Arxiu d'etiquetes: pintors/es

Guasch -varis bio-

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

Griera i Calderón, Rafael

(Las Palmas de Gran Canaria, 21 octubre 1934 – Olot, Garrotxa, 31 juliol 2018)

Pintor. Fill d’un fabricant olotí d’imatgeria, es formà a l’Escola de Belles Arts d’Olot i freqüentà la penya Cràter d’art. Exposà per primera vegada (essencialment paisatges) l’any 1953.

Un contacte, a Mallorca (1956), amb Anglada i Camarasa i altres pintors, el féu derivar per un cert temps cap a una pintura informalista. Quan retornà a la figuració havia trencat del tot amb la tradició olotina i des d’aleshores la seva pintura, que defuig la lluminositat, sembla prendre model de les escoles nòrdiques.

Ha realitzat també il·lustracions de caire comercial.

Gonzalo i Lindín, Antoni *

Pintor català, més conegut per Gonzalo Lindín (1920-99).

Gómez i Soler, Francesc

(Barcelona, vers 1860 – 1 octubre 1899)

Pintor. Fou remarcable il·lustrador de periòdics i llibres, tot i la brevetat de la seva carrera artística.

Girbal, Antoni

(Girona, 1850 – 1917)

Pintor. Fou un artista senzill, pintor d’una gran quantitat d’ex-vots.

Santiago Rusiñol s’hi inspirà per escriure l’obra El pintor de miracles.

Giralt -varis bio-

Bartomeu Giralt  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.

Joan Giralt  (Barcelona, 1772 – segle XIX)  Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l’Escola de Nobles Arts. S’inspirà sovint en temes històrics.

Gimferrer, Miquel

(Figueres, Alt Empordà, segle XIX – segle XX)

Pintor. La seva figura és molt poc coneguda. Hom li coneix retrats notables.

Gil i Sala, Ignasi

(Barcelona, 1913 – 2003)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Féu la seva primera exposició individual el 1939, a Palma de Mallorca, i la primera a Barcelona fou presentada l’any següent. Ha obtingut diversos premis.

També ha destacat com a dibuixant.

Gibert -varis bio-

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Jeroni Gibert  (País Valencià, 1674 – València, 1705)  Frare trinitari, famós pels seus sermons, molts dels quals publicà.

Joan Gibert  (Palma de Mallorca, 1931 – ? )  Pintor. Deixeble de Pere Quetglas Xam, sota la direcció del qual començà a formar-se el 1957.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Gaudí, Pasqual *

Nom amb que també fou conegut el pintor català Pere Lluís Pascual i Gaudí (v1556-1621).