Arxiu d'etiquetes: turisme

Roses (Alt Empordà)

50 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu

Roda de Berà (Tarragonès)

7 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 16,50 km2, 57 m alt, 6.354 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, en una platja llarga i arenosa, al límit amb el Baix Penedès, al nord-est de Tarragona. El sector septentrional és accidentat pels contraforts de la serra de Quadrell. La superfície inculta ocupa quasi la meitat del terme, i és ocupada per la garriga, pasturatge i bosc.

L’agricultura és predominantment de secà: sobresurt en primer lloc l’ametller, seguit d’oliveres, avellaners i garrofers. Cooperativa agrària. Amb tot, el sector turístic i dels serveis, concentrat al sector litoral del municipi, és la principal font d’ingressos. Àrea comercial de Tarragona. Augment demogràfic important des del 1960 (llavors, 583 h).

El poble és al peu del sector muntanyós, a uns 2 km. de la costa; església parroquial de Sant Bartomeu.

El municipi comprèn, a més, l’arc de Berà, monument històrico-artístic i mostra important de l’art romà a Catalunya, i la caseria i el santuari de Berà. Han estat identificats el castell de Roda i el de Berà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Puigcerdà (Baixa Cerdanya)

160 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 18,92 km2, 1.202 m alt, 8.839 hab (2017)

0baixa_cerdanyaSituat a la frontera franco-espanyola, entre les conques de l’Aravó i del Segre, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alta Cerdanya.

Agricultura amb conreus de secà (cereals i patates); i al regadiu, possibles gràcies als regatges de la sèquia de Puigcerdà (que embassa l’aigua de l’estany de Puigcerdà), es dediquen a hortalisses, fruiters (peres de Puigcerdà) i, sobretot, prats per a bestiar. La ramaderia té una certa importància, especialment el bestiar boví (amb aprofitament de la llet i productes derivats) i el porcí. El sector industrial és limita als subsectors  alimentaris, de la fusta, de la construcció, de la confecció i del metall. És un important centre turístic (especialment a l’hivern), i compta amb una destacada indústria hotelera i dels serveis. La població ha augmentat prop del 150% d’ençà del 1940.

pobl_puigcerdaLa vila, localitzada sobre el puig Cerdà, és centre comercial d’una àrea que comprèn una vintena de municipis, i tingué una destacada funció fronterera abans de la supressió de la duana franco-espanyola el 1995. Antiga plaça fortificada, conserva restes de les seves muralles i el primitiu aspecte medieval en els seus estrets carrerons (raval de la Baronia). Destaca el campanar gòtic i la bella portalada de marbre (segle XIV) de l’antiga església de Santa Maria (fundada el segle XII); església gòtica de l’antic convent de Sant Domènec amb una blanca portalada de marbre del segle XV; plaça major amb cases renaixentistes i amb l’edifici de l’Ajuntament (segle XV). Llac artificial.

Des del segle XIV fou centre de la vegueria de Puigcerdà i capital efectiva de tota la Cerdanya, i després de la guerra de Successió passà a ésser centre del corregiment de Puigcerdà; el 1812, durant l’ocupació napoleònica, fou cap del departament francès del Segre.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Vilallobent, Ventajola, Rigolisa i Age.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna

Premià de Mar (Maresme)

12 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 2,11 km2, 8 m alt, 28.049 hab (2017)

0maresme(o Premià de Baix)  Situat a la costa, el petit terme municipal s’estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar.

Els conreus tradicionals d’hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preeminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. Àrea comercial de Barcelona. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950.

A la vila s’han trobat importants restes d’una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol de Premià (segles XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l’estampació tèxtil) i Can Batlle.

Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio

Port de la Selva, el (Alt Empordà)

26 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 41,62 km2, 12 m alt, 992 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la Costa Brava, en un port natural de la península del cap de Creus (badia del Port de la Selva), entre el cap Gros i la punta de s’Arenella i al peu de la serra de Rodes.

El principal conreu és la vinya, seguida per les oliveres, els cereals i les hortalisses. Activitat pesquera al port (teranyines i bous). Els sectors turístic i de serveis són la principal activitat econòmica del municipi; indústria hotelera i nombroses urbanitzacions i apartaments. Àrea comercial de Figueres. La població, que havia disminuït fins al 1960, a partir de llavors acusa una tendència a créixer.

La vila s’estén al sector de llevant de la badia. Església parroquial de la Mare de Déu de les Neus, barroca.

Dins el terme hi ha el monestir romànic de Sant Pere de Rodes (conjunt monumental) i el poble de la Vall de Santa Creu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Nàutic

Pineda de Mar (Maresme)

20 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 10,74 km2, 10 m alt, 26.349 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, entre els últims contraforts de la serra del Montnegre i la costa. És drenat per diversos torrents i rieres, com la riera de Pineda.

Agricultura de secà (conreus mediterranis, patates, llegums) i de regadiu (verdures, maduixes i altres fruites), que és possible gràcies a l’aprofitament de l’aigua del subsòl per mitjà de bombes de motor. Entre les activitats industrials sobresurt en primer lloc la tèxtil, seguida de la fabricació de materials per a la construcció i l’alimentària. Important centre turístic i de la indústria hotelera. Àrea comercial de Calella. Notable creixement demogràfic a partir del 1960.

La vila s’estén entre la carretera de Barcelona a Girona i la mar. Església parroquial de Santa Maria. Al segle XVI sofrí un greu saqueig i destrucció per part del corsari turc Dragut.

El terme comprèn, també, les ruïnes del castell de Montpalau, el raval del Poblenou o de Garbí, el barri de les Creus i la urbanització dita Pinemar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Ciclista – Centre Cultural i Recreatiu

Pals (Baix Empordà)

22 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 25,83 km2, 55 m alt, 2.469 hab (2017)

0baix_empordaSituat entre el massís de Begur i el Daró, el qual desemboca a l’extensa platja de Pals, al nord-est de la Bisbal d’Empordà. Al nord del terme hi ha els antics estanys de Pals, zona pantanosa dessecada modernament.

El sector primari ha anat perdent importància en favor del terciari. Els conreus de regadiu, propers al Ter i al Daró, se centren en les hortalisses, els arbres fruiters i l’arròs; al secà predominen els cereals i la vinya. Ramaderia de bestiar porcí, boví i oví; aviram. El turisme és el motor de l’economia i ha beneficiat a d’altres sectors com ara el de la construcció i el de serveis. Des del punt de vista demogràfic ha experimentat un increment del 37,6 % d’ençà del 1900. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila està aturonada i voltada en part per les antigues muralles, restaurades el 1478, any que fou enderrocat l’antic castell de Pals, del qual resta però la torre de l’homenatge, dita Torre de les Hores.

Dins el terme hi ha, a més, els barris de Samària i Trassamària, el poble dels Masos de Pals i la caseria de Vinyoles dels Masos.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Palamós (Baix Empordà)

70 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 13,98 km2, 12 m alt, 17.910 hab (2019)

0baix_emporda

Situat a la fossa tectònica de Palafrugell, on el massís de Begur s’acaba en el cap Gros, al sud-est de la Bisbal d’Empordà; el terme s’estén des del municipi de Mont-ras fins a la badia de Palamós, amb tot un seguit de cales que van des del cap de Planes (davant les illes Formigues) fins al terme municipal de Calonge, al sud.

ECONOMIA: Comptà amb un dels principals ports de pesca del litoral català (port de Palamós), amb prop d’un 5% del total de les captures de Catalunya. El sector secundari, malgrat la puixança del sector turístic, continua essent una de les principals activitats econòmiques; indústria de la construcció (beneficiada pel turisme), química, dels plàstics i metal·lúrgica. La tradicional indústria surera ha sofert una profunda regressió d’ençà la crisi del sector. Completa l’activitat econòmica el sector turístic i els serveis, amb una important indústria hotelera i nombrosos apartaments; l’afluència de turistes a l’estiu triplica el nombre d’habitants, que arriben prop dels 50.000; els principals nuclis turístics, a més de la població, són la cala Margarida, la Fosca i s’Alguer, amb la platja de Castell. Àrea comercial de Girona.

pobl_palamos

POBLACIÓ: Els principals augments de població al llarg del segle XX foren, en primer lloc al decenni del 1900, i d’ençà del 1950, quan es començà a desenvolupar el sector turístic (cal tenir present que el 1950 s’incorporà al municipi l’actual barri de Sant Joan de Palamós.

LA VILA: És formada al voltant del nucli antic, damunt el promontori del Pedró; l’església parroquial de Santa Maria, gòtica, fou iniciada el 1371 com a sufragània de Santa Eugènia de Vila-romà. El municipi comprèn, a més, el veïnat del Figuerar, la caseria de Vila-romà i el santuari de Bell-lloc.

palamos

HISTÒRIA: Pere II el Gran, el 1277, comprà al bisbat de Girona l’antic castell de Sant Esteve de Mar i el seu terme, on hi havia el territori que avui ocupa Palamós, per tal de posseir-ne el port natural. Dos anys després atorgà una carta de població als qui s’hi havien establert i als qui més endavant s’hi establissin, confirmada el 1293 per Jaume II el Just. Del port de Palamós sortí el 1299 el rei Jaume II cap a l’illa de Sicília. Pere III el Cerimoniós hi reformà el govern municipal (1358). Els anys 1483, 1484 i 1486 obtingué llicència per encunyar menuts, i el 1492 passà amb el títol de comtat de Palamós a poder de Galceran de Requesens. El 1526 hi desembarcà presoner el rei de França Francesc I, i el 1536 l’emperador Carles I. Fou saquejada pel pirata Barba-rossa el 1543; caigué en poder dels francesos el 1694, i l’any 1742 fou bombardejada per una esquadra anglesa. En la guerra del Francès se n’apoderaren els francesos (1809) i la saquejaren, però al setembre de 1810 fou recobrada pel coronel Aldea; això, no obstant, els exèrcits napoleònics la recuperaren i l’ocuparen fins a la retirada de Catalunya.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Cambra de Comerç – Ràdio – Club de Futbol

Palafrugell (Baix Empordà)

69 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 26,88 km2, 64 m alt, 22.725 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la fossa de Palafrugell, entre el massís de Begur i les Gavarres, al sud-est de la Bisbal d’Empordà, el terme s’estén des del municipi de Torrent d’Empordà fins al mar, on s’obren les cales de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell.

ECONOMIA – Agricultura de secà, amb conreus de cereals i farratges. La principal activitat econòmica, però, és la indústria; sobresurt la indústria surera. Són també importants la indústria de la construcció, la del metall, l’alimentària i la tèxtil. L’hotelera, a causa de l’afluència de turisme gràcies a l’atracció de les cales, ha aconseguit un notable desenvolupament. Hi ha, a més, diversos càmpings i gran nombre d’apartaments. És centre d’àrea comercial.

pobl_palafrugellPOBLACIÓ – El moviment demogràfic ha anat lligat, en part, al ritme de la indústria surera, puix que doblà la població des del final del segle XVIII fins al 1860, coincidint amb el desenvolupament d’aquesta indústria, i acusà un estancament la primera meitat del segle XX, a l’època de la crisi surera; a partir del 1950, gràcies principalment al nou recurs del turisme ha augmentat en més d’un 100% la població. Amb Sant Feliu de Guíxols, són els dos principals nuclis de població d’aquesta comarca, amb un increment d’habitants, no residents, a l’estiu.

palafrugell1LA VILA – És situada a la plana, a uns 3 km de la costa, amb la qual comunica per l’avinguda de la Mar; presenta un marcat aspecte urbà, a conseqüència de les seves funcions industrials i comercials; l’església parroquial de Sant Martí és gòtica, L’hospital municipal fou reedificat a la fi del segle XVIII.

El municipi comprèn, a més, el raval de Sant Ponç, els veïnats de la Barceloneta, el Bruguerol i Vila-seca, el poble de Llofriu i un bon nombre de masos.

HISTÒRIA – S’atribueix un origen romà a alguns dels pobles del districte municipal de Palafrugell. El seu nom s’esmenta ja en documents de l’any 991 (Palaz Frugello), si bé no queda fixat com a Palafrugell fins al 1336. La comtessa Ermessenda de Carcassona cedí la vila en feu a Bernard Tedmar, però el seu nét Ramon Berenguer I de Barcelona en va recobrar el senyoriu, el qual estigué sota el domini comtal barceloní fins al 1196, any en què Alfons I el Cast el llegà al Sant Sepulcre. Quan aquest orde s’extingí, al començament del segle XIV, fou cedit a la canongia de Santa Anna de Barcelona, que el posseí fins a l’extinció dels senyorius. El 1640, durant la guerra dels Segadors, fou saquejat per les tropes castellanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Cultura – Club Atlètic – Col·legi Vedruna – Agrupació Excursionista – Club Hoquei

Mont-roig del Camp (Baix Camp)

28 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 63,32 km2, 120 m alt, 11.597 hab (2017)

0baix_camp

Situat al litoral, a la dreta de la riera de Riudecanyes i al sud de Cambrils. El nord del terme és accidentat per les serres de Colldejou i Llaberia.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (productes d’horta i avellaners), la de secà (garrofers, vinya, oliveres i avellaners), l’avicultura, la indústria de la construcció i el turisme, localitzat a la costa, que ha provocat la creació d’una indústria hotelera. Hi ha cooperatives que s’encarreguen de comercialitzar els productes agrícoles. Àrea comercial de Reus. A partir del 1960 la població gairebé s’ha triplicat.

La vila és entre la plana i la muntanya, s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel.

A la costa, d’extenses platges de sorra fina, hi ha els nuclis turístics de Pins de Miramar, Miami Platja i la Platja de Rifà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Centre Miró – Biblioteca