Arxiu d'etiquetes: segle XVIII

Elias i d’Oriola, Josep

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XVIII)

Jurista. Gaudí al seu temps d’un prestigi considerable.

Eiximeno, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVII – segle XVIII)

Religiós jesuïta i filòsof. És autor d’un tractat notable, Institutiones philosophicae, en el qual s’oposava a l’acceptació de la metafísica, i del llibre De studiis philosophici et mathematicis instituendis, basat en el pensament empíric francès i anglès.

Duran i Sala, Josep de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – 1754)

Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra.

Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739).

Fou el pare de:

Maria Josepa de Duran i de Brassó  (Catalunya, segle XVIII)  Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig (Catalunya, segle XVIII)  Director de la Companyia de Comerç.

Josep de Duran i de Brassó, Josep de  (Catalunya, segle XVIII)  Fou el pare de:

  • Gaspar de Duran i de Cerdà  (Catalunya, segle XVIII)  Guardiamarina de l’armada reial (1792).
  • Paula de Duran i de Cerdà  (Catalunya, segle XVIII)  Muller de Marià d’Alegre d’Aparici, baró de Castellet.

Duran i Móra -germans-

6 Respostes

Eren fills d’Antoni Pau Duran.

Francesc de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVIII)  Notari. Pare d’Antoni Duran i Quatrecases (Catalunya, segle XVIII – segle XIX), també notari.

Vicenç de Duran i Móra  (Barcelona, segle XVIII)  Adroguer. Pare de Josep de Duran i Sala.

Josep de Duran i Móra  (Catalunya, segle XVII – 1735)  Cavaller. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya. Fou el pare de Jaume de Duran i Pujades i de:

Duran i de Bastero -germans-

1 Resposta

Eren fills de Domènec de Duran i de Muxika.

Antoni de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Comerciant. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes).

Domènec de Duran i de Bastero  (Barcelona, segle XVIII)  Doctor en cànons i prevere.

Lluís de Duran i de Bastero  (Barcelona, vers 1740 – després 1815)  Canonge de la seu de Barcelona. Autor d’una Vida de san Olegario (1815).

Duran -varis bio-

2 Respostes

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III de Borbó. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI de Borbó.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Dulac, Josep

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós franciscà. Excel·lí a la darreria del segle pels seus dots d’orador i els seus escrits pietosos.

Delfau, Àngel

Deixa un comentari

(Hostalric, Selva, segle XVIII – Catalunya ?, segle XVIII)

Religiós carmelità. Viatjà per Terra Santa i n’escriví un Itinerari de bon interès.

Daniel, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII)

Frare franciscà. Fou catedràtic a la Universitat de Cervera.

És autor d’algunes obres dogmàtiques, escrites en llatí.

Dalmau -varis bio-

1 Resposta

Dalmau  (Peralada ?, Alt Empordà, segle X – segle XI)  Primer vescomte de Peralada entre els coneguts. N’hi ha notícies de l’any 1010 al 1017.

Dalmau  (Tarragona, segle XV)  Joglar. Fou un prestidigitador extraordinari. Viatjà per diversos països i hi assolí grans èxits. La Inquisició espanyola el perseguí repetidament, atribuint a bruixeria la seva habilitat.

Bernat Dalmau  (Catalunya, segle XIV – Palerm, Sicília, Itàlia, 1412)  Abat de Santes Creus (1402-12). A la mort de Martí I l’Humà (1410), presidí les ambaixades que el parlament de Catalunya envià a València (novembre 1410 – març 1411) i a Sicília (desembre 1411 – febrer 1412), preparatòries per al Compromís de Casp. Morí al castell de Solento (Palerm) sense poder acabar la segona missió.

Felip Ignasi Dalmau  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Fill de Sebastià Dalmau i Oller. Després de la guerra de Successió romangué a Barcelona. Obtingué de Felip V de Borbó el privilegi de cavaller.

Jeroni Dalmau  (Catalunya, segle XVI)  Jurista. És autor d’un Diccionari jurídic.

Pere Dalmau  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a les campanyes del Rosselló de 1343 i 1344, dirigides per Pere III el Cerimoniós per desposseir Jaume III de Mallorca dels seus dominis. Fou membre del consell reial.

Ramon Dalmau  (Catalunya, segle XI – Lleida ?, 1094)  Prelat. Fou elegit per aclamació bisbe de Lleida, confirmat pel papa Gregori VII. Destacà pel seu saber i per l’austeritat dels seus costums, la qual cosa el convertí en un eficaç reformador de la vida eclesiàstica. El seu episcopat pertany al període de dominació musulmana.