Arxiu d'etiquetes: segle IX

Empúries, comtat d’

127 Respostes

(Catalunya, segle IX – )

Demarcació política i administrativa, regida per un comte independent o autònom, segons les èpoques, que comprenia una àmplia regió de l’actual regió de l’Empordà, centrada originàriament a la ciutat d’Empúries i limitada pels comtats de Girona, Besalú i Rosselló.

El primer titular d’aquest comtat fou Ermenguer, que el 813 portà a terme una victoriosa acció marítima contra els musulmans que tornaven de saquejar Còrsega.

El seu successor, Gaucelm, fill de Guillem de Tolosa, regí el comtat fins al 832, any en què Berenguer I de Tolosa, que havia de governar també els comtats centrals fins al 835, emprengué l’alçament d’un important sector del país i s’emparà dels comtats catalans en detriment de Bernat de Septimània.

En 835-848 era titular d’Empúries Sunyer I, probablement fill de Bel·ló I de Carcassona i germà de Sunifred, que regentava el comtat de Barcelona. D’ençà del 848 el nucli central, amb Empúries-Rosselló, fou encarregat pels monarques francs a comtes estrangers: Aleran, Odalric, Unifred.

L’any 862, ja com a comtat específic, fou encarregat a Sunyer II i al seu germà Delà, fills de Sunyer I, els quals governaren conjuntament, bé que Sunyer era qui en posseïa el títol jurídicament. En morir Miró el Vell (896), Sunyer II obtingué el comtat de Rosselló, en aquesta època, el comtat d’Empúries-Rosselló va adquirir gran prestigi, arribà a realitzar expedicions comercials fins a Almeria, i fou, juntament amb el comtat de Pallars–Ribagorça, l’únic que assolí de sostreure’s al domini de Guifré I de Barcelona.

Gausfred (931-991) traslladà la capital de Sant Martí d’Empúries a Castelló d’Empúries; a la seva mort, heretaren el comtat els seus fills: Hug restà titular d’Empúries-Peralada (991-1040) i Guislabert, del de Rosselló.

El primer comte que reté vassallatge als comtes de Barcelona fou Ponç I (1040-78), en morir el qual Peralada fou separat a perpetuïtat del nucli central d’Empúries. El seu successor, Hug II (1078-1116), fou el primer comte que encunyà moneda pròpia.

La tràgica lluita amb els comtes de Barcelona, sobirans de Catalunya, que havia d’ésser una de les causes més importants de la posterior desaparició del comtat com a organisme polític independent, s’inicià amb Ponç II (1116-54), la intromissió política i econòmica del qual als comtats de Besalú, Girona i Peralada, protegits per Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV, li valgué l’enemistat d’aquests comtes.

Hug IV (1200-30) i Ponç IV (1230-69) participaren activament en les accions militars de Pere I el Catòlic (Navas de Tolosa i batalla de Muret) i de Jaume I de Catalunya (conquesta de Mallorca i de València); el rei Jaume portà a terme una reorganització interna del govern i de l’administració del comtat.

Hug V (1269-77), que va reprendre la lluita contra la monarquia, trencà les bones relacions que el seu pare i el seu avi havien mantingut amb els monarques del casal de Barcelona, i pel seu matrimoni (1262), amb Sibil·la de Palau i Cabrera, hereva del vescomtat de Bas, incorporà aquest últim domini al seu comtat.

El seu fill Ponç V (1277-1313) va adquirir el vescomtat de Cabrera en casar-se amb la filla de Guerau VI de Cabrera; enemistat amb la seva mare, la vescomtessa de Bas, aquesta vengué les seves possessions, i així el comte d’Empúries perdé el domini del vescomtat de Bas.

En sobrevenir la invasió francesa del 1285, el comtat fou totalment ocupat pels croats, però el comte es mantingué fidel a Pere II el Gran, per la qual cosa el rei li retornà el vescomtat de Bas (que el 1291 cedí al seu germà Hug d’Empúries i de Palau i que el 1300 Jaume II el Just confiscà i incorporà a la corona) i li cedí, mentre durés la invasió, importants dominis al regne de València, a l’Urgell, a la Conca de Barberà i al Segrià; enemistat amb Jaume II, aquest monarca, després de diversos judicis i embargaments de béns, l’arruïnà completament.

Durant el regnat del seu successor, Malgaulí o Ponç VI (1313-22), s’accentuà la decadència del comtat; mort sense successió, heretà el comtat Hug de Cardona, Hug VI d’Empúries (1322-25), que el 1325 el cedí, a canvi d’algunes possessions al regne de València, a l’infant Pere, després Pere III el Cerimoniós (1325-41), fill de Jaume II i comte de Ribagorça, amb la qual cosa Empúries quedà íntimament lligada a la família reial; el 1341 va permutar el comtat d’Empúries pel de Prades amb el seu germà Ramon Berenguer I (1341-64), el fill del qual, Joan I (1364-96), home d’extraordinària cultura, es rebel·la contra Pere el Cerimoniós, el qual envaí el comtat i l’incorporà a la corona, però el mateix any de la seva mort, a instàncies del pontífex, el tornà al seu titular (1387).

En morir gairebé al mateix temps els dos fills de Joan I, successors seus al comtat, el rei Martí I l’Humà, al·legant una antiga clàusula testamentària que establia que el comtat revertís a la corona si s’extingia la successió masculina, incorporà a perpetuïtat Empúries a la corona (1402) i introduí al comtat la legislació barcelonina; però el 1409, mancat de recursos econòmics per finançar les seves empreses mediterrànies, empenyorà algunes poblacions a la Generalitat de Catalunya, i la resta del comtat a la ciutat de Barcelona.

El 1457 Alfons IV el Magnànim féu donació del comtat al seu nebot Enric, anomenat Fortuna, primer duc de Sogorb.

El seu fill, Alfons d’Aragó i de Portugal, es casà amb Joana I de Cardona, que a la mort del seu espòs i del seu cunyat Francesc de Cardona (1572) fou comtessa d’Empúries.

A través dels Cardona, el comtat d’Empúries va passar (segle XVII) als Medinaceli, que encara actualment tenen algunes possessions a l’Empordà.

Cerdanya, vescomtat de

13 Respostes

(Catalunya, segle IX – segle XII)

Jurisdicció de l’antic comtat de Cerdanya. El primer vescomte conegut és Adalelm, mencionat el 862. El 913 ho era Ramon I, i el 925 l’hauria succeït Remesari, fill de Guilesinda, parenta del comte Miró II de Cerdanya.

Els comtes cerdans tenien semblantment delegats i lloctinents elegits per ells en el pagi de Conflent i de Berguedà. A la segona meitat del segle X el vescomtat de Cerdanya esdevingué hereditari i vinculat a un patrimoni familiar. El títol i el feu foren transmesos des d’aleshores d’una manera regular de pares a fills.

Vers el 1126 el vescomtat de Cerdanya fou incorporat a l’antic vescomtat d’Urgell. Cal atribuir a la seva desaparició prematura el manteniment de la denominació original del comtat en lloc de la d’algunes de les possessions hereditàries.

El 1081 hom troba un vescomte d’Urtx, Bernat Bernat, probablement fill del vescomte Bernat i germà del vescomte Ramon. El títol perdurà almenys fins el 1130.

Més tard, emparentats amb els barons de Mataplana, els Urtx donaren al Pallars la darrera dinastia comtal.

Calort

Deixa un comentari

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Abat de Sant Serni de Tavèrnoles, després de la solució del conflicte adopcionista provocat per Fèlix d’Urgell.

Vers el 835 fundà el monestir de Sant Salvador de la Vedella, com a dependent del de Tavèrnoles, després de repoblar la part alta del Llobregat, a la regió de Fígols.

Berà -comte, s IX-

9 Respostes

(Catalunya Nord, segle VIII – Catalunya, segle IX)

Comte de Barcelona (801-820) i de Girona (817-820). D’origen got, probablement era comte de Conflent i de Rasés i del Rosselló (abans del 801).

Prengué part en les campanyes de Lluís el Piadós per deslliurar Barcelona (801), d’on fou nomenat comte, i Tortosa (809), i repel·lí un atac sarraí contra la ciutat comtal (815).

Acusat de traició per cercar la pau amb els àrabs (probablement a causa de la rivalitat amb Gaucelm, comte d’Empúries), fou jutjat, deposat i condemnat a l’exili a Rouen, bé que l’emperador li estalvià la confiscació dels béns (820).

Bel·ló I de Carcassona

7 Respostes

(França, segle IX)

Comte de Carcassona. Considerat com l’avantpassat més antic i conegut del Casal de Barcelona.

Tenia propietats al Conflent i fou pare dels comtes Guisclared de Carcassona, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i potser d’Oliba I de Carcassona i, amb menys seguretat, de Sunyer I d’Empúries-Rosselló.

Barcelona, vescomtat de

28 Respostes

(Catalunya, segle IX – segle XIII)

Jurisdicció senyorial de l’antic comtat de Barcelona.

Els primers vescomtes coneguts foren Sunifred (848), Ermenard (vers 918) i Otger (vers 966). Amb Guitard (mort vers 985) començà la transmissió hereditària del càrrec vescomtal.

El seu fill, Udalard I (mort vers 1014), que hagué de suportar l’atac d’al-Mansur contra Barcelona (985), fou empresonat a Còrdova.

Guislabert I (mort 1062), bisbe de Barcelona, exercí el càrrec durant la minoria d’Udalard II (mort vers 1077). Durant aquest període es manifestà una oberta rivalitat amb el comte Ramon Berenguer I.

Al contrari, Guislabert II (1076-1126) fou un dels principals col·laboradors dels descendents de Ramon Berenguer I.

Reverter (mort 1142) i Berenguer Reverter es passaren al servei dels almoràvits. Amb la mort del darrer (1208) sense descendència, s’extingí la casa vescomtal de Barcelona.

Banyoles, monestir de

30 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Monestir benedictí (Sant Esteve de Banyoles). Fundat al començament del segle IX per l’abat Bonit.

Al llarg de l’Edat Mitjana, les possessions del monestir anaren creixent, i també la seva influència social i cultural: des del segle XI tingué una escola monacal, i el 1446 s’hi fundà un estudi general benedictí. La comunitat subsistí fins al 1835 (desamortització espanyola de Mendizábal).

Destruït parcialment pels terratrèmols del 1427 i 1428, les tropes franceses n’arruïnaren (1655) tota l’obra romànica.

L’edifici actual, d’estil neoclàssic, conserva la portalada gòtica i el retaule, també gòtic, de l’altar major, de Joan Antigó.

Baió -prevere, s. IX-

2 Respostes

(Catalunya, segle IX)

Prevere. S’instal·là a Tarragona, on, rebel·lant-se contra el bisbe Frodoí de Barcelona, exercia funcions episcopals pel seu compte.

Probablement era un intent de restaurar l’antiga seu d’Egara. Fou castigat pel sínode d’Attigny (874).

Edificà l’església de Sant Pere de Clarà (Maresme), on es conserva la seva inscripció sepulcral.

Ataülf -bisbe Barcelona-

Deixa un comentari

(França ?, segle IX – Catalunya ?, segle IX)

Bisbe de Barcelona (vers 856 – vers 860). El primer d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa.

Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia.

Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat. El 860 assistí al concili de Tuzey (França).

Asnar Galí

5 Respostes

(Aragó, segle VIII – Catalunya, segle IX)

Comte d’Aragó (vers 809-vers 820) i d’Urgell–Cerdanya (des de vers 820).

Sembla que era oriünd del Pirineu aragonès i que al començament del segle IX va governar les valls d’Hecho, Araguàs, Aisa, Borau i Canfranc, sota la protecció dels francs.

Vers 820 fou desposseït pel seu gendre Garcia el Dolent, que encapçalà un cop d’estat indigenista, antifranc i pronavarrès. Asnar Galí es refugià a la cort de Lluís el Piadós, que li encomanà el govern dels comtats d’Urgell i de Cerdanya, on, en data desconeguda, potser vers 832, li succeí el seu fill Galí Asnar.