(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XV – Catalunya, segle XV)
Pintor. Treballà en 1478 amb Joan Juncosa, el seu mestre, i amb un fill d’aquest, en la decoració de l’ermita de la Misericòrdia de Reus.
Franquet, Josep
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: pintors/es
Franco i Salinas, Lluís
(València, 19 març 1850 – Barcelona, 26 maig 1897)
Pintor i aquarel·lista. Estudià a València i a Madrid, deixeble de Bernat Ferrandis. Estigué a Madrid, París i s’instal·là a Barcelona, on fou catedràtic a l’Escola de Llotja.
Excel·lí com a retratista i en la pintura de gènere: El correu fraudulent i Un bateig (1871) i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els cap de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València.
Per encàrrec d’Alfons XII de Borbó pintà Revista militar a Madrid el 1876, destinada al príncep de Gal·les.
Francesch, Agustí
(Catalunya, segle XVIII – 1802)
Pintor. Fou pensionat a Roma. Dirigí l’Escola de Belles Arts de Còrdova.
El 1779 fou nomenat director honorari de la de Barcelona.
Forns i Romans, Rafael
(les Coves de Vinromà, Plana Alta, 12 desembre 1868 – Madrid, 15 maig 1939)
Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la “Revista de Especialidades Médicas”.
Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l’otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix.
Com a pintor es formà a l’Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.
Fonts i Nogués, Andreu
(Barcelona, 1898 – 1974)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
Florit i Rodero, Josep Lluís
(Madrid, 1909 – París, França, 22 novembre 2000)
Pintor. Format a Madrid i París (1935), s’establí després a Barcelona.
En un estil relacionable amb el de Grau i Sala, conreà escenes romàntiques i il·lustrà llibres. Posteriorment ha evolucionat vers un tachisme colorista i amable.
Florensa i Arnús, Salvador
(Barcelona, 1880 – 1919)
Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.
Ferrer i Bassa, Jaume *
Veure> Bassa, Ferrer (pintor català del segle XIV).
Ferrer -varis/es bio-
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
Feliu -varis bio-
Bonaventura Feliu (Catalunya, segle XVIII) Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.
Francesc Feliu (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV) Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.
Gaspar Feliu (Illes Balears, segle XVIII) Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.
Josep Feliu (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII) Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.
Nadal Feliu (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681) Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.
Ramon Feliu (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX) Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.
Dades dels Països Catalans 