Arxiu d'etiquetes: viles

Vilaverd (Conca de Barberà)

4 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 12,61 km2, 269 m alt, 440 hab (2017)

0concaSituat a la dreta del Francolí, entre el riu Brugent (límit meridional) i el barranc de la Vall (límit septentrional), a l’entrada del congost de la Riba, i accidentat pels contraforts occidentals de les muntanyes de Prades, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alt Camp. El territori és ocupat en bona part per la garriga, el pasturatge i el bosc.

L’agricultura ocupa poc menys d’una quarta part del territori; hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals, oliveres i ametllers) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Hi ha avicultura amb escorxador i dins el terme es troben diverses guixeres. Àrea comercial de Montblanc. Població en descens.

La vila és a la dreta del Francolí; l’església parroquial és dedicada a sant Martí. Prop de la població hi ha el santuari marià de Montgoi, de base gòtica.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilassar de Mar (Maresme)

28 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 4,00 km2, 10 m alt, 20.636 hab (2017)

0maresme(o Sant Joan de Vilassar)  Situat al litoral mediterrani.

Important agricultura basada principalment en el conreu de regadiu, obtingut amb aigua de pous, són dedicats a patates, hortalisses i floricultura (clavells), mentre que al secà és cultiven cereals, vinya i arbres fruiters. Predominen les explotacions agràries petites. La indústria és molt diversificada, amb predomini de la tèxtil. El 1987 s’inaugurà el Mercat de Flor i Planta Ornamental. Centre de turisme i estiueig, amb gran nombre d’apartaments, club nàutic i càmping. Àrea comercial de Mataró.

La vila és a la costa, a la desembocadura de la riera de Cabrils; església parroquial de Sant Joan (1727-79). El lloc es formà com a barri marítim de Vilassar de Dalt.

Dins el municipi hi ha algunes torres de defensa, entre les quals la torre de Can Nadal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilassar de Dalt (Maresme)

21 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 8,86 km2, 142 m alt, 8.961 hab (2017)

0maresme(o Sant Genís de Vilassar)  Accidentat per la serra de Sant Mateu, als vessants de la Serralada Litoral.

Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres), amb clar predomini de les explotacions agràries petites i de regadiu (hortalisses, flors i patates). Important indústria (tèxtil, del metall, química, de la fusta, etc). Estiueig. Àrea comercial de Mataró.

La vila és al peu del sector muntanyós, presidit per la massa del castell de Vilassar, gòtic, restaurat modernament, declarat monument històrico-artístic el 1931, fou centre de la baronia de Vilassar; l’església parroquial de Sant Genís, obra gòtica tardana (1511), fou destruïda el 1936, ha estat en part reconstruïda; interessant Museu de Malacologia (1967) i Museu Arqueològic Municipal (1961). Recinte megalític de can Boquet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-seca (Tarragonès)

28 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 21,64 km2, 45 m alt, 21.993 hab (2017)

0tarragones(ant: Vila-seca de Solcina)  Situat al litoral mediterrani, comprèn l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Camp.

Agricultura d’alternança dels conreus de secà (cereals, oliveres, vinya, garrofers i ametllers) amb els de regadiu (hortalisses, avellaners i altres arbres fruiters). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Indústries químiques, del metall i de la construcció. Depèn de les àrees comercials de Tarragona i Reus simultàniament.

La vila és en un lleu aturonament que, 4 km enllà, dóna lloc al cap de Salou; de l’antic castell de Solcina restà la gran torre; església parroquial de Sant Esteve (de la fi del segle XVI), gòtica-renaixentista.

Comprèn els nuclis turístics de la Pineda i de la Plana, al litoral, així com el parc d’atraccions de Port Aventura. S’han trobat restes d’un poblat ibèric a la Cella, una indústria neolítica de sílex al pla del Maset i altres testimoniatges prehistòrics i romans.

Tant el litoral com la vila foren durament castigats per la pirateria, al segle XVI. El 1989 li va ésser segregat el terme de Salou.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-rodona (Alt Camp)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 33,11 km2, 259 m alt, 1.259 hab (2017)

0alt_campSituat a les ribes del Gaià, al límit amb el Baix Penedès.

Hi predominen els conreus de secà (vinya, cereals i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i patates). Cooperativa agrícola de l’arquitecte modernista Cèsar Martinell. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria alimentària. Àrea comercial de Valls.

La vila és a l’esquerra del Gaià; restes del castell de Vila-rodona (esmentat el 1210); església parroquial de Santa Maria; Museu Municipal, d’arqueologia local i d’indumentària.

El municipi comprèn, a més, els llogarets de la Serra, del Mas d’en Bosc, del Mas de l’Alzinet i una part de Vilardida, i molts masos, la majoria deshabitats.

Al terme s’ha trobat restes fòssils de Paleolític, de l’edat del bronze, ibèriques i romanes, com l’important columbari romà del segle I.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilaplana (Baix Camp)

9 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 23,20 km2, 366 m alt, 585 hab (2017)

0baix_camp(ant: Vilaplana del Camp)  Situat al límit amb el Priorat i l’Alt Camp, al peu de la serra de la Mussara, que accidenta la major part del terme, ocupat en bona part per boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres i avellaners); el regadiu (avellanes, arbres fruiters, hortalisses i llegums) és minoritari. Ramaderia estabulada de bestiar porcí i avicultura. Ha esdevingut lloc d’estiueig i residència secundària. Pertany a l’àrea comercial de Reus.

La vila és al raiguer de la serra; església parroquial de la Nativitat, de façana barroca (1738), serva la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet; arcs gòtics en una casa del 1590.

L’any 1961 s’annexionà el municipi de la Mussara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

152 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Garraf (Catalunya): 33,99 km2, 22 m alt, 66.077 hab (2017)

0garraf

Situat al litoral mediterrani, al peu del massís de Garraf.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, que aprofita aigües derivades de l’embassament de Foix i d’altres procedents de pous. La propietat de la terra és repartida, i és conreada en explotació directa i en règim de parceria; predominen les explotacions agràries petites. Els conreus més estesos foren tradicionalment els de vinya (79 % de la superfície total cultivada al començament del segle XVIII), cereals i oliveres, que retrocediren durant el segle XIX a favor dels garrofers i del regadiu. Important avicultura i activitats de pesca (12% del total de captures de Catalunya). Indústria tèxtil, electromecànica, química (articles de goma, principalment), alimentària, paperera, de la construcció. Turisme amb port esportiu. Centre comercial tradicional, sortida natural dels productes del Penedès.

La vila es troba prop de la costa, unida per l’expansió urbana al barri marítim de la Marina de Vilanova, i formada per dos nuclis: el de l’antiga Vilanova de Cubelles i el de la Geltrú, que eren separats pel torrent de la Pastera (carrer de la Unió); l’eixample posterior s’ha produït cap al mar; el passeig marítim té a llevant l’ermita de Sant Cristòfol (barri de la Farola), i a la platja, les romanalles del moll del Mar (1800); a ponent hi ha l’ermita de Sant Gervasi, al costat de la destruïda torre d’Adarró, amb restes d’un poblat iberoromà; església parroquial de Santa Maria de la Geltrú (segle XVIII); la parroquial de Sant Antoni de Vilanova (segle XVIII); casa de la vila, porxada; col·legi Samà, neogòtic; Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, ampliada amb el castell de la Geltrú (segles XII-XV), restaurat el 1920; Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial, a més d’altres cases, monuments i diversos museus interessats. Forma una aglomeració urbana amb el municipi de Sant Pere de Ribes.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Vilanova de Meià (Noguera)

47 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 105,24 km2, 633 m alt, 401 hab (2017)

0nogueraSituat al nord de la comarca, al límit amb el Pallars Jussà. Força accidentat pels vessants de la serra del Montsec.

Agricultura; els conreus més estesos són els de cereals i d’oliveres, als sectors de secà, i el de patates i cereals a les àrees regades. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial d’Artesa de Segre.

La vila és a la dreta del riu Boix; l’església parroquial de Sant Salvador és un notable edifici gòtic. La primitiva població era dalt del veí puig de Meià, on hi ha les restes del castell de Meià, la capella del qual esdevingué santuari del Puig de Meià, romànic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de la Baronia de Lavansa (agregat abans del 1930), el poble i antic priorat de Santa Maria de Meià, els pobles de Lluçars, Gàrzola, Tòrrec, Boada i Argentera, l’antic castell d’Orenga, els antics llocs i quadres de Colldorenga, Montnar, Coscollera, Solanelles, Rocaspana, Vallfarines, Fabregada i Cabrera i les esglésies de Sant Pere d’Obac i de Sant Alís.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamòs (Vall d’Aran)

12 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 15,44 km2, 1.255 m alt, 151 hab (2017)

0vall_aranSituat a la vall de la Garona, a la dreta del riu. Molt muntanyós, amb el pas de Vilamòs (2.048 m alt) i l’enclavament on hi ha les bordes de Vilamòs, amb diversos estanys (estanys de Vilamòs). Gran part del territori és zona forestal, ocupada per boscs i pasturatges.

La major part de la superfície conreada és destinada a prats; el principal conreu és el de la patata. Ramaderia ovina i bovina. Ha desaparegut la tradicional indústria del cànem. Una bona part de la població activa treballa fora del poble. Àrea comercial de Viella.

La vila, antic cap del terçó de Lairissa, és situada en un planell, dominada per l’església parroquial de Santa Maria, obra romànica del segle XII, reformada al segle XVI, que conserva una estela romànica encastada al mur, amb el campanar de planta quadrada, del segle XI, amb tres pisos de finestres. A l’est de la vila hi ha l’església, també romànica, de Sant Miquèu de Vilamòs, que segons la tradició fou la primitiva de la vila i la primera de la vall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

21 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 9,04 km2, 124 m alt, 2.340 hab (2017)

0tarragonesSituat a les ribes del Francolí i a la dreta del seu afluent, el riu del Glorieta, i travessat per la riera de Vilallonga o de la Selva, a l’extrem nord-oest de la comarca.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses i fruiters). Ramaderia de llana i porcina. Indústria derivada de l’agricultura, de plàstics i una fàbrica de bigues de ciment. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; església parroquial de Sant Martí, del segle XVII; resta un portal de l’antiga muralla, vora la qual hi ha la casa d’on procedeix el famós cirurgià Pere Virgili.

El municipi comprèn, a més, els antics termes del Mas de l’Obra, les Sorts i Carxol, la masia i antiga quadra de la Montoliva, l’antic poble de Font de l’Astor i l’ermita del Roser.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques