Arxiu d'etiquetes: segle XV

Cervià -varis/es bio-

1 Resposta

Beatriu de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.

Berenguer de Cervià  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.

Guillem Jofre de Cervià  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.

Hug de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Fill de Francesc i germà de Beatriu. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).

Cervera, Ramon de -varis-

9 Respostes

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat III Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Cervelló i de Palol -germans-

1 Resposta

Eren fills de Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà.

Lluís de Cervelló i de Palol  (Catalunya, segle XIV – Nàpols, Itàlia, 1405)  Junt amb el seu pare obtingueren del rei el trasllat de Santa Perpètua de la jurisdicció de la vegueria de Vilafranca a la de Montblanc, d’on era el castell de Vallespinosa (1378). Fou procurador de la reina Violant de Bar i ambaixador reial a Nàpols. Mori abans que el seu pare. La senyoria de Vallespinosa passà a la seva germana Violant.

Violant de Cervelló i de Palol  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  A la mort del seu germà rebé la senyoria de Vallespinosa i la donà a Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt, governador de Catalunya, però passà més tard als seus descendents, els Armengol.

Cervelló -varis/es bio-

8 Respostes

Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

Arnau Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1478)  Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.

Bernat de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).

Bernat Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII)  (o Guillem)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

Elionor de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.

Guerau Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

Guillem Arnau de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.

Guillema de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

Mònic de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

Pere Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

Pere de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826)  Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.

Pere Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

Ramon Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.

Saura de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.

Cervelló, Ramon de -varis-

5 Respostes

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Guerau.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Frare hospitaler. Fou comanador d’Ascó. El 1327 assistí al vassallatge prestat per Jaume III de Mallorca, a Barcelona.

Ramon de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Noble. Assistí a les Corts generals de Montsó de 1436. Fou un dels tractadors de les Corts de Fraga de 1460.

Cervelló, Berenguer Arnau de -varis-

8 Respostes

Berenguer Arnau (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Guerau i de Ramon, els quals moriren, juntament amb el seu pare, a Sardenya, on ell també havia estat sota la tutela d’un altre germà seu, Guillem, l’arquebisbe de Càller. Ambdós moriren aviat, i heretà el patrimoni el germà més petit, Guillem Ramon (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (III) de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Fill gran i hereu de Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós. Es casà amb Joana de Castre-Pinós i de Mendoza i foren els pares de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós.

Berenguer Arnau (V) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1560)  Fill de Berenguer Arnau (IV) de Cervelló i de Castre-Pinós. Heretà les baronies i s’intitulà també vescomte d’Illa, feu que pledejà amb els Castre-Pinós, barons de Vallfogona, i que guanyà el seu fill Berenguer Arnau (VI) de Cervelló. Els seus germans Felip de Cervelló (Catalunya, segle XVI) i Joan de Cervelló (Catalunya, segle XVI) foren lloctinents de Mallorca (1538-47).

Berenguer Arnau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI)  Fill de Berenguer Arnau (V) de Cervelló. Guanyà un plet amb els Castre-Pinós pel vescomtat d’Illa. Fou el pare d’Estefania de Cervelló-Castre, de Berenguer Arnau (VII) i de Felip (I) de Cervelló.

Berenguer Arnau (VII) de Cervelló  (Catalunya, segle XVI – 1588)  Fill i hereu de Berenguer Arnau (VI). Juntament amb el seu germà Felip (I) de Cervelló (Catalunya, segle XVI – 1590) foren barons de Castre i de Peralta i vescomtes d’Illa. Ambdós moriren sense successió i l’herència passà a la seva germana Estefania de Cervelló-Castre.

Cervelló, Beatriu de -vàries-

Deixa un comentari

Beatriu de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Dama. Es casà amb Dalmau de Rocabertí i d’Erill, baró de Cabrenys. Aquest morí el 1479. En tingué el fill Guerau de Rocabertí, hereu de la baronia de Cabrenys.

Beatriu Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Filla de Pere Alemany de Cervelló. Es casà amb Roger de Montcada i de Lloria, fill de l’almirall Pere de Montcada. Del matrimoni només restà una filla, Elionor de Montcada, que es maridà amb Joan Bernat de Cruïlles i establí la vinculació a aquesta família d’una part considerable de les possessions montcadines, la més important de les quals era la vila de Llagostera.

Centelles -varis/es bio-

8 Respostes

Benet de Centelles  (Catalunya ?, segle XV)  Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Berenguer de Centelles  (Catalunya, segle XII – abans 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.

Bernat Gilabert de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.

Elvira de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.

Jaume de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.

Jofre de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.

Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV)  Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.

Lluís (I) de Centelles  (Catalunya, segle XV – 1529/38)  Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Violant de Centelles  (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477)  Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.

Centelles, Caterina de -vàries-

5 Respostes

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Muller de Ramon I de Cardona-Anglesola i de Pinós. El seu marit heretà la senyoria de Bellpuig devers el 1402. Fills seus foren Hug, Elionor i Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles.

Caterina de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Dama. Germana de Francesc Gilabert de Centelles. Es casà amb Salvador d’Arbòrea, noble sard. Els béns del seu marit foren afectats per la confiscació disposada per Joan II de Catalunya, el 1478, sobre la totalitat de les possessions de Lleonard Alagó i d’Arbòrea i dels hereus per rebel·lió contra la Corona. El seu germà sortí en defensa dels interessos de Caterina.

Centelles, Bernat de -varis-

4 Respostes

Bernat de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s’hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bernat (I) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1185)  Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152).

Bernat (II) de Centelles  (Catalunya, segle XII – vers 1238)  Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere de Centelles. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III) de Centelles.

Bernat (III) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – vers 1277)  Fill de Bernat (II) de Centelles. Infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I el Conqueridor. El seu fill i hereu fou Gilabert (IV) de Centelles, i també tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XIV – Illes Balears ?, segle XV)  Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós. L’acompanyà al seu curiós itinerari fins a l’anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XV)  Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l’infant castellà Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí I l’Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d’Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons IV el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya.