Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Corbera -varis bio-

2 Respostes

Arnau de Corbera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. Jaume I de Catalunya li premià els seus serveis amb la donació d’algunes cases i un corral.

Arnau de Corbera  (Rosselló ?, segle XIV – abans 1350)  Noble. Senyor de Corbera. Partidari de Pere III el Cerimoniós, fou empresonat amb el seu germà per Jaume III de Mallorca. El primer d’aquests monarques n’exigí la llibertat guardant com a rehens presoners fets a la campanya del Rosselló.

Bernat de Corbera  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels catorze que prengueren en primer lloc l’hàbit de la Mercè, en constituir-se aquest orde a Barcelona.

Esteve de Corbera  (Barcelona, 1563 ? – 1631)  Historiador. Ciutadà honrat de Barcelona, fou desterrat de la ciutat, i posteriorment exercí diversos càrrecs a Milà i a Nàpols. La seva obra principal, inacabada, és Cataluña Ilustrada, publicada a Nàpols el 1678.

Francesc Corbera  (València, segle XVI)  Musicòleg. Dels seus escrits destaca l’obra sobre cant pla publicada el 1592.

Gilabert de Corbera  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1343 participà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per reincorporar Mallorca, on hi actuà com a negociador. Des d’allí, amb cinc galeres i algunes forces, anà a sotmetre Menorca, missió que cobrí de forma incruenta. Restà a l’illa com a lloctinent del nou governador posat a Mallorca, Arnau d’Erill. Tenia drets sobre la venda de peix a la ciutat de Barcelona.

Joan B. Corbera  (València, segle XV – segle XVI)  Escultor i eclesiàstic. El 1506 fou pedrapiquer oficial de València. Projectà les finestres del palau de la Generalitat del seu temps, més tard convertit en edifici de l’Audiència Territorial.

Ramon de Corbera  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Passà a Sardenya el 1347. Anava amb els reforços que hi portà Hug de Cervelló i que no trigaren a ser delmats a la desastrosa acció dels Aidu di Turdu.

Romeu de Corbera  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II el Just. Aquest l’envià d’ambaixador al Marroc el 1323.

Castellnou -varis bio-

3 Respostes

Alfons de Castellnou  (Ribagorça, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. El 1367 era ambaixador seu prop del nou rei Ferran de Portugal. Conclogué amb ell un tractat d’aliança. Aquest conveni resultaria útil de cara a minar la posició de Pere el Cruel de Castella, envaït llavors pel pretendent Enric de Trastàmara, el qual lluitava amb la col·laboració del monarca català.

Artau de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. Destacà en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Figurà diverses vegades al consell i seguici d’aquest comte. Apareix entre els consellers signants de mitja dotzena de documents importants al període 1136-59. Un d’ells és la infeudació a favor del vescomte Reverter de Barcelona i dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

Berenguer de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1349 fou mobilitzat pel capità general Ramon Berenguer, oncle de Pere III de Catalunya, davant els temors d’una entrada bel·licosa des de Castella de l’exiliat infant Ferran (II) d’Aragó, germanastre del rei, que era refugiat a terres castellanes des del fracàs de la Unió esdevingut l’any anterior. Participà després a la guerra contra Castella. Era un dels qui formaren en armes a Aragó el 1363, com a reforç d’urgència després de la caiguda de Carinyena en poder dels castellans.

Bernat de Castellnou  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el conqueridor. Participà amb aquest a la conquesta de València. Per la seva valuosa col·laboració el rei li donà la senyoria d’Alaquàs i també un solar edificable a la capital valenciana, expugnada el 1238.

Dalmau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. És autor d’una dansa (Domma de mi mercè us prenga) de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll. Hom no coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb un dels dos homònims contemporanis de la família vescomtal de Castellnou.

Gilabert de Castellnou  (Rosselló, segle XIII)  Noble. De molt jove, el 1285, secundà l’infant Alfons, el futur Alfons II el Franc, a la croada invasora procedent de França, oposant-se així a l’actitud del seu sobirà natural, Jaume II de Mallorca.

Gombau de Castellnou  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels nobles convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada (1331).

Guillem de Castellnou  (Rosselló, segle XII)  Noble. Apareix al seguici i consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona des del 1157, per bé que en no gaires ocasions.

Guillem de Castellnou  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví Jaume II de Catalunya, que l’envià com a procurador reial a la Vall d’Aran (1313), per reprendre’n la possessió després del tractat que havia clos un llarg període d’ocupació francesa. Fou molt ben rebut pels aranesos.

Jaspert de Castellnou  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1136 apareix, titulant-se vescomte de Castellnou, com a conseller ocasional del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. Sembla el membre més antic entre els ben documentats a la branca principal d’aquest llinatge.

Castellnou, Dalmau (III) de

1 Resposta

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II de Catalunya contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar.

El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l’illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i considerat un dels caps de la defensa siciliana.

Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d’intervenir a l’operació, però davant la imminència de l’escomesa, els angevins signaren una treva (16 maig 1314). Més tard tornà a Catalunya.

El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d’Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l’infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més.

Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge dels diversos homònims que apareixen al mateix període.

Caramany, Ponç de -varis-

2 Respostes

Ponç de Caramany  (Rosselló, segle XIV)  Cavaller. El 1327 acompanyà a Barcelona Jaume III de Mallorca, perquè aquest hi retés el vassallatge acostumat.

Ponç de Caramany (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

Canet, Ramon de

4 Respostes

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l’illa fou envaïda per Pere III el Cerimoniós. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d’allí, a les seves terres rosselloneses.

Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip (III) de Castre i de Saluzzo, s’avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III.

De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l’armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d’hostilitats.

Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l’incorporà a l’exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d’annexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori.

A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d’Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canet, Gilabert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet.

Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d’Armanyac (1389-90). Durant l’interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I el Caçador per la força.

Participà en l’aixecament de Jaume II d’Urgell contra Ferran I d’Antequera (1413).

Botonac i de Castellnou, Jaspert de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIII – València, 1288)

Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac.

Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions.

Conseller del rei Pere II el Gran, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d’evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.

Botonac, Pere Arnau de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIII – després 1283)

Cavaller. Al servei del rei Pere II el Gran. De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac.

Participà en el setge de Balaguer (1280), fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida (1281).

Acompanyà el rei en les campanyes de Tunis, Sicília (1282) i Calàbria (1283).

Biert, Dalmau de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí I l’Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya.

Escriví unes Memòries o Llibre ordenat… de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I el Conqueridor.

Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I de Catalunya.