(Castellbell i el Vilar, Bages, 1880 – Barcelona, 28 juliol 1942)

Advocat, poeta i periodista.

De jove visqué a Portugal i fou el principal lusòfil català del segle XX i el qui treballà més per la interrelació entre ambdues llengües i cultures.

Fundà el Casal Català de Lisboa (1907) i els Jovestels, branca de l’escoltisme català. Escriví a “El Poble Català”, “La Noche” i “La Veu de Catalunya”.

A més a més d’una munió de versions del portuguès al castellà i al català, publicà Poesia i prosa (1905) amb pròleg de Maragall, Cròniques de Portugal (1903), Portugal artístic (1905), Iberisme (1907), Portugal literari (1911), Catolicisme, socialisme i sindicalisme (1913), Catalunya i la guerra de les nacions’ (1916), etc.

Fou el pare de l’escriptor Antoni Ribera i Jordà.