(País Valencià, segle XVII)
Títol concedit el 1603 a Pere Franquesa i Esteve, senyor de Vilallonga. el succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills.
En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Noble. Fill de Pere de Safortesa i Camporrells, i germà de Jaume Joan Safortesa i Marc. Fou l’iniciador de la línia dels Safortesa-Tagamanent. Fou el pare de:
Pere Joan de Safortesa i Descatllar (Illes Balears, segle XV – 1523) Senyor de Raixa. Fou jurat de Mallorca el 1489, obtingué el privilegi de cavaller el 1498. Es casà amb la pubilla Elisabet de Tagamanent i foren pares de:
Mateu de Safortesa-Tagamanent (Mallorca, s XVI – 1579) Governador d’Eivissa. Dit el Restaurador de Mallorca. Fou el pare de:
(País Valencià, segle XVI – València, 1603)
Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València.
Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Cinquè baró d’Orpesa.
Fills del primer matrimoni de Gaspar foren Gaspar Mercader i Carròs, i:
Baltasar Mercader i Carròs (País Valencià, segle XVI) Cavaller de Sant Jaume. Fou el pare de:
Eren fills de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, i d’Àngela Sabata de Mercader.
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (València, 1539 – 1617) Teòleg i escriptor. Jesuïta. És autor de diverses obres religioses, entre les quals obtingué especial fama la titulada Del infierno y de la gloria.
Joaquim Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (País Valencià, segle XVI – 1600) Baró de Patraix, mestre racional del Regne de València i castellà de Morella, Olocau i Callosa. S’arruïnà amb el plet sobre la baronia de Beniparrell, guanyat el 1581 i disputat a Madrid des del 1584, i el darrer any de la seva vida veié posats a subhasta els seus béns. Mort sense fills mascles, els seus drets sobre Beniparrell passaren al seu germà Onofre.
Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader (País Valencià, segle XVI – 1603) Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Heretà Beniparrell per la mort sense fills mascles del seu germà Joaquim. Fou mestre de la seca de València. Fou pare de Pere, Onofre i Jaume Escrivà de Romaní i Mateu.
(Villena, Alt Vinalopó, vers 1550 – Sevilla, Andalusia, 1603)
Compositor. Fou mestre de capella de la capella reial de Granada i de les catedrals de València i de Sevilla.
Amb la seva producció policoral començà una nova època en l’escola musical valenciana.
(València, segle XVI – 1603)
Cartoixà. Pertanyia a la comunitat de la cartoixa de Valldecrist.
Fou teòleg de mèrit, i autor de diversos escrits de caràcter moral, redactats en llatí, que romangueren inèdits.
(València, 1538 – Évora, Alentejo, Portugal, 1603)
Jesuïta i teòleg. Fill natural de l’historiador Pere Antoni Beuter. Format a València i a Coïmbra (Beira), regentà la càtedra de teologia tomista a Évora, on succeí Luis Molina (1587), seguint les posicions teològiques d’aquest. Ensenyà també a Coïmbra.
Els seus comentaris sobre Tomàs d’Aquino, De angelis i De incarnatione, restaren inèdits.
(Barcelona, 1603 – 1663)
Pintor. Decorà amb Pere Cuquet els claustres dels convents barcelonins de Sant Agustí i de Sant Francesc de Paula.
(València, 1550 – Aiora, Vall de Cofrents, 1603)
Eclesiàstic i canonista. Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia (1586-94) i d’Oriola (1594-97). En morir era arquebisbe electe de Tarragona.
Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia (Roma, 1586), i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis (1590) als catòlics francesos sobre Enric de Borbó. Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e graecis latinisque patribus.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1603 – Barcelona, 1693)
Pintor. Format a Barcelona, es traslladà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés.
Pintà diverses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses (on es conserven les que féu per a la capella del Misteri).
Dades dels Països Catalans 