Arxiu d'etiquetes: Urgell

Boixerons, riera del

(Conca de Barberà / Urgell)

Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès (Conca de Barberà); desemboca a Ciutadilla (Urgell).

Baix Urgell, el

Nom amb el qual també és coneguda la comarca de l’Urgell.

Vilet, el

(Sant Martí de Riucorb, Urgell)

(o Vilamanyanor) Poble de l’antic municipi de Rocafort de Vallbona, a l’esquerra del riu Corb, vora Sant Martí de Maldà. L’església parroquial és dedicada a santa Maria.

L’aiguat de Santa Tecla, del 1895, hi deixà al descobert les restes d’una vil·la romana.

Verdú, comtat de

(Catalunya, segle XIX – )

Títol concedit el 1877 a María Teresa Real y Saint Just, en memòria dels mèrits del seu marit, el brigadier d’enginyers Gregori Verdú i Verdú, mort a la batalla de Dima (Navarra).

Ha passat als Fagalde.

Urgell Mitjà, l’

(Catalunya)

Sector de la vall del Segre, i de l’antic comtat d’Urgell, des del grau d’Oliana fins prop de Balaguer, que hom pot considerar que comprèn les riberes d’Oliana, Bassella, Ponts i Artesa de Segre, la part baixa de la ribera Salada, la vall d’Àger, la conca de Meià, el marquesat de Camarasa, les baronies de Rialb, la Vansa i Montmagastre, els Aspres de Balaguer i la part baixa de la ribera de Sió, territoris de les actuals comarques de l’Alt Urgell, el Solsonès, l’Urgell i, sobretot, la Noguera.

Aquesta regió de muntanya mitjana es contraposa, d’una banda, a l’Urgellet (o Alt Urgell estricte), i de l’altra, al pla d’Urgell (o Urgell, o Baix Urgell tradicional), i també al Segrià i a la Noguera estrictes.

El nom de Mig Segre (pròpiament, Segre Mitjà) ha estat també proposat per a una comarca d’extensió semblant, contrada a Ponts.

Urgell, pla d’

(Pla d’Urgell / Urgell)

Extensa plana de la Depressió Central Catalana, format per les dues comarques i part de les de Noguera, Garrigues i Segrià, a llevant del Segre (que en constitueix el límit occidental, entre Balaguer i Lleida).

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió. A l’est i al sud aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa.

Així, només el sector de la comarca administrativa de l’Urgell, a l’oest de Tàrrega -que en resta exclosa-, al sud de la serra d’Almenara i al nord de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues (amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca), el sector sud-oriental de la comarca de la Noguera (amb Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Penelles, Vallfogona i Térmens) i el més oriental de la comarca del Segrià (amb Vilanova de la Barca, Alcoletge i els Alamús).

La gran coincidència d’aquest territori amb l’àrea regada pel canal d’Urgell al sud de les serres de Bellmunt i d’Almenara ha fet que sovint hom hi inclogui també altres termes regats, com Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Albatàrrec, del Segrià; d’altra banda, per aquestes raons, hom n’exclou actualment Vilagrassa, Sant Martí de Maldà i Belianes. Abans de la construcció del canal era una terra deserta, dedicada fonamentalment al pasturatge.

Encara que amb una extensió més reduïda, a l’alta edat mitjana hom coneixia el pla d’Urgell amb el nom de plana de Mascançà; Linyola n’era el centre al segle XI.

Urgell, escola historiogràfica d’

(Urgell, segle XI – segle XII)

Nom donat a un grup de cronistes de la diòcesi d’Urgell.

L’escolàstic Borrell, que escrivia vers el 1040 la vida del bisbe d’Urgell Ermengol, un monjo de Sant Serni de Tavèrnoles autor d’una interessant nota històrica conservada fragmentàriament, l’anònim autor d’un text sobre la història del comtat d’Urgell, conegut només per la seva influència damunt altres obres, i el que vers el 1133 redactà una vida del bisbe Ot.

Urgell, canal d’

(Catalunya)

Canal derivat del Segre, que rega terres de la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Pla d’Urgell. Neix a la Noguera, aigües avall de Ponts, i s’estén vers el sud amb curs irregulars, dibuixant un arc convex que aproximadament encercla la Plana d’Urgell: travessant, doncs, la comarca d’Urgell, fins a desguassar al mateix riu, aigües amunt del Set, al Segrià.

Té 145 km de llarg, i 77 més el canal auxiliar d’Urgell, construït el 1932 (el principal s’havia acabat el 1865), paral·lel al Segre i que en deriva aigua després que ha rebut la Noguera Pallaresa.

Tots dos, amb les sèquies corresponents (entre les quals no es pot comptar la de Fontanet, propera al riu i que de l’edat mitjana ençà rega l’horta de Lleida), reguen gran part de les terres de la Depressió Central Catalana.

Urgell, canal alt d’

(Urgell, 1969)

Canal derivat del canal d’Urgell. Construït el 1969 com a obra complementària de les empreses per tal d’augmentar l’eficàcia del canal d’Urgell.

S’aconseguí incrementar la dotació real d’aigua i regularitzar-la al llarg de l’any, ja que deixava cabals balders en èpoques de demanda inferior.

Per tal d’aprofitar-los, es projectaren dos canals suplementaris, que havien d’arrencar del principal pel marge extern, l’esquerre, dits de les Garrigues i de la Segarra. Però només es construí aquest, amb el nom d’alt d’Urgell.

Regà la comarca d’Urgell, entorn de Tàrrega.

Tarrós, el

(Tornabous, Urgell)

Poble (279 m alt), situat en un enclavament al mig de la plana, separat del sector principal pel terme d’Agramunt. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví.

El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà.

De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre de 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.