Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Canet, Ramon de

4 Respostes

(Rosselló, segle XIV)

Noble. Fou vescomte de Canet, El 1343 es trobava a Mallorca quan l’illa fou envaïda per Pere III el Cerimoniós. Prestà acatament a aquest i li prometé fidelitat, tot deseixint-se així del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca. El rei Pere li permeté de passar al Principat i, d’allí, a les seves terres rosselloneses.

Poc després, envaït també el Rosselló, les hosts del rei Pere arribaren davant la vila de Canet. El monarca requerí aleshores el vescomte perquè li refermés la fidelitat promesa. Ramon, que feia els tractes amb el seu cunyat Felip (III) de Castre i de Saluzzo, s’avingué de grat a la proposta i obrí les portes del castell de Canet, gran punt fort del reialme. Aquest acte el col·locà obertament en contra de Jaume III.

De moment, el rei Pere disposà que el vescomte restés confinat al punt que triés del bisbat de Girona. També garantí les terres de Canet a l’armistici pactat poc més tard amb Jaume III. El darrer atacaria tanmateix el vescomtat durant la suspensió d’hostilitats.

Assegurat de la lleialtat del vescomte, Pere III l’incorporà a l’exèrcit reial a la segona i definitiva campanya d’annexió del Rosselló (1344), la qual començà falcada per la base ja adquirida de Canet. Ramon serví el rei Pere després de la incorporació del territori.

A la seva mort fou heretat per Pere de Fenollet, segon vescomte d’Illa, que era cosí germà seu, com a fill de la seva tia Esclaramonda de Canet.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canet, Gilabert de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV – segle XV)

Noble. Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme). Nét de Ferrer de Canet.

Prengué part en la defensa del Rosselló i la Cerdanya en produir-se la invasió del comte d’Armanyac (1389-90). Durant l’interregne, fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I el Caçador per la força.

Participà en l’aixecament de Jaume II d’Urgell contra Ferran I d’Antequera (1413).

Botonac i de Castellnou, Jaspert de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIII – València, 1288)

Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac.

Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions.

Conseller del rei Pere II el Gran, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d’evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.

Botonac, Pere Arnau de

2 Respostes

(Rosselló, segle XIII – després 1283)

Cavaller. Al servei del rei Pere II el Gran. De llinatge narbonès per part de pare, era segurament germà de Jaspert de Botonac.

Participà en el setge de Balaguer (1280), fou encarregat de la custòdia dels barons rebels després de llur rendició i actuà com a testimoni de la submissió solemne d’aquests, efectuada al castell de Lleida (1281).

Acompanyà el rei en les campanyes de Tunis, Sicília (1282) i Calàbria (1283).

Biert, Dalmau de

Deixa un comentari

(Rosselló ?, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic. Ambaixador (1404) de Martí I l’Humà a la cort de Martí el Jove de Sicília. Posteriorment fou procurador de Rosselló i Cerdanya.

Escriví unes Memòries o Llibre ordenat… de les coses patrimonials dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, en el qual detalla els actes de concessió i alienació de béns, jurisdiccions i rendes fets des de Jaume I el Conqueridor.

Fou nomenat batlle general de Catalunya per Ferran I de Catalunya.

Banyuls i Comte, Carles de

2 Respostes

(Rosselló, segle XVII – abans 1687)

Militar. Senyor de Nyer (Conflent). Perseguit per les autoritats castellanes des del 1635, lluità al costat de la Generalitat el 1640.

Posteriorment, i després del tractat de la pau dels Pirineus (1659), s’oposà a la dominació francesa del Rosselló (conspiració del 1674).

Aragó, Constança d’

1 Resposta

(Aragó ?, segle XIV – Rosselló ?, segle XIV)

Dama. Sembla que és la mateixa que es casà en primeres núpcies amb Hugh Calverley, oficial de les Companyies Blanques que lluitaren contra Pere el Cruel de Castella.

Més tard fou muller del famós almirall i diplomàtic Francesc de Perellós, vescomte de Rueda. Exercí amb ell una gran influència a la cort del duc de Girona, el futur Joan I. Les seves relacions foren molt tibants, en canvi, amb Sibil·la de Fortià, la darrera muller de Pere III el Cerimoniós.

Es negà obertament a entrar al servei de la reina Sibil·la, fet que motivà que l’anés a recollir a València, per ordre reial, el seu cosí Antoni de Vilaragut. D’aquesta feta prové l’aferrissada hostilitat de Pere III per aquesta dama. El monarca pretengué repetidament la seva expulsió de la cort ducal del príncep Joan, i li obrí un procés per suposades irregularitats, comeses gràcies al favoritisme de què la voltava Violant de Bar, la muller del primogènit.

Constança restà vídua en 1385. El príncep Joan i la princesa Violant la protegiren de la còlera de Pere III. Li facilitaren encara un tercer i avantatjós casament, amb Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i Canet.

Amarell, Miquel

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Prohom. Nomenat procurador general del Rosselló i de la Cerdanya per Jaume III de Mallorca-Rosselló en 1339.

Es passà al bàndol de Pere III el Cerimoniós. Aquest li conservà el càrrec quan, en 1344, acabà d’incorporar-se els dominis de Jaume.

Albert, Felip

5 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Militar. Senyor de Ponts i d’Agramunt; serví Joan II el Sense Fe durant la revolta catalana. Proposat com a governador de Catalunya el desembre del 1461, fou rebutjat per la ciutat de Barcelona.

En esclatar la revolta era capità del castell de la Força-ral, un dels castells-clau dels comtats de Rosselló i de Cerdanya; contribuí al retorn de Perpinyà a l’obediència de Joan II.

El rei l’envià el 1463 al duc de Borgonya, Felip el Bo; també el 1459 l’havia nomenat ambaixador davant el sobirà francès Carles VII. Anys després fou empresonat a França.

El 1494, Ferran II el Catòlic s’interessà a favor d’ell prop de Carles VIII, sobre el plet pendent amb Guillem de Caramany, vescomte de Lautrec, antic lloctinent del governador francès als comtats de Rosselló i de Cerdanya.