(Barcelona, 26 maig 1871 – 12 setembre 1944)

Advocat i polític. Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona (1908) i alcalde accidental (1907-09). El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vice-president.

Exiliat el 1926, l’any 1932 fou diputat al Parlament català per Granollers. fou posteriorment secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana.

Promogué les assegurances socials, la prevenció d’accidents i desde la presidència del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears aconseguí l’obligatorietat del retir obrer i de l’assegurança per maternitat.

Fou president de la secció de legislació obrera del Primer Congrés Jurídic Català (1936), de la Junta de Museus, del Patronat d’Aprenents, de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i de l’Orfeó Català.

Fou generalment reconeguda la seva integritat política i administrativa, i la seva tasca fou molt important en la promoció cultural i la reforma interior de Barcelona. Cessà en tots els càrrecs l’any 1939.

Fou el pare d’Albert, Rafael i Joan Bastardas i Parera.