(Barcelona, 10 octubre 1841 – 5 novembre 1841)
Organisme. La integraven els progressistes de l’Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars.
Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella.
Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d’Espartero.
(Barcelona, novembre 1898 – octubre 1899)
Organisme. L’integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l’oligarquia agrària.
La Junta es basava en els punts següents: concert econòmic de tributació directa, reorganització de la vida municipal, constitució de diputacions amb abast regional i amb atribucions de política econòmica, foment de l’ensenyament professional i tècnic i, per últim, respecte del dret català.
Els presidents de la Societat d’Amics del País, del Foment del Treball, de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de l’Ateneu Barcelonès i de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial adreçaren un missatge a la reina regent (14 novembre).
Fou el principal cos de la creació de la Unió Regionalista després del fracàs de l’experiència del govern Silvela, amb Polavieja i Duran i Bas (març a octubre 1899).
(Barcelona, 17 juliol 1854 – segle XIX)
Organisme creat en el context de la Revolució de l’any 1854. La formaven membres de l’Ajuntament i tres diputats a Corts. Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27 juliol) i acceptà el nomenament de Pascual Madoz com a governador civil (11 agost).
No pogué estendre l’autoritat a tot el Principat a causa de l’oposició de les juntes de Girona i Tarragona. Obtingué la supressió dels drets de portes, l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia.
No fou acceptada pels sectors obreristes.
(Barcelona, 16 novembre 1842 – 1843)
Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d’Espartero.
Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants.
La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta.
Desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero.
(Barcelona, 1913 – abans 1920)
Grup d’escoltes. Fundat, amb projecció a tot el Principat, per Ignasi Ribera i Rovira.
S’acollí als locals del CADCI i, tot i que durà pocs anys, tingué el portaveu “Civilitat”.
Cal remarcar-ne el caràcter nacionalista català i paramilitar.
(Catalunya, 12 abril 1936 – 1970)
(JSUC) Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE.
Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.
El seu òrgan central fou “Juliol”, de Barcelona, i durant la guerra civil tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27.
Comptaven amb una afiliació directa a la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE.
El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya.
(Catalunya, 1934 – abril 1938)
(JLC) Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.
Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.
Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.
(Catalunya, 1978 – )
(JSC) Organització juvenil. Creada per la fusió de les organitzacions juvenils dels tres partits socialistes fundacionals del PSC-PSOE.
Enllaç web: Joventut Socialista de Catalunya
(Barcelona, 1918 – 1939)
Agrupació catalanista. Escissió del grup La Renaixença. El 1932 s’adherí a Esquerra Republicana de Catalunya, de la qual se separà l’any següent.
En foren membres Jaume Casanovas, Josep Isern, Enric Fontcuberta, Pere Muntané i Josep Tarradellas.
El president honorari fou Francesc Macià.
(Platja d’Aro, Baix Empordà, 25 abril 1980 – )
(JNC) Organització política juvenil. Creada a partir bàsicament de les Joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya, existents des del 1976.
Reivindica el dret d’autodeterminació i la idea dels Països Catalans, es defineix pacifista i ecologista i se situa a l’esquerra de CDC, a la qual dóna un suport crític.
Enllaç web: Joventut Nacionalista de Catalunya
Dades dels Països Catalans 