Arxiu d'etiquetes: segle IX

Teudegut

(País Valencià, segle IX)

Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l’heretgia antropomorfista.

Miró -segle IX-

(Catalunya Nord, segle VIII – segle IX)

Fundador i primer abat de Sant Andreu de Sureda (diòcesi d’Elna).

D’origen hispano-visigòtic, probablement en temps de Carlemany s’establí de primer amb alguns monjos al Vallespir, en una cel·la de Sant Martí (d’Albera?), i tot seguit passà a Sureda, entre el Tec i l’Albera, per a fundar-hi el monestir de Sant Andreu.

Helperic

(Catalunya Nord, segle IX)

Abat del monestir d’Arles (Vallespir).

El 859 escriví una carta al rei Carles el Calb en la qual li explicava el saqueig de l’abadia pels normands (858) i la mort d’alguns dels seus monjos.

Eldesind -vescomte Conflent-

(Catalunya Nord, segle IX)

Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó I de Cerdanya.

Comendat -abat, s IX-

(Catalunya Nord, segle IX)

Fundador, ensems amb uns quants companys, i primer abat del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.

La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854.

Cavalleria -varis bio-

Bernat Cavalleria  (Manlleu, Osona, segle IX)  Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.

Pere Cavalleria  (Tarragona, segle XVI)  Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.

Salomó de Cavalleria  (País Valencià, segle XIII)  Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.

Abd al-Uwar

(Aragó, segle IX)

Valí de Saragossa. Negocià (857?) un pacte d’amistat amb el nou comte Unifred de Barcelona i Narbona.

Abd al-Karim ibn Mugit

(al-Andalus, segle IX)

Hagib de la taifa de Còrdova. Per ordre d’Abd al-Rahman II de Còrdova, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se’n emparar.

Judacot

(Barcelona, segle IX)

(o Judà)  Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.

És el primer jueu català del qual es té notícia.

Guillemó

(Catalunya, segle IX)

Comte de Rasès. Fill de Berà, el primer comte de Barcelona.

Segurament per venjar-se de la destitució del seu pare, secundà la revolta d’Aissó el 826-827, lluità contra l’autoritat de la corona franca.