Arxiu d'etiquetes: partits polítics

Joventut Nacionalista

(Catalunya, 1908 – segle XX)

Secció de joventut de la Lliga Regionalista.

Tingué una forta influència a barriades i viles (la Barceloneta, el Poble Sec, Arenys de Mar, Granollers, Igualada, Montblanc, Olot, Sabadell).

En formaren part Josep Carner, Carrasco i Formiguera, Nicolau d’Olwer i Josep M. Tallada, una bona part dels quals ingressà a Acció Catalana (1922).

També adoptaren aquest nom les seccions juvenils d’altres grups catalanistes (Partit Nacionalista Català, Estat Català) i dels nuclis republicans i socialistes de les Borges Blanques, Granollers i Reus.

Joventut d’Unió Republicana

(Barcelona, 1904 – 1937)

Organització juvenil. Fundada per Francesc Layret.

Convocà un Congrés Internacional de Joventuts Republicanes (1906) i un altre d’exclusivament català (1908), en què intervingueren les joventuts del Centre Nacionalista Republicà, del Partit Federal i de la Unió Catalanista.

Joventut Comunista Ibèrica

(Catalunya, 1935 – maig 1937)

(JCI)  Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano.

El febrer de 1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven.

El seu òrgan de premsa fou “Juventud Comunista”, de Barcelona.

Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig de 1937.

Joventut Comunista de Catalunya

(Catalunya, 1970 – )

(JCC)  Organització juvenil del PSUC. Creada com a successora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

Com a portaveu va editar “Jove Guàrdia” (1971-76) i “Jovent” (1977-80).

Als anys 1980, anà perdent la força que tenia com a conseqüència d’una sèrie de crisis internes relacionades amb el procés de descomposició del PSUC.

Enllaç web: Joventut Comunista de Catalunya

Jóvenes Bárbaros

(Barcelona, 1906 – segle XX)

Organització juvenil del lerrouxisme. Denominació de la Joventut Republicana Radical.

Participaren en les jornades de la Setmana Tràgica, el juliol de 1909, impulsant la crema de convents i edificis religiosos i intentant accentuar l’acticlericalisme de la protesta contra la guerra del Marroc.

Els seus dirigents més importants foren Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras.

El seu portaveu fou “La Rebeldía” (1906-10).

Jove Catalunya, La

(Barcelona, 1870 – 1875)

Entitat política de marcat caràcter catalanista radical, precedent d’Unió Catalanista.

En formaren part Àngel Guimerà, A. Aulèstia i Pijoan, F. Matheu i Fornells, J. Roca i Roca, entre d’altres.

Grups de Defensa de la Llengua

(Barcelona, 1981 – 1993)

(GDL)  Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.

Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.

Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.

Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.

Grup de “La Batalla”

(Barcelona, 1922 – 1924)

Nom donat a un grup d’obrers reunits entorn del periòdic “La Batalla”, encapçalats per Joaquim Maurín.

Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT.

Però el 1924 s’inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

Grop Nacionalista Radical

(Santiago de Cuba, Cuba, 1908 – vers 1960)

Grup polític catalanista, també conegut per Grop Catalunya. Tingué nuclis a l’Havana i a Guantánamo. El nom oficial era Catalunya, Grop Nacionalista Radical.

El principal dirigent fou Salvador Carbonell. Pel seu independentisme estrident no participà en la Constitució de República Catalana de l’Havana (1928) de Francesc Macià.

El Grop simbolitzà la intransigència dels catalans d’Amèrica, i publicà un butlletí.

Va ser suprimit pel govern de Fidel Castro.

Galeusca -1923-

(Barcelona, 11 setembre 1923)

Acord de solidaritat signat entre polítics nacionalistes de Galícia (GAL), Euskadi (EUS) i Catalunya (CA), anomenat també Triple Aliança, al local del CADCI de Barcelona. Per part catalana hi participaren Estat Català i Acció Catalana.

El 1934 fou ratificat a Gernika, mitjançant una delegació catalana presidida per ERC, amb motiu d’un conflicte amb el govern central i els ajuntaments del País Basc.

La cooperació catalano-basca va continuar durant la guerra civil i a l’exili.