Arxiu d'etiquetes: turisme

Cubelles (Garraf)

21 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

0garraf

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.

La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.

El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Creixell (Tarragonès)

6 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 10,46 km2, 48 m alt, 3.467 hab (2016)

0tarragones

(o Creixell de Mar)  Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra.

La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s’ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d’urbanitzacions i càmpings. Àrea comercial de Tarragona. La població, després d’una devallada progressiva iniciada a la fi del segle XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l’antic castell de Creixell; l’església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del segle XVII, amb un campanar coronat per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

A la costa hi ha l’antic barri pescador de les Botigues del Mar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Costa Daurada, la

3 Respostes

(Catalunya)

Denominació turística del litoral català corresponent al litoral de Barcelona i Tarragona, entre la desembocadura de la Tordera i el delta de l’Ebre. Amb una llargària aproximada de 330 km, és el producte dels accidents orogràfics creats per la Serralada Litoral, la Depressió Pre-litoral i la Serralada Pre-litoral.

Al sud del Garraf s’inicia una costa sorrenca i plana que només queda trencada pel cap de Salou, on comença el golf de Sant Jordi. Els principals nuclis turístics són: Sitges, Torredembarra, Cambrils, Sant Carles de la Ràpita i especialment Salou, tots situats al sud de la ciutat de Barcelona.

Des dels anys 1960 i 1970 s’ha convertit en una zona de turisme de masses, i com a conseqüència d’això, en una àrea de forta urbanització i concentració demogràfica, especialment els mesos d’estiu.

Enllaç web: Costa Daurada

Costa Brava, la

85 Respostes

(Catalunya)

Nom turístic donat al litoral de la regió de Girona, constituïda pel sector septentrional del litoral català, des de la desembocadura de la Tordera fins a la frontera francesa.

Comprèn tres sectors litorals ben diferenciats de sud a nord: el primer, i el més extens, està constituït pel contacte amb el mar de la Serralada Litoral, que dóna lloc a una costa alta i articulada, de materials granítics, on s’obren nombroses cales i petites platges. El segon sector està constituït per dos petits golfs, la platja de Pals i el golf de Roses, separats pel massís calcari de Montgrí; en aquest sector, sortida al mar de les planes empordaneses, predominen les grans platges obertes amb un rerepaís freqüentment pantanós. Finalment, el tercer sector correspon a l’extrem oriental dels Pirineus, al cap de Creus, la part més retallada i feréstega de la Costa Brava.

El fenomen turístic que dóna nom a aquesta costa es manifestà ben aviat, cap al començament del segle XX, i la féu una de les regions turístiques de més tradició i importància. A causa dels atractius paisatgístics i climàtics i de la proximitat de França i de la ciutat de Barcelona, és una de les zones litorals més visitades de l’Estat espanyol.

Per la seva importància hotelera, els principals centres turístics de la costa són: Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués, Roses, Platja d’Aro, Blanes, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge i Palamós.

Enllaç web: Costa Brava

Colera (Alt Empordà)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,35 km2, 10 m alt, 522 hab (2016)

0alt_emporda(o Sant Miquel de Colera)  Situat a la costa, prop de la punta dels Canons i recolzat en els darrers contraforts de la serra de l’Albera, al nord-est de Figueres.

El principal recurs econòmic del municipi és actualment el turisme, que s’ha imposat a les tradicionals activitats agrícoles (especialment el conreu de la vinya), ramaderes i pesqueres i ha omplert el terme de càmpings, hotels i urbanitzacions, com el nucli turístic de la platja de Garbet. També hi ha un port esportiu en una de les dues grans badies que formen el litoral. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona del port de Colera, a l’esquerra de la riera de Molinars; amb l’església parroquial de Sant Miquel, que havia pertangut al monestir de Colera.

Dins el terme, separat del de Portbou el 1934, hi ha alguns sepulcres megalítics i comprèn també el poble de Molinars.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

57 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 42,30 km2, 17 m alt, 10.784 hab (2016)

0alt_empordaSituat a la costa sobre la badia de Roses, entre les desembocadures de la Muga i del Fluvià, en zona d’aiguamolls i llacunes, on hi ha l’estany de Castelló i la antiga salina medieval coneguda per les salines de Castelló, a l’est de Figueres.

La principal font de riquesa del municipi és el turisme, que ha omplert el terme d’urbanitzacions, com la d’Empuriabrava, de xalets de luxe. Altres activitats econòmiques són la ramaderia bovina, dedicada a la producció de llet, i l’agricultura de secà, i també de regadiu (sèquies derivades de la Muga), que produeix blat, blat de moro i userda. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra de la Muga, prop de la confluència amb la Mugueta. Antiga capital del comtat d’Empúries, conserva part de les antigues muralles; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, de campanar romànic i façana gòtica (segles XII-XIII); l’antiga llotja gòtica; i la Casa de la Vila, també gòtica.

El 1168 s’hi establiren els templers, que organitzaren la comanda de Castelló. El 1874 hi tingué lloc el combat conegut per foc de Castelló.

Dins el terme hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Castelldefels (Baix Llobregat)

29 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 12,87 km2, 3 m alt, 64.892 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat a la costa, entre el delta del Llobregat i el massís de Garraf, on abunden les pinedes.

Les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres del municipi han estat ofegades per la construcció de nombroses urbanitzacions privades i el boom turístic, concentrat al raval de les Botigues i afavorit pels 5 km de la platja de Castelldefels, molt concorreguda gràcies a l’autovia de Castelldefels. També hi ha indústria de materials per a la construcció. La població ha crescut de manera espectacular, sobretot a partir del 1960.

La ciutat és al centre del municipi, a 1,5 km de la costa, al peu de l’antic castell de Castelldefels, esmentat ja el 967, restaurat i molt modificat, amb la primitiva església parroquial de Santa Maria, era a prop de l’antic monestir de Castelldefels; l’actual parròquia és obra del 1909; també conserva cinc torres de defensa contra la pirateria, una d’elles amb una col·lecció d’arqueologia local.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Llopard i la barriada de Vistalegre. En 1931-34 hi fou projectada la Ciutat de Repòs i de Vacances.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Unió Esportiva – Ràdio

Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà)

25 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 21,75 km2, 5 m alt, 10.567 hab (2016)

0baix_emporda

(o la Vall d’Aro)  Situat des dels contraforts costaners de les Gavarres fins al litoral, a la vall d’Aro, a l’esquerra del Ridaura, al sector sud de la Costa Brava. A l’interior hi ha pinedes i suredes.

L’activitat turística, localitzada sobretot al nucli de Platja d’Aro (cap del municipi des del 1990) i a la urbanització de s’Agaró, ha propulsat la indústria de la construcció i sobretot l’hotelera i s’ha imposat a les activitats econòmiques tradicionals, basades en l’agricultura, la ramaderia i la indústria del suro.

El municipi comprèn, també, els pobles de Castell d’Aro, Fenals d’Aro (amb restes de la seva primitiva església romànica), el veïnat de Fenals d’Amunt, els barris de la Coma, Roquissar i Crota, i l’antic priorat benedictí de Vallvanera.

És un dels centres turístics més importants de Catalunya.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Canet de Mar (Maresme)

37 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 5,56 km2, 15 m alt, 14.284 hab (2016)

0maresmeSituat al litoral, al peu de la serra de Montnegre, al nord-est de Barcelona. Una part del terme és ocupada per pinedes i suredes.

L’agricultura és dominada pel regadiu: floricultura i el conreu de la maduixa. La tradicional indústria de gènere de punt, que s’inicià en el segle XVIII i va enllaçar amb una antiga tradició puntaire (té una Escola de Teixits de Punt, creada el 1921), es limita en l’actualitat a petites fàbriques tèxtils i s’ha vist superada pel turisme, que ha esdevingut la principal activitat econòmica del municipi, amb una important indústria hotelera i lloc de residència secundària de Barcelona. Àrea comercial de Mataró.

La vila es troba arran de mar; hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, del segle XVI, i diversos edificis modernistes. Els anys 1975, 1976 i 1978, a l’estiu, el municipi va acollir el festival Canet/Rock.

El castell de Santa Florentina, antiga casa forta transformada el segle XIX, és a l’interior. Dins el terme hi ha també el santuari neogòtic de la Misericòrdia, del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Misericòrdia

Cambrils (Baix Camp)

37 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,21 km2, 24 m alt, 33.273 hab (2016)

0baix_camp(o Cambrils de Mar)  Situat en una extensa plana al sud de la comarca, al començament del golf de Sant Jordi, al sud-oest de Tarragona. Dividit en dos sectors: el principal, a ponent, i l’antic terme i actual nucli turístic de Vilafortuny, vora mar (platja de Cambrils).

L’economia es reparteix entre l’agricultura de secà típica mediterrània (vinya i oliveres), el regadiu, que aprofita l’aigua de pous (verdures i fruites), la pesca (que és una important activitat econòmica), l’avicultura i una indústria molt diversificada actualment dominada, a causa del turisme, pel sector de la construcció. Hi ha nombroses urbanitzacions, hotels i càmpings. Àrea comercial de Reus.

La vila és a 1 km de la mar, a la dreta de la riera d’Alforja; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII. Pel maig hi té lloc la Fira de l’Ascensió. El 1640 tingué lloc el tràgic setge de Cambrils.

Dins el terme hi ha, a més, el veïnat del Mas d’En Bosc, la masia i antic terme dels Teixells, els despoblats de la Plana, de Vilagrassa i de Mas del Bisbe, el castell de Vilafortuny, d’origen medieval, el santuari del Camí i el parc Samà, amb grans jardins i un palau del segle XIX.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Informació – Diari Digital