(Barcelona, 1603 – 1663)
Pintor. Decorà amb Pere Cuquet els claustres dels convents barcelonins de Sant Agustí i de Sant Francesc de Paula.
Gassén, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Gascó -pintors-
Els germans Pere, Francesc i Sebastià eren fills de Joan Gascó.
Francesc Gascó (Catalunya, segle XVI) Pintor. Treballà amb els seus germans al retaule de l’altar de Santa Maria, de l’església de Sant Pere de Torelló (1549).
Pere Gascó (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI) Pintor. Establert a Vic. Succeí al seu pare en la direcció del taller familiar. Té documentats alguns retaules que pintà tot sol o amb els seus germans.
Sebastià Gascó (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI) Pintor. Pintà amb els seus germans el retaule de Santa Maria de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló.
Garcia i Vilamala, Just
(Barcelona, segle XIX)
Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.
Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.
Garcia i Lamolla, Antoni *
Pintor i dibuixant català, més conegut per Antoni G. Lamolla (1910-81).
Garcia i Corrons, Francesc
(Girona, 1844 – 1882)
Arquitecte. És autor de diversos projectes de capelles, altars i d’altres.
Entre les seves obres destaca el projecte de restauració de l’església de Santa Maria de Besalú.
També fou pintor i bon miniaturista sobre vorí.
Garcia -varis bio-
Atanasi Garcia (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.
Eliseu Garcia (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.
Ferran Garcia (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.
Francesc Garcia (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.
Gabriel Garcia (Tarragona, segle XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.
Ignasi Garcia (País Valencià, segle XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.
Jeroni Garcia (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589) Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.
Joan Anton Garcia (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.
Josep Garcia (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.
Josep Lluís Garcia (Catalunya, 1935 – ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.
Lluís Garcia (València, segle XV – abans 1515) Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.
Manuel Garcia (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.
Martí Garcia (País Valencià ?, segle XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.
Miquel Garcia (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII) Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.
Pere Garcia (Catalunya, segle XV) Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.
Sebastià Garcia (Alacant, segle XVI – 1633) Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.
Vicent Garcia (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650) Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).
Galí -varis bio-
Jaume Galí (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Pintor. El 1617 fou elegit cònsol del seu gremi a Barcelona. L’any següent treballava en la decoració de la capella del palau de la Generalitat.
Jeroni Galí (Barcelona, segle XVI) Notari. Deixà alguns escrits d’interès professional.
Joan Galí (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1821) Religiós observant. Destacà com a teòleg.
Galceran -varis bio-
Galceran (Mataró, Maresme, segle XVI) Pintor. Treballà el 1571 en unes vidrieres destinades a l’Escorial. També és autor de pintures per a la catedral de Barbastre (1588).
Antoni Galceran (Catalunya, segle XIX – 1888) Actor dramàtic notable.
Carles Galceran (Barcelona, 1858 – segle XIX) Jesuïta. Abans d’entrar en religió col·laborà a la premsa humorística catalana del seu temps. Posteriorment publicà obres dramàtiques.
Josep Galceran (Catalunya, segle XIX) Guerriller carlí. Ja es llançà al camp al moviment de 1833. Destacà especialment a la tercera guerra carlina. Participà a l’atac a Vic, el 1874.
Gacies, Arnau
(Perpinyà, segle XV – 1456)
(o Garcia) Pintor. Fill de Joan Gacies (Gandia, Safor, segle XIV) Pintor actiu al Rosselló.
L’any 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos.
L’any 1440, juntament amb Arnau Pintor, pintà el retaule de Sant Pere de Tuïr (Rosselló). Posteriorment treballà en el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, al Palau del Vidre, obra clarament influenciada per Bernat Martorell.
Fuster i Valiente, Joan Antoni
(Palma de Mallorca, 9 març 1892 – Sitges, Garraf, 30 agost 1964)
Pintor. De família terratinent acomodada, estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma i a la de San Fernando de Madrid.
Tot i que s’inicià en el modernisme, en la seva evolució esdevingué el màxim representant del noucentisme a Mallorca. Exposà a Palma, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.
Les seves visions de la terra, de la ciutat i del món mariner són una admirable síntesi plàstica dels ideals dels classicisme burgès de l’escola mallorquina.
El 1950 s’instal·là a Catalunya, primer a Begur i després a Sitges.
Dades dels Països Catalans 