(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)
Jurista. Fixà el text de diverses disposicions legals antigues com ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau.
Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat (Barcelona, 1494), reeditada diverses vegades.
Antoni Català (Barcelona, segle XVI) Mestre argenter. Treballà a Barcelona.
Domènec Català (Catalunya, segle XIV) Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.
Joan Català (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.
Joan Català (Catalunya, segle XV) Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.
Vicent Català (Alacant ?, 1913 – segle XX) Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.
Berenguer de Castellolí (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Fou cortesà de Jaume II de Catalunya. El 1325, a Lleida, fou un dels membres de l’assemblea que discutí els drets del monarca a la successió de la corona de Mallorca.
Jofre de Castellolí (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.
Maimó de Castellolí (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya, es negà a combatre a Granada a favor de Castella (1273). Perdonat pel rei (1274), fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària. Fou ambaixador d’Alfons II de Catalunya a les converses de pau de Brignoles (1291).
Ramon de Castellolí (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Formava part del consell reial de Pere III de Catalunya durant la segona campanya del Rosselló, en 1344, per desposseir Jaume III de Mallorca.
Berenguer de Castellbisbal (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.
Bernat de Castellbisbal (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Bernat de Castellbisbal (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.
Dalmau de Castellbisbal (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.
Dalmau de Castellbisbal (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.
Joan de Castellbisbal (Catalunya, segle XIV – segle XV) Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.
Ramon Bremond de Castellbisbal (Catalunya, segle XII) Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.
Jaume de Castellar (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.
Joan de Castellar (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV) Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.
Ponç de Castellar (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV) Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.
(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)
Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó: guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), guerra dels Dos Peres (1356-69) i guerra dels Infants d’Aragó (1429-45).
(Nàpols, Itàlia, segle XV – )
Edifici militar i residencial, construït per Alfons IV de Catalunya a mitjan segle XV. Forma un conjunt arquitectònic, sòlid i massís, amb muralles i buit torres emmerletades; es destaca l’arc triomfal d’entrada, entre dues torres de planta rodona, amb relleus al·legòrics a l’entrada del rei a Nàpols el 1446 i un escut monumental amb les barres catalanes.
La millor estança de l’interior és la gran sala construïda per l’arquitecte català Guillem Sagrera (1457), amb volta estrellada de 26 per 26 metres. A mig aire hi ha tribunes per als músics, amb arc escarser; al cim de la volta, un òcul circular hi deixa entrar la llum de l’exterior.
L’edifici ha estat restaurat modernament amb molt de respecte.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Eclesiàstic. Fou capellà del rei Martí I l’Humà. Era il·luminador i miniaturista.
Consta que, el 1403, copià alguns llibres de la biblioteca reial.
(Barcelona, segle XV)
Protofísic del rei i professor de cirurgia i canceller de l’estudi de medicina de Barcelona.
És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o col·lectori de cirurgia (Barcelona 1492), en col·laboració amb Jeroni Mas.
(Barcelona, segle XV)
(o Casalfages) Teòleg dominicà. L’any 1463 anà a Roma per defensar la condemna de l’inquisidor de Catalunya, Nicolau Rossell, contra les formulacions dels franciscans sobre la divinitat de la sang de Crist.
És autor d’algunes obres religioses en llatí, quatre de les quals esmenta Torres Amat en les seves Memorias.
Dades dels Països Catalans 