(Reus, Baix Camp, 4 març 1819 – 1 gener 1889)
Polític republicà i liberal. Redactà per a Duran i Bas unes al·legacions de dret català que foren incorporades al codi civil. Obtingué la concessió del ferrocarril de Reus a Montblanc.
Fou alcalde de Reus en 1872-74 (el 12 de febrer de 1873 proclamà la república en aquella ciutat). Fou president del Comitè Democràtic Possibilista (1879) i diputat provincial el 1884.
Fou el pare de Felip i de Pau Font i de Rubinat.
(Barcelona, juliol 1869 – Madrid, 11 juliol 1873)
Diari en castellà. Fundat per Valentí Almirall.
Creat inicialment per defensar els postulats del pacte de Tortosa (maig 1869), es va convertir en portaveu del republicanisme federal català i un dels òrgans de premsa més influents del partit federal a Espanya.
El 1873 Almirall traslladà la redacció del diari a Madrid.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1891)
Advocat i polític. D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político. Catecismo de doctrina política… al alcance de la clase trabajadora (1869), Idea práctica de la federación (1870) i alguns manuals de comerç, com Pago de las letras de cambio (1874).
Ocupà diversos càrrecs públics.
(Barcelona, 10 febrer 1879 – 25 gener 1939)
Diari. Fou el darrer nom adoptat per “El Telégrafo”, diari que aparegué el 1858.
D’orientació clarament republicana, com el seu antecessor, però sense filiació política, anà prenent un caràcter anticlerical i demagògic, com ara en les campanyes de denúncia dels escàndols municipals.
Propietat dels Lasarte, pare i fill, tingué entre els redactors Robert Robert i Conrad Roure. Com a directors destacaren Manuel de Lasarte (pare) i Jaume Claramunt.
(Olot, Garrotxa, 1835 – 6 desembre 1919)
Polític republicà. Organitzà el Partit Republicà Federal a Olot i comarca; arran de la Revolució del 1868 fou alcalde d’Olot, i organitzà el cos de Voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya.
Quan es produí la insurrecció republicana federal del 1869 pretengué d’ocupar Olot i, en no aconseguir-ho, hagué d’exiliar-se a França. Tornà a l’alcaldia en proclamar-se la I República (1873).
Anticlerical actiu, convertí l’església de Sant Esteve, d’Olot, en caserna i presó. S’encarregà directament del comandament dels Guies Federals de l’Alta Muntanya i resistí, victoriosament, els atacs del general carlí Francesc Savalls pel desembre de 1873.
Després del cop d’estat del general Manuel Pavía (febrer 1874), dimití i es traslladà a Barcelona; aviat, però, tornà amb les tropes del general Martínez Campos per tal de combatre de nou els carlins i Savalls (gener-febrer 1875).
(Barcelona, 13 setembre 1901 – Estocolm, Suècia, 24 octubre 1992)
Periodista. Visqué a Filipines i a Libèria.
Traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmia, a “El Día” i “La Nostra Terra”. Col·laborà a “La Voz de Sóller“, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia, on residí des del 1929.
Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil.
Ha traduït al suec nombroses obres de la literatura castellana.
(Agullana, Alt Empordà, 15 abril 1886 – Girona, 2 febrer 1969)
Metge i polític republicà. Exercí a Girona.
Milità en el catalanisme i fundà el setmanari “Catalanitat” (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932.
Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós.
(Barcelona, 14 gener 1824 – 2 juliol 1851)
Polític republicà. Deixeble d’Abdó Terradas, el succeí en la direcció del diari “El Republicano”.
Es distingí en l’aixecament del setembre de 1840 i en el del 13 de novembre de 1841; fou detingut a causa de l’extremat radicalisme del seu diari. La milícia nacional, però, s’insurreccionà i el féu alliberar.
Després tractà inútilment d’estendre la rebel·lió de Barcelona a altres poblacions catalanes i fou elegit comandant de la milícia (1842). Hagué d’emigrar i tornà l’any 1843. Participà en l’aixecament contra Espartero, i fou desterrat a Andalusia i a Eivissa.
De tornada a Barcelona, morí assassinat a punyalades pel grup policíac anomenat ronda d’en Tarrés, quan dirigia la campanya republicana per a les eleccions a corts.
(Corçà, Baix Empordà, 2 setembre 1849 – Barcelona, 25 març 1928)
Periodista i polític republicà. Adherit al Partit Republicà Federal, el 1869 creà a Girona el “Boletín Republicano”. Fou un dels fundadors del diari “La Publicidad”, que dirigí prop de trenta anys.
Fou diputat a corts el 1872 i el 1873. S’adherí a Castelar i posteriorment fou partidari de Salmeron. Diputat provincial (1886), regidor de Barcelona (1904-05) i alcalde accidental en diverses ocasions.
S’adherí al moviment de Solidaritat Catalana i resultà elegit diputat a corts per Girona el 1907. A partir del 1913 presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona.
(Catalunya, 1842)
Himne revolucionari, patriòtic i català. Escrit en català per Abdó Terradas, repartit en fulls volants pel periòdic barceloní “El Republicano”; la música ha estat atribuïda a Anselm Clavé.
Incita al poble ha agafar les armes en nom de la república i a abolir qualsevol poder aliè a la voluntat popular, tot al·ludint als drets perduts dels catalans (bandera, sometent).
Adoptat pels republicans, esdevingué aviat popular fins al punt d’ésser repetidament prohibit per les autoritats. La seva vigència com a cançó política es mantingué al llarg de tot el segle XIX.
Dades dels Països Catalans 