Arxiu d'etiquetes: vescomtat Cardona

Oló, Anna

(Catalunya, segle XIII)

(o Agnès)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Guillem I de Cardona.

En tingué almenys un fill, anomenat Bernat Folc de Cardona.

Jorba, Gueraua de

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Dama. Muller del vescomte Guillem I de Cardona.

N’hagué almenys tres fills: Ramon Folc III, hereu del vescomtat, Guillem de Cardona i de Jorba, gran mestre de l’orde del Temple, i Elisenda.

Foix, Esclaramunda de

(Occitània, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Dama. Era filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermessenda de Castellbó. Es casà amb Ramon Folc V, que seria vescomte de Cardona. En tingué una filla, Brunissenda, que es casaria amb Guerau de Cervelló.

Morí aviat, i el seu marit es mullerà en segones núpcies amb Sibil·la d’Empúries.

Engúncia

(Catalunya, segle X – segle XI)

Dama. Fou muller de Ramon de Cardona, el primer dels vescomtes d’Osona que prengueren el nom de la seva vila patrimonial.

Fills seus foren Bremond I i Folc I, successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d’Urgell i també vescomte al costat de Folc I i encara, per uns mesos, ell tot sol.

Cardona, Ramon Folc I de

(Catalunya, 1040 – Maldà, Urgell, 1086)

Vescomte de Cardona. Fill de Folc I de Cardona i de Guisla. Fou una gran personalitat dels regnats de Ramon Berenguer I de Barcelona i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.

Després de la mort de Ramon Berenguer II el 1082, fou un dels dirigents de l’oposició contra Berenguer Ramon II. Abans, havia pres part en les campanyes d’aquest darrer contra els sarraïns de Saragossa i contra el Cid.

Morí víctima d’una incursió sarraïna contra el castell de Maldà. La seva mort facilità la tasca del partit moderat, que volia una concòrdia entre el comte i el seu nebot Ramon Berenguer III.

Cardona, Bremond II de

(Catalunya, segle XI – després 1086)

Vescomte de Cardona. Fill de Ramon Folc I de Cardona i d’Ermessenda. De fet no exercí el vescomtat, ja que mort el seu pare al castell de Maldà (1086), en lluita contra els sarraïns, ell caigué presoner a la mateixa acció, i morí poc després, en captiveri.

El seu oncle Folc II de Cardona assumí les funcions vescomtals, que amb el temps passarien a Bernat Amat de Claramunt, fill d’Ermessenda de Cardona, germana de Bremond II.

Cardona, Bremond I de

(Catalunya, segle X – 1029)

Vescomte de Cardona. Fill de Ramon de Cardona i d’Engúncia. A la mort del seu pare (1015) el succeí. Fundà l’abadia de Cardona.

Morí sense successió, i aleshores heretà el vescomtat el seu germà Folc I de Cardona, que compartiria les funcions de govern amb un tercer germà, Eribau de Cardona, el futur bisbe d’Urgell.

Cardona, Berenguer I de

(Catalunya, segle XII)

Vescomte de Cardona. Resulta gairebé desconegut. Era fill del vescomte Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell.

Sembla que heretà el vescomtat a la mort del seu pare (1176). Degué traspassar sense successió, ja que el vescomtat aniria a parar al germà Guillem I de Cardona.

Fou enterrat al monestir de Poblet.

Cardona, Anglesa de

(Catalunya, segle XII – 1209)

Filla de Ramon Folc III de Cardona i d’Elisabet d’Urgell. Heretà del seu pare el títol vescomtal. Es casà amb Ramon VI de Pallars Jussà i n’hagué un fill, Guillem.

Mort Ramon en 1176, restava hereva del Pallars Jussà Valença, filla d’un matrimoni anterior del comte.

Anglesa visqué encara molts anys abans de transmetre a Guillem el títol de vescomte de Cardona.

Blanca d’Empúries

(Catalunya, segle XIV)

Dama. Filla de l’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, que era el més petit dels fills mascles de Jaume II de Catalunya, i de Blanca de Tarent.

Fou la primera muller d’Hug Folc II de Cardona, vescomte de Cardona. Li donà una filla, Beatriu, que anys després es casaria amb el comte Pere II d’Urgell.

Després de la seva mort, el seu marit es casà encara dues vegades.