Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Llupià -llinatge-

4 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.

El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI)  Pare de:

Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI)  Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XI – després 1139)  Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XII – després 1193)  Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:

Laí, Roland

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII)

Cavaller. Era senyaler del comte Nunyó Sanç I de Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229.

El Llibre dels Feits o Crònica de Jaume I el Conqueridor l’esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí.

Gausfred III de Rosselló

14 Respostes

(Rosselló, segle XII – 1164)

(o Jofre III)  Comte de Rosselló (1113-64). Fill de Girard I i d’Agnès. A la mort del seu pare (1113 o 1115), l’heretà essent encara menor. Durant la seva minoritat regentà el comtat Arnau Jofre, oncle del seu pare, que ja havia estat regent durant la segona anada de Girard I a la croada. Tingué topades amb el bel·licós Ponç Hug II d’Empúries. Les costes rosselloneses foren durament castigades pels pirates sarraïns.

Es casá amb Ermengarda de Besiers i la repudià després per tornar-se a casar. Això li valgué l’excomunió. El seu cunyat Ramon Trencavel de Besiers l’envaí a sang i foc. El seu fill Girard, que ja actuava com a vescomte, s’alçà també en rebel·lió. Tot el Rosselló fou devastat per la guerra.

Jofre III arribà a dominar la situació gràcies a l’ajut d’Hug III d’Empúries. Devers el 1161 s’establí la pau. Jofre III i el seu fill Girard es reconciliaren. A la seva mort deixà hereu Girard, que seria el segon d’aquest nom al casal rossellonès.

Gausfred II de Rosselló

9 Respostes

(Rosselló, segle XI – 1074)

(o Jofre II) Comte de Rosselló (1013-74). Fill de Guislabert I, a la mort del qual (vers 1014) sofrí la invasió del seu oncle Hug I d’Empúries, que pretenia unir com en temps passat els dos comtats. Bernat Tallaferro de Besalú l’ajudà a defensar-se’n.

El germà de Tallaferro, el famós bisbe Oliba, aconseguí de posar pau (1020). Aquesta pau anà acompanyada per una gran prosperitat i un notable creixement demogràfic. El seu govern fou molt llarg.

Fou succeït pel seu fill Guislabert II.

Hortafà i de Saportella, Pere d’

2 Respostes

(Rosselló, segle XV – 1494)

Cavaller i baró d’Ortafà. Fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germà de Caterina.

Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II el Sense Fe, i defensà la ciutat de Perpinyà contra els francesos (1475).

Fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya el 1494.

Hortafà i de Saportella, Caterina d’

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Dama noble. Filla de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germana de Pere. Es casà amb Pere de Rocabertí i d’Erill, baró de Sant Mori, partidari del rei Joan II el Sense Fe i capità de Girona en les lluites civils del país.

Per la seva caritat envers un cavaller lorenès ferit de mort a Girona (1467), obtingué de l’enemic de poder treure (1468) de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns.

Participà heroicament en la defensa de Canet de Rosselló contra les tropes franceses (1474).

Girard II de Rosselló

5 Respostes

(Rosselló, segle XII – 4 juliol 1172)

Comte de Rosselló (1164-72). Fill de Gausfred III de Rosselló i d’Ermengarda de Besiers. Quan el seu pare repudià la muller, fou associat al govern del comtat (1139).

Vers el 1150 es rebel·là contra el seu pare juntament amb el seu oncle, Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern -es qualificà comte des del 1162-.

El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó.

Morí sense successió i testà a favor d’Alfons I de Catalunya, amb la qual cosa el Rosselló deixà d’ésser un comtat independent.

Girard I de Rosselló

9 Respostes

(Rosselló, segle XI – 1113)

(o Guinard)  Comte de Rosselló (1102-13). Fill de Guislabert II i d’Estefania. Es casà amb Agnès i, durant les croades, va lluitar en les conquestes de Nicea, d’Antioquia i de Jerusalem.

Tornà al Rosselló (1102) i més tard retornà a Terra Santa (1112), on fou assassinat. El succeí el seu fill Gausfred III de Rosselló.

Fenollet i de Saportella, Andreu de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIV – vers 1387)

Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d’Eimeric V, vescomte de Narbona.

El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d’Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l’intent d’invasió per part de Jaume IV de Mallorca.

Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya.

L’any 1375 Pere III el Cerimoniós li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d’ambaixador prop del legat del papa, l’arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l’illa.

Féu testament pel juliol de 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere VIII de Fenollet i de Narbona, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santapau.

Fou germana seva Marquesa de Fenollet i de Saportella  (Catalunya Nord, segle XIV)  Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet.

Fenollet i de Narbona, Pere VIII de

3 Respostes

(Rosselló, segle XIV – 1423)

Quart vescomte d’Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Rueda.

El 1389 lluità contra la invasió dels Armanyac, i el 1392 passà a Sicília, on rebé de Martí I el Jove el títol de vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, que el rei sicilià tractava de recuperar.

Posteriorment figurà molt en la política catalana, sobresortí a les Corts i es declarà partidari de Lluís d’Anjou, duc de Calàbria, durant l’interregne produït a la mort de Martí I l’Humà (1410-12). Participà, però, a les primeres Corts, convocades pel rei Ferran I d’Antequera a Barcelona. El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet.

Fou l’últim del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda, la reina vídua Margarida de Prades (que les vengué el 1426 a Ramon de Perellós); els vescomtats d’Illa i de Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.