina i porcina; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una gran tradició de la indústria de la terrissa (càntirs i sellons negres). Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tàrrega.

La vila és a l’esquerra del Cercavins, presidida pel gran castell de Verdú, restaurat modernament i voltat de les muralles; de l’església parroquial de Santa Maria sobresurt la porta romànica, bastida en 1230-50 i que conserva interessants imatges i un gran retaule; el 1970 el poble obtingué un primer premi en embelliment.

El municipi comprèn també l’antic terme dels Emprius de Ciutadilla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vendrell, el (Baix Penedès)

60 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Baix Penedès (Catalunya): 36,80 km2, 49 m alt, 36.568 hab (2017)

0baix_penedesSituat al litoral, accidentat a l’est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l’extrem sud de la comarca.

Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). És centre d’àrea comercial. Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València.

La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al segle XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l’Àngel; Casa Museu d’Àngel Guimerà; expansió urbanística a partir del segle XVIII iniciat pel primer raval, la França. El 1979 hi foren inhumades les despulles de Pau Casals, dutes de l’exili. Hi té una gran tradició l’activitat castellera (colla dels Nens del Vendrell).

El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Sant Vicenç de Calders, amb un important nus ferroviari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

17 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 39,20 km2, 956 m alt, 204 hab (2017)

0ripollesSituat sobre la riera de Vallfogona, al peu de les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al límit amb la Garrotxa. Molt accidentat.

S’hi conreen blat, moresc, patates i farratge. Ramaderia (bestiar boví). Guixeres.

La vila és al vessant dret de la riera de Vallfogona; la població antiga era adossada al castell de Vallfogona, dit la Sala, modernament s’ha desplaçat vers la moderna carretera i el santuari marià de la Salut de Vallfogona, actual parròquia.

El lloc formà part de la baronia de Milany, dita posteriorment també baronia de Vallfogona i el 1600 fou el comtat de Vallfogona.

El municipi comprèn, a més, el castell de Milany, el santuari de Santa Magdalena de Cambrils, l’església de Santa Cecília de Ragort i el veïnat de Puigsec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vacarisses (Vallès Occidental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 40,70 km2, 382 m alt, 6.328 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i el Bages; accidentat per la serra de l’Obac. Gran part del territori està format per boscos on predominen els pins i les alzines.

Escassa agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Aviram. Important indústria (empreses tèxtils, pedreres i de la construcció). És força important la funció de lloc de segona residència. Pertany a l’àrea comercial de Manresa. Població en ascens (nombroses urbanitzacions).

Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu; la casa de la vila, la biblioteca i l’arxiu municipal estan ubicats al castell-palau de Vacarisses, el qual fou reformat al segle XVIII. Prop del poble s’aixeca la Torrota, torre circular documentada des del segle XI.

Al terme hi ha nombroses masies, algunes de les quals abandonades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Associació Esportiva

Ciutadilla (Urgell)

9 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 17.03 km2, 519 m alt, 202 hab (2017)

0urgellSituat a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre, als vessants de la serra del Tallat, al sud-est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà. Hi ha boscs de pins i carrasques i brolles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, predominantment de secà (oliveres, vinya, ametllers i sobretot cereals), complementada pel regadiu (horta), que aprofita l’aigua del riu Corb. Hi ha ramaderia i avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. La població, amb tot, ha disminuït constantment a partir de la fi del segle XIX.

La vila, que és aturonada a l’esquerra del riu Corb, es formà als vessants de l’antic castell de Ciutadilla, esmentat ja el 1165, convertit en palau el segle XVI i actualment en procés de restauració; hi destaca també l’església parroquial de Sant Miquel, renaixentista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques