Arxiu d'etiquetes: Urgell

Tarrós, el

Deixa un comentari

(Tornabous, Urgell)

Poble (279 m alt), situat en un enclavament al mig de la plana, separat del sector principal pel terme d’Agramunt. L’església parroquial és dedicada a santa Cecília.

La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví.

El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà.

De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover. Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre de 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.

Tàrrega, vegueria de

Deixa un comentari

(Catalunya, ? – 1716)

Antiga demarcació administrativa: 4.272 hab (1718), a l’Urgell, que comprenia l’extrem occidental de l’antic comtat i bisbat d’Osona, des de Montcortès, Granyanella (aquest, de la Segarra) i el Talladell fins a Golmés, Fondarella, el Palau d’Anglesola, Mollerussa, Miralcamp i Sidamon, a més de la riba dreta de la vall del riu Corb (l’Ametlla -a la Segarra-, Guimerà i Sant Martí de Maldà), Bellver de Sió, a la ribera de Sió, i, en ple pla d’Urgell, encara, Figuerosa, Altet, Claravalls, Tornabous, Barbens, Ivars d’Urgell, Vallverd, el Bullidor, Boldú, Linyola i el Poal.

El 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, vigent fins el 1833, la vegueria de Tàrrega fou incorporada al corregiment de Lleida, dins el qual constituí l’alcaldia major de Tàrrega.

Tàrrega, concòrdia de

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell, 21 gener 1236)

Conveni entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Ponç de Cabrera, que fou reconegut comte d’Urgell.

El rei retingué en franc alou la ciutat de Lleida i la vila de Balaguer.

Tallat, serra del

Deixa un comentari

(Conca de Barberà / Urgell)

Serralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l’Urgell, continuació cap a l’oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud.

Culmina a 804 m alt, prop de l’antic monestir del Tallat.

Darrerament s’hi ha construït un parc eòlic.

Tallat, el

1 Resposta

(Vallbona de les Monges, Urgell)

Antic priorat i santuari marià (787 m alt), dins l’antic terme de Montblanquet, situat al cim de la serra del Tallat, dominant la Conca de Barberà.

S’hi celebra un aplec anual el penúltim diumenge d’agost, al qual acudeixen devots de diferents comarques.

Talladell, jaciment del

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell)

Jaciment paleontològic.

El lloc hagué de ser habitat des de molt antic ja que al seu entorn s’han trobat nombrosos materials ibèrics i, prop del poble, s’ha descobert una necròpoli romana; possiblement el seu hàbitat continuà fins a la dominació musulmana encara que històricament no sigui documentat.

Talladell, el

Deixa un comentari

(Tàrrega, Urgell)

Poble (390 m alt), a la dreta del riu d’Ondara. L’església parroquial és dedicada a sant Pere d’Alcántara.

El lloc fou donat per Ramon Berenguer I a Ramon Guifré de Vilamur per edificar-hi una torre i establir-hi una població. A mitjan segle XIV figura ja com a propietat dels hospitalers, dins la comanda de Granyena. Part de la jurisdicció era dels ducs d’Híxar.

Fou municipi independent fins el 1969, que s’annexà a l’actual. L’antic terme comprenia també l’antiga abadia cistercenca i posterior santuari del Pedregal, l’antic terme de Lluçà i la quadra de Corbella.

Sió, ribera del

Deixa un comentari

(Catalunya)

Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf; més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al nord, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona. D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al nord, per la serra de Montclar i, al sud, per la serra d’Almenara.

Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals.

Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada.

Sió, el

1 Resposta

(Catalunya)

Riu, afluent esquerrà del Segre.

Neix a la Depressió Central, al peu de la serra de Rubió, i s’estén en direcció sud-est – nord-oest, entre el Llobregós i el Corb, fins a desguassar poc abans de Balaguer.

Té 47 km de longitud; baixa de l’altiplà de la Segarra, i travessa el sector septentrional de la plana d’Urgell aprofitant un sinclinal entre la serra de Montclar (al nord) i les de Bellmunt i Almenara (al sud).

Les seves aigües s’aprofiten per a regatges a través del canal auxiliar d’Urgell o canal del Sió. La principal població per on passa és Agramunt.

Seana

Deixa un comentari

(Bellpuig d’Urgell, Urgell)

Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola.

Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s’ha format el barri de Seana.