(Rosselló, segle XIII – València, 1288)
Eclesiàstic i jurista. Segurament germà de Pere Arnau de Botonac.
Fou abat de Sant Feliu de Girona (1272), sagristà de la seu de Girona (1273 i 1276) i bisbe de València (1276-88). Celebrà sínode el 1278 i hi promulgà algunes constitucions.
Conseller del rei Pere II el Gran, efectuà una missió diplomàtica prop del rei Felip III de França (1284), per tal d’evitar la seva intervenció en la lluita contra els angevins.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 1550 – 1625)
Eclesiàstic. Monjo benedictí (1571) de Sant Feliu de Guíxols, fou abat d’O Poio, a Galícia, president de San Claudio de Lleó i administrador de Maximilià d’Àustria, arquebisbe de Santiago.
Entre el 1613 i el 1617 i entre el 1621 i el 1625 fou abat de Sant Feliu de Guíxols. Fou administrador, i féu obres importants a la capella de Santes Creus i altres obres importants al monestir, on fou enterrat.
S’oposà a l’establiment d’un convent de mínims a l’hospital de Sant Joan dels Pobres de la vila de Sant Feliu.
(Estadella, Aragó, segle XVI – Catalunya, 1624)
Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya. Prengué l’hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de la comunitat.
Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Gaudí de bon prestigi.
(Barcelona, segle XVI – 8 agost 1598)
(o Lloris) Prelat. En 1568 era arxiprest de Santa Maria de Mataró. Posteriorment fou abat de Sant Feliu de Girona.
Promogut a bisbe d’Urgell (1572), ocupà diversos càrrecs polítics, com el de canceller de Catalunya i president del Consell Suprem d’Aragó. Per aquest motiu no anà a la seva diòcesi fins al 1574 i encara proveït d’un permís d’abstenir-se durant sis mesos de cada any.
En 1576 fou consagrat bisbe de Barcelona. Durant la seva governació fou establert el seminari tridentí. Promogué les causes de canonització de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort.
És autor d’un Manual de manaments i advertències pels sacerdots, confessors, rectors i curats.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678 – Illes Balears ?, 1743)
Prelat. Fou abat de la comunitat benedictina de Sant Feliu de Guíxols.
Posteriorment fou consagrat bisbe de Mallorca.
(Jaén, Andalusia, segle XVI – ? , segle XVII)
Historiador. Monjo de Sant Feliu de Guíxols, d’on fou prior, abat (1617-21, 1629-33) i president fins que el 1641 en fou expulsat pels jurats de la vila pel fet que no era català.
Escriví, entre altres obres, una extensa història de Sant Feliu des dels seus orígens pretesament carolingis fins a l’abat Sobrarías (mort el 1611). L’obra, que conté nombrosos documents, és encara inèdita, però l’han utilitzada abundosament Emili Grahit i Eduardo González Hurtebise.
Dades dels Països Catalans 