Arxiu d'etiquetes: viles

Vendrell, el (Baix Penedès)

65 Respostes

Municipi i capital de la comarca del Baix Penedès (Catalunya): 36,80 km2, 49 m alt, 36.568 hab (2017)

0baix_penedesSituat al litoral, accidentat a l’est pel massís de Garraf, drenat per la riera de la Bisbal (o riera del Vendrell), que desguassa a la mar, comprèn l’extrem sud de la comarca.

Hi predominen els conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers), que aprofiten aigües de deus. La propietat de la terra és repartida i predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia de llana i porcina. Activitats industrials molt diversificades: indústria alimentària, de materials per a la construcció, derivada de la fusta, paperera i tèxtil. Importants nuclis turístics (Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs). És centre d’àrea comercial. Notable augment demogràfic els darrers decennis. Nus de comunicacions entre Barcelona, Lleida, Tarragona i València.

La vila és a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, es formà a l’entorn de l’església parroquial de Sant Salvador, reconstruïda al segle XVIII amb el magnífic campanar coronat pel popular penell dit l’Àngel; Casa Museu d’Àngel Guimerà; expansió urbanística a partir del segle XVIII iniciat pel primer raval, la França. El 1979 hi foren inhumades les despulles de Pau Casals, dutes de l’exili. Hi té una gran tradició l’activitat castellera (colla dels Nens del Vendrell).

El terme comprèn, a més, el poble i antic municipi de Sant Vicenç de Calders, amb un important nus ferroviari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vallfogona de Ripollès (Ripollès)

20 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 39,20 km2, 956 m alt, 204 hab (2017)

0ripollesSituat sobre la riera de Vallfogona, al peu de les serres de Milany i de Santa Magdalena de Cambrils, al límit amb la Garrotxa. Molt accidentat.

S’hi conreen blat, moresc, patates i farratge. Ramaderia (bestiar boví). Guixeres.

La vila és al vessant dret de la riera de Vallfogona; la població antiga era adossada al castell de Vallfogona, dit la Sala, modernament s’ha desplaçat vers la moderna carretera i el santuari marià de la Salut de Vallfogona, actual parròquia.

El lloc formà part de la baronia de Milany, dita posteriorment també baronia de Vallfogona i el 1600 fou el comtat de Vallfogona.

El municipi comprèn, a més, el castell de Milany, el santuari de Santa Magdalena de Cambrils, l’església de Santa Cecília de Ragort i el veïnat de Puigsec.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vacarisses (Vallès Occidental)

9 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 40,70 km2, 382 m alt, 6.328 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat i el Bages; accidentat per la serra de l’Obac. Gran part del territori està format per boscos on predominen els pins i les alzines.

Escassa agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Aviram. Important indústria (empreses tèxtils, pedreres i de la construcció). És força important la funció de lloc de segona residència. Pertany a l’àrea comercial de Manresa. Població en ascens (nombroses urbanitzacions).

Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu; la casa de la vila, la biblioteca i l’arxiu municipal estan ubicats al castell-palau de Vacarisses, el qual fou reformat al segle XVIII. Prop del poble s’aixeca la Torrota, torre circular documentada des del segle XI.

Al terme hi ha nombroses masies, algunes de les quals abandonades.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Associació Esportiva

Ciutadilla (Urgell)

13 Respostes

Municipi de l’Urgell (Catalunya): 17.03 km2, 519 m alt, 202 hab (2017)

0urgellSituat a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre, als vessants de la serra del Tallat, al sud-est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà. Hi ha boscs de pins i carrasques i brolles.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, predominantment de secà (oliveres, vinya, ametllers i sobretot cereals), complementada pel regadiu (horta), que aprofita l’aigua del riu Corb. Hi ha ramaderia i avicultura. Àrea comercial de Tàrrega. La població, amb tot, ha disminuït constantment a partir de la fi del segle XIX.

La vila, que és aturonada a l’esquerra del riu Corb, es formà als vessants de l’antic castell de Ciutadilla, esmentat ja el 1165, convertit en palau el segle XVI i actualment en procés de restauració; hi destaca també l’església parroquial de Sant Miquel, renaixentista.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Ulldecona (Montsià)

36 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 126,88 km2, 133 m alt, 6.321 hab (2017)

0montsiaSituat a l’esquerra del riu de la Sénia, al límit amb el Baix Maestrat; accidentat al nord per l’ampla foia d’Ulldecona, oberta entre els vessants occidentals del Montsià.

Coexisteix l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals i garrofers) amb la de regadiu (hortalisses i farratge), la qual va desenvolupar-se d’ençà de la construcció del pantà d’Ulldecona. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), de la fusta (serradores i fàbriques de mobles) i de producció de materials per a la construcció (pedra d’Ulldecona). Àrea comercial de Tortosa.

La vila es troba a la foia a ponent dels turons del Castell i del Calvari; l’església parroquial de Sant Lluc és gòtica, però amb indubtables elements de transició. Prop de la població hi ha les restes de l’antic castell d’Ulldecona. L’any 1227 havia estat constituïda la comanda hospitalera d’Ulldecona.

El municipi comprèn, a més, la caseria dels Valentins, els barris del Castell, de la Miliana i el Pas i el santuari de la Pietat d’Ulldecona, prop del qual hi ha la cova de Santa Magdalena i un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tossa de Mar (Selva)

41 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)

0selvaSituat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.

La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.

La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

59 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torres de Segre (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,61 km2, 119 m alt, 2.225 hab (2017)

0segriaSituat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d’Utxesa.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; hi ha encara restes de l’antic castell de Torres; l’església parroquial de l’Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme i actual santuari de Carassumada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torredembarra (Tarragonès)

28 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,71 km2, 15 m alt, 15.726 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d’arena fina, a l’esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l’est de Tarragona.

L’agricultura, molt important temps enrere, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s’hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la química. El gran motor de l’economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d’urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni del 1960. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del segle XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Tordera (Maresme)

16 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 84,09 km2, 34 m alt, 16.637 hab (2017)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la vall baixa de la Tordera. El territori, molt extens, és accidentat al sector de ponent pels vessants orientals del massís del Montnegre, i al de llevant pels occidentals del bloc de Blanes de la serralada de Marina; aquesta part és coberta de boscs de pins i sobretot d’alzines sureres i pasturatge.

Agricultura de regadiu, que aprofita el canal de Jalpí, i que produeix llegums, patates i hortalisses; al seca predominen els cereals, el farratge, productes d’horta i arbres fruiters. La ramaderia té importància (boví, porcí); avicultura. La indústria tradicional havia estat la surera, però ja desapareguda; actualment hi ha indústries de tints, de materials per a la construcció, l’alimentària, la tèxtil i la metal·lúrgica. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la Tordera, centrada per l’església parroquial de Sant Esteve, dels segles XVI-XVIII, amb campanar romànic (segle XI).

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, el santuari de l’Erola i les ruïnes de l’antic monestir templer de Roca-rossa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques