Arxiu d'etiquetes: Rosselló (bio)

Girard II de Rosselló

5 Respostes

(Rosselló, segle XII – 4 juliol 1172)

Comte de Rosselló (1164-72). Fill de Gausfred III de Rosselló i d’Ermengarda de Besiers. Quan el seu pare repudià la muller, fou associat al govern del comtat (1139).

Vers el 1150 es rebel·là contra el seu pare juntament amb el seu oncle, Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern -es qualificà comte des del 1162-.

El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó.

Morí sense successió i testà a favor d’Alfons I de Catalunya, amb la qual cosa el Rosselló deixà d’ésser un comtat independent.

Girard I de Rosselló

9 Respostes

(Rosselló, segle XI – 1113)

(o Guinard)  Comte de Rosselló (1102-13). Fill de Guislabert II i d’Estefania. Es casà amb Agnès i, durant les croades, va lluitar en les conquestes de Nicea, d’Antioquia i de Jerusalem.

Tornà al Rosselló (1102) i més tard retornà a Terra Santa (1112), on fou assassinat. El succeí el seu fill Gausfred III de Rosselló.

Fenollet i de Saportella, Andreu de

5 Respostes

(Rosselló, segle XIV – vers 1387)

Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà. Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet. El 1353 es casà amb Sibil·la de Narbona, filla d’Eimeric V, vescomte de Narbona.

El 1355 participà en la guerra de Sardenya, i després en la dels Dos Peres, en la qual fou fet presoner (1363) i passà el seu captiveri a Sevilla. Un cop alliberat, estigué al seguici d’Enric de Trastàmara. El 1371 era capità general de la frontera del Rosselló, on el 1373 rebutjà, a Panissars, l’intent d’invasió per part de Jaume IV de Mallorca.

Gràcies a la seva puixança, augmentà els seus dominis amb la baronia de Castellnou i el castell de Bellpuig (1372), i la baronia de Mosset (1374). Aquest mateix any passà al servei del duc de Gandia, de qui fou conseller i camarlenc, i fou nomenat capità general del Rosselló i la Cerdanya.

L’any 1375 Pere III el Cerimoniós li donà la total jurisdicció de les seves senyories. En relació amb el conflicte entre Pere III i Jaume de Mallorca, actuà d’ambaixador prop del legat del papa, l’arquebisbe de Narbona, per confirmar la sobirania de Pere III sobre l’illa.

Féu testament pel juliol de 1386, i finà poc després; deixà hereu el seu fill Pere VIII de Fenollet i de Narbona, i les baronies de Mosset i Paracolls, a Hug de Santapau.

Fou germana seva Marquesa de Fenollet i de Saportella  (Catalunya Nord, segle XIV)  Muller de Pere Galceran (II) de Pinós. Llur descendència recollí els vescomtats d’Illa i de Canet.

Fenollet i de Narbona, Pere VIII de

3 Respostes

(Rosselló, segle XIV – 1423)

Quart vescomte d’Illa, cinquè de Canet i baró de Castellnou. Fill d’Andreu de Fenollet i de Saportella. Es casà (1385) amb Constança de Pròixida i Carròs, filla d’Elf i vídua de Francesc de Perellós, vescomte de Rueda.

El 1389 lluità contra la invasió dels Armanyac, i el 1392 passà a Sicília, on rebé de Martí I el Jove el títol de vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, que el rei sicilià tractava de recuperar.

Posteriorment figurà molt en la política catalana, sobresortí a les Corts i es declarà partidari de Lluís d’Anjou, duc de Calàbria, durant l’interregne produït a la mort de Martí I l’Humà (1410-12). Participà, però, a les primeres Corts, convocades pel rei Ferran I d’Antequera a Barcelona. El 1415 hostatjà l’emperador Segimon a Canet.

Fou l’últim del llinatge i, en morir, les senyories de Sant Feliu d’Amunt i d’Avall i del Soler passaren (1424) a la seva fillastra, Violant de Perellós i de Pròixida; la baronia de Castellnou i les senyories de Clairà i Sant Llorenç de la Salanca passaren (1424) a la seva neboda, la reina vídua Margarida de Prades (que les vengué el 1426 a Ramon de Perellós); els vescomtats d’Illa i de Canet foren segrestats per la corona el 1423, i el 1425 foren atribuïts a Bernat Galceran de Pinós.

Fenollet i de Canet, Pere VII de

8 Respostes

(Rosselló, segle XIV – 1353)

Segon vescomte d’Illa. Fill i hereu de Pere de Fenollet i d’Urtx i germà d’Hug i de Ponç. El 1329 es casà amb Marquesa de Saportella, que li aportà les baronies de Lluçà i la Portella.

Fou lloctinent del rei Sanç I de Mallorca des del 1322, i gran camarlenc, conseller i confident de Jaume III de Mallorca durant més de quinze anys, el qual el cobrí de favors; es passà però a Pere III el Cerimoniós i fou empresonat pel rei (1342) al castell de Bellver.

El Cerimoniós l’alliberà el 1343 en apoderar-se de Mallorca. Durant el procés instruït al rei de Mallorca fou un testimoni implacable contra aquest. Figurà després al Consell Reial del Cerimoniós i dirigí en gran part la campanya d’ocupació del Rosselló (1344).

El 1345 Jaume III posà setge al seu castell de Corbera. L’any 1347 impedí una temptativa de Jaume III per apoderar-se del Conflent.

Vers el 1350 estigué a Perpinyà per estudiar la possible unió amb Venècia contra Gènova. El mateix any anà a París per negociar amb Felip VI la venda de la senyoria de Montpeller, interrompuda per la mort del francès.

Ver el 1350 heretà, del seu cosí germà Ramon de Canet, el vescomtat de Canet.

Foren fills seus Marquesa i Andreu de Fenollet i de Saportella (l’hereu).

Fenollet -varis/es bio-

8 Respostes

Ademar de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Noble. Abandonà la causa del seu sobirà natural, Jaume III de Mallorca, per passar-se a Pere III el Cerimoniós. Aquest el tenia incorporat al consell reial de la segona campanya del Rosselló (1344). Fou un dels consellers que estipularen les condicions de capitulació de Cotlliure.

Antoni Vicent Fenollet  (Sogorb, Alt Palància, segle XVII – València, 1664)  Frare dominicà. És autor d’un llibret sobre la devoció del rosari, titulat Guirnalda de quince rosas (1657).

Bernat de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XIV)  Noble. Era conseller del rei Jaume II el Just. El 1320 fou encarregat de tractar amb el rei Sanç de Mallorca-Rosselló la debatuda qüestió de la successió de Sanç, mancat de fills barons, que Jaume II pretenia que li fos reconeguda. En aquesta missió, encara que no reeixida, mostrà una gran fermesa i una decisió coratjosa. El 1324, altra vegada com ambaixador del rei Jaume II, tornà a Perpinyà per insistir vanament sobre la qüestió, poc després d’haver mort el rei Sanç.

Constança de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Dama. Segons alguns autors era filla de Pere de Fenollet, primer vescomte d’Illa, i d’Esclaramonda de Canet; d’acord amb les mateixes fonts, es casà amb Pere Galceran de Pinós.

Esclarmunda de Fenollet  (Mallorca, segle XIV)  Filla de Bertran de Fenollet i de Canet. Segona muller del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí.

Esclarmunda de Fenollet (Rosselló, segle XV – Catalunya ?, segle XV)  Dama. Filla potser de Francesc de Fenollet, del llinatge de Perellós. Fou muller, sembla que la tercera, del vescomte Dalmau VIII de Rocabertí. Els fills d’aquest no ho foren, segurament, d’aquest matrimoni.

Francesc Ponç de Fenollet  (País Valencià, segle XIV)  Lloctinent del governador de València enllà Xúquer, el 1378.

Guillem de Fenollet  (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1405 fou ambaixador a Castella per compte del rei Martí I l’Humà.

Guillem Pere (I) de Fenollet  (Catalunya Nord, segle XI – segle XII)  Vescomte de Fenollet. Fill d’Amaltruda i segurament d’Arnau Guillem (I) de Fenollet, i germà d’Arnau Guillem (II), al qual succeí. Al seu torn, fou succeït pel seu fill Udalgar (II) de Fenollet.

Onofre Fenollet  (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Filòleg. És autor d’unes Institutiones linguae hebraica (1605).

Pere Ponç de Fenollet  (València, segle XIV)  Draper i ciutadà (1334). És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Germà de Ramon Ponç.

Ramon Ponç de Fenollet  (Xàtiva, Costera, segle XIV)  Germà de Pere Ponç. És un dels primers representants de la línia dels Fenollet de València. Habitant a Xàtiva i casat amb una Guillemona, els quals podrien ésser els pares de Francesca de Fenollet.

Violant de Fenollet  (Rosselló, segle XIV)  Muller de Francesc de Perellós. Era filla de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i de Constança de Pròixita. El seu marit fou probablement el primer vescomte de Rueda.

Estanybós, Pere Guillem d’

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Diplomàtic. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Se sotmeté arran de l’ocupació de 1344.

El seu principal servei fou l’ambaixada prop d’Alfons IV de Portugal, el 1347, tot just després de restar vidu el rei Pere de Maria de Navarra.

Convingué el nou matrimoni del seu sobirà amb la infanta Elionor de Portugal, filla d’Alfons. La boda se celebrà a Barcelona pel novembre de 1347.

Descatllar i de Peguera, Damià

1 Resposta

(Rosselló, 1430 – 1520)

Senyor de Catllà i castellà de Llívia. Durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1463-95) per Lluís XI, promogué la revolta dels nobles de la regió (1472).

Trencat el pacte de neutralització (1473-75) dels comtats entre Lluís XI i Joan II de Catalunya, dirigí un atac contra Puigcerdà i sofrí dos setges al castell de Llívia (1476 i 1478). Conquerida la plaça pels francesos i volada la fortalesa (1479), fugí i continuà la lluita.

L’any 1495 els comtats foren reincorporats a la corona de Catalunya-Aragó.

Descatllar i de Móra, Ponç

1 Resposta

(Rosselló, segle XIV)

Senyor de Catllà i castellà de Llívia. Ajudà Pere III el Cerimoniós en la guerra contra Jaume III de Mallorca.

Després d’haver-li confiat el castell d’Elna, el monarca li cedí les rendes de Llívia, de la qual més tard obtingué la castellania, mitjançant compra a Bernat de So, convertida en hereditària per disposició reial.

Descatllar -varis bio-

Deixa un comentari

Arnau Descatllar  (Rosselló, segle XIV)  Framenor. Germà de Ponç. El 1344, sumant-se a l’actitud del seu germà, predicà al convent perpinyanès del seu orde a favor de la incorporació del Rosselló que acabava de realitzar Pere III el Cerimoniós a expenses de Jaume III de Mallorca.

Macià Descatllar  (Ripoll ?, Ripollès, segle XVII – Catalunya, segle XVII)  Frare caputxí. Era anomenat fra Jeroni de Ripoll dins de l’orde. Gaudí d’una veritable veneració popular a causa de les seves virtuts.

Ponç Descatllar  (Catalunya ?, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Procurà la fortificació del castell de Llívia. Per aquesta possessió tingué algunes rivalitats amb la vila de Puigcerdà.