(Vic, Osona, 1891 – )

(MEV)  Museu. Creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.

De bon principi fou instal·lat a les dependències del sobreclaustre de la seu i del palau bisbal. Com a conservadors, destacaren especialment Josep Gudiol i Cunill (1898) i Eduard Junyent (1931).

El 1941 fou cedit per a museu l’antic col·legi de Sant Josep, on foren inaugurades les sèries de pintura gòtica (1948), les d’art romànic i d’escultura (1952) i les d’arqueologia, de teixits, de ceràmica, de monetari, d’orfebreria i de lapidari (1967).

Hi sobresurten la col·lecció d’antependis romànics, els murals de Sant Sadurní d’Osormort, el Brull, Sescorts, la Seu d’Urgell, les talles del descendiment d’Erill la Vall i majestats i icones marianes, que van del romànic al gòtic. La imatgeria gòtica té peces, d’una gran sensibilitat, de la Mare de Déu i dels sants i un retaule sencer d’alabastre de Bernat Saulet (1341).

El 18 de maig de 2002 s’inaugurà el nou museu, totalment remodelat. El nou edifici, projectat pels arquitectes Frederic Correa i Alfons Milà, amb un perímetre irregular que respecta el traçat medieval dels carrers que l’envolten, fou construït en el mateix emplaçament que l’antic museu, al costat de la catedral. Disposa de 6.300 m², dels quals 2.500 corresponen a exposició permanent. Les dependències estan repartides entre soterrani, planta baixa i tres pisos.

Dels prop de 23.000 objectes del fons del museu, se n’exposen uns 3.400 a les sales d’exposició permanent. El museu també disposa de tallers didàctics, sala d’actes, espai audiovisual, biblioteca especialitzada i altres dependències tècniques. L’any 2003 el museu obtingué el Premi Nacional de patrimoni cultural per la seva important contribució a la difusió de l’art medieval català.

El 2004 obrí a la visita pública les seves Galeries d’Estudi, organitzades com a magatzems visitables, que faciliten l’accés dels usuaris i la lliure contemplació d’una part de les col·leccions en reserva.

Enllaç web: Museu Episcopal de Vic