(Graus, Aragó, 1 març 1885 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 24 febrer 1963)

Advocat, polític i periodista. Com a periodista, destacà per les seves campanyes anticlericals i antimonàrquiques a la premsa barcelonina, sobretot a “La Campana de Gràcia”, que dirigí.

Militant del Partit Republicà Català des del 1917, el 1931 fou elegit diputat per ERC. A causa de la guerra civil espanyola s’exilià a Mèxic.

És autor de fullets editats per organismes obrers cenatistes: Bocanadas de fuego (1920) i La violencia. Renovación proletaria (1923), novel·les: Jesús atado a la columna (1925), La Ascensión de María Magdalena (1927), Barro en las alas, llibres d’assaig: El aire podrido. El ambiente social de España durante la Dictadura (1930), El odio a Lerroux, el mejor amigo de la República (1935) i memòries que tracten sobretot de la Barcelona republicana: Hubo una Francia (1945), Caravana nazarena. Éxodo y odisea de España (1936-1940).