(Barcelona, segle XVIII)
Cirurgia militar. Fou amic d’Andreu Piquer i Arrufat. Fou un dels primers a estudiar les malalties mentals.
Deixà inèdites una Opera médica (1772-79) i unes Conclusions médicas.
Abat, Manuel
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVIII
Abadal, Francesc
(Vic, Osona, s XVIII)
Prohom. Fou regidor i procurador general de Vic.
Per la seva destacada actuació cívica li fou conferit, el 1792, títol de segon grau de nobles catalans.
Martras, Antoni
Martí, Andreu
(Catalunya, segle XVIII)
Urbanista. Era capità de galeres. És autor d’un projecte d’urbanització de la ciutat de Madrid fet el 1737 i dedicat al rei.
Marsal -varis bio-
Anton Marsal (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.
Jacint Marsal (Vic, Osona, segle XVIII) Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).
Joan Marsal (Catalunya, segle XVI) Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.
Llucià Marsal (Vic, Osona, segle XVII) Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.
Miquel Marsal (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII) Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.
Marinel·lo, Llàtzer
(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Músic i frare jerònim. Estudià a l’escolania de Montserrat. Fou monjo del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Era excel·lent intèrpret d’orgue i de fagot.
March, Ignasi
(Manresa, Bages, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta. Fou examinador sinodal, Guanyà gran fama com a predicador.
Mallol, Francesc
(Catalunya, segle XVIII)
Humanista. El 1790 fou nomenat per cobrir una càtedra a Reus. Versificà en llatí.
Formulà la teoria que es llatinitzessin sempre els cognoms quan hom escrivia en llatí, tal com s’havia fet ja, molt sovint, durant bona part de l’edat mitjana.
Maians, Francesc
(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)
Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l’11 de setembre.
Empresonat als castells d’Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.
Llupià -llinatge-
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
- Arnau (I) de Llupià (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (amb el seu germà Simó). Fou pare d’Arnau (II) de Llupià (Rosselló, segle XIII) Senyor de Llupià i de Morellàs. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere III el Cerimoniós. Fou avi d’Arnau (III) de Llupià (Rosselló, segle XV) Fou lloctinent del governador de Rosselló a la primeria del segle XV. Sembla que deixà descendència establerta a Clairà.
- Sibil·la de Llupià (Rosselló, segle XIII) Abadessa de l’Eula.
- Simó de Llupià (Rosselló, segle XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (juntament amb el seu germà Arnau I). Fou conseller (1269-73) de l’infant Jaume, lloctinent de Jaume I el Conqueridor en els comtats de Rosselló i Cerdanya.
- Ermengol de Llupià (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Heretà la senyoria de Montoriol d’Amunt. Es casà amb la senyora Bages de Rosselló i foren avis de:
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Ponç de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV – vers 1362) Conseller de Jaume III de Mallorca. Deixà descendència.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
Dades dels Països Catalans 