Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Bo i Singla, Ignasi

Deixa un comentari

(el Vendrell, Baix Penedès, 1872 – Barcelona, 1923)

Periodista. Treballà de tipògraf i col·laborà a “Idea Nova” i “El Igualadino”.

Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat (1896), considerat autor de fulls subversius.

Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, òrgan de la federació de rabassaires. Col·laborà a “El Poble Català” (1916) i després a “La Veu de Catalunya” amb el pseudònim de Roc Guinart.

Entre les seves obres figuren Montjuich: notas y recuerdos históricos (1917) i Marina catalana medieval (1922).

Bloc Republicà Autonomista

7 Respostes

(Barcelona, maig 1915 – 1917)

(BRA)  Organització política. Sorgida de l’escissió d’un grup de militants de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) descontents de la seva aliança amb els radicals de Lerroux (1914). Fou fundat per Marcel·lí Domingo, Francesc Layret, Gabriel Alomar i Àngel Samblancat.

En el seu programa electoral, al costat d’una declaració de principis netament republicana i catalanista, defensà una posició social progressista. Adoptà una línia més extrema que la del grup d’on havia sortit.

Per això va allunyar-se de les capes mitjanes i de la petita burgesia i, en canvi, no pogué atreure la classe obrera, que ja tenia les seves pròpies organitzacions. En conseqüència, va fracassar en les eleccions generals del 1916 i en les provincials de 1917.

Posteriorment, la majoria dels seus efectius formaren en el Partit Republicà Català.

Bloc Escolar Nacionalista

1 Resposta

(Barcelona, 1934 – 1939)

(BEN)  Organització universitària de la Joventut d’Esquerra Republicana (JER), actuà a Catalunya durant la II República espanyola.

De caràcter nacionalista i d’esquerres, lluitava per una universitat autònoma i catalana, el reconeixement de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) com l’única entitat representativa dels estudiants catalans i l’establiment de cursos oficials per a obrers. L’òrgan de premsa del BEN fou “Redreçament”.

Actuà clandestinament en 1946-50.

Bastardas i Sampere, Albert

5 Respostes

(Barcelona, 26 maig 1871 – 12 setembre 1944)

Advocat i polític. Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vice-president.

Exiliat el 1926, l’any 1932 fou diputat al Parlament català per Granollers. fou posteriorment secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Promogué les assegurances socials, la prevenció d’accidents i desde la presidència del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears aconseguí l’obligatorietat del retir obrer i de l’assegurança per maternitat.

Fou president de la secció de legislació obrera del Primer Congrés Jurídic Català (1936), de la Junta de Museus, del Patronat d’Aprenents, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Orfeó Català.

Fou generalment reconeguda la seva integritat política i administrativa, i la seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona. Cessà en tots els càrrecs l’any 1939.

Fou el pare d’Albert, Rafael i Joan Bastardas i Parera.

Anguera de Sojo, Oriol

Deixa un comentari

(Barcelona, 11 octubre 1879 – 10 novembre 1956)

Jurista i polític republicà. Per l’abril de 1931 fou nomenat president de l’Audiència de Barcelona, i per l’agost, governador civil, càrrec que dimití pel desembre del mateix any. Fiscal del Tribunal Suprem, posteriorment organitzà l’Acció Popular Catalana.

Elegit diputat a Corts per la CEDA el 1933, fou ministre de Treball de 1934 a 1935. Poc després abandonà la vida política.

Autor de nombrosos treballs, destaca El dret català a l’illa de Sardenya (1914).

Ametller i Isern, Josep Toribi d’

Deixa un comentari

(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1842 – 13 novembre 1873)

Polític. Va ésser un dels organitzadors del republicanisme a Girona i secretari de la Junta Revolucionària d’aquella província el 1868.

Elegit diputat aquell mateix any, intervingué en l’alçament republicà federal de les comarques gironines del 1869 i fou empresonat i condemnat a mort. Després d’un indult, pogué fugir a França.

De nou a Espanya, fou novament elegit diputat a Corts, i el 1873 morí en un atac carlí dirigit per Francesc Savalls.

Alsina i Rius, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 desembre 1830 – 1897)

Dirigent obrer i polític. Afiliat al partit republicà, intervingué en la revolució de 1868 i fou elegit candidat a diputat a Corts per seixanta-una societats obreres de Catalunya, les quals ensems declararen la seva adhesió al republicanisme federal.

Aconseguí l’acta de diputat i presentà a les Corts (abril 1869) una petició, signada per cent vint mil obrers, en què era demanada protecció per a la indústria. Però l’ala revolucionària del moviment obrer va manifestar, per mitjà d’Anselmo Lorenzo, una ferma disconformitat amb l’actuació d’Alsina.

Fou novament elegit diputat i senador en els anys de la primera República.

Albert i Pey, Salvador

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 2 desembre 1868 – Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, 13 setembre 1944)

Escriptor i polític. De jove milità en la republicanisme possibilista. Els anys 1910 i 1914 fou elegit diputat. En les Corts formà part de la conjunció republicano-socialista. Proclamada la República, fou nomenat ambaixador espanyol a Bèlgica (1931-34).

És autor d’una obra lírica de filiació maragalliana: Florida de tardor (1918), Confins (1921), Òpals (1924), etc; de la novel·la Ideal (1898); d’alguna peça teatral, El despertar d’un cor (1896), i, sobretot, dels estudis Amiel (1919) i El tesoro dramático de Henrik Ibsen (1920), aquest darrer d’un gran interès.

Acció Republicana de Catalunya

6 Respostes

(Catalunya, 1930 – març 1931)

(ARC)  Partit polític. Sorgit arran d’una escissió d’Acció Catalana provocada por un grup de militants encapçalats per A. Rovira i Virgili, que volien situar-se en posicions nacionalistes més esquerranes.

Després de participar en la reunió de Sant Sebastià (1930), s’integrà en l’Acció Catalana Republicana.

Vinardell i Roig, Artur

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 13 desembre 1852 – Girona, 17 gener 1937)

Periodista i escriptor. Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques: “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona -del qual fou director i fundador-, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París (1887-1925).

S’especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà; traduí també dues obres de Guimerà al francès. Dirigí la revista “Catalunya-París” (1903-04), portaveu del Centre Català de París, i “París Quichotte” (1905). En 1888-90 redactà el full autògraf “El Corresponsal de París”.

De nou a Girona, hom creà la Biblioteca Municipal amb la donació dels seus llibres, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial. Col·laborà també a “La Publicidad”, “El Diluvio” i “El Autonomista”.

Publicà El partido republicano en España (1895), España en París (1902) i Hores tràgiques i anecdòtiques de la guerra (1930). Deixà també inèdits dos llibres sobre la Primera Guerra Mundial.