(Catalunya, segle XIX)
Membre de la línia dels senyors de Maçanet.
Aquesta branca passà a l’illa de Santo Domingo i s’establí a Puerto Rico i a Cuba.
Foixà i de Móra, Lluís de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: nobles
Foixà i de Comelles -germans-
Lluís de Foixà i de Comelles (Catalunya, segle XVII – després 1637) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.
Ignasi de Foixà i de Comelles (Catalunya, segle XVII – 1668) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:
Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX) Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:
Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX) Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.
Foixà -varis bio-
Arnau de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Capità de Trepani vers el 1445.
Carles de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.
Hèrcules de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XVI) Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.
Hug de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.
Jeroni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.
Joan Antoni de Foixà (Sicília, Itàlia, segle XV) Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.
Miquel de Foixà (Catalunya, segle XIX) Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).
Pere de Foixà (Catalunya, segle XIV) Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.
Ponç de Foixà (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.
Foixà -llinatge-
(Foixà, Baix Empordà, segle XII – Catalunya, segle XIX)
Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.
El primer personatge documentat és Guillem de Foixà (Catalunya, segle XII) Varvassor de Foixà (mitjan segle XII). Fou succeït pels seus fills:
Bernat (I) de Foixà (Catalunya, segle XII) Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència.
Arnau (I) de Foixà (Catalunya, segle XII – 1209) Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Bernat (I). Seguí la cort reial i testà el 1209.
El seu fill i successor fou: Bernat (II) de Foixà (Catalunya, segle XIII – vers 1259) Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d’Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré.
Foix -llinatge-
(Occitània)
Llinatge nobiliari sortit de la casa comtal de Foix. Iniciat amb Roger I, primer comte de Foix.
Els seus membres van participar activament en els afers de Catalunya-Aragó i van arribar a ésser senyors d’extensos dominis a tots dos vessants pirinencs i reis de Navarra (1497).
Els Foix-Bearn o Bearn del comtat de Rosselló posseïren les senyories de Bompàs, Sureda, Ultrera, Santa Eugènia i Sant Joan de Pladecorts.
Foces, Jimeno de
(Aragó, segle XIII)
Senyor de Foces. Formà part del consell reial de Jaume I de Catalunya i l’acompanyà en les conquestes de València (1238) i Xàtiva (1244) i al signament del tractat d’Almirra (1244).
Fou nomenat procurador reial del Regne de València (1257). Ajudà també l’organització de la frustrada croada de Jaume I a Terra Santa (1269).
Fluvià, Guillem de -varis-
Guillem de Fluvià (Catalunya, segle XIII – Lleida, 1283) Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1282, succeint a Guillem de Montcada. La seva governació fou molt breu, ja que morí l’any següent. Promulgà tanmateix unes constitucions notables. Successor seu fou Guerau d’Andrià.
Guillem de Fluvià (Catalunya, segle XIV) Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d’Empúries.
Guillem de Fluvià (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Serví el papa Benet XIII. El 1398 es trobava entre els defensors del pontífex assetjats a Avinyó.
Figuerola-Ferrety i Martí, Manuel de
(Barcelona, 1876 – Madrid, 1965)
Diplomàtic i segon marquès de Rialb.
Era delegat d’Espanya a la V Conferència de Dret Internacional de l’Haia, que el 1936 fou delegat del general Franco per al bescanvi de presoners de la guerra civil.
Figueras Caminals, Francisco de Paula de
(Almeria, Andalusia, 1786 – Granada, Andalusia, 1858)
Militar. Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras. Participà en la Guerra del Francès.
Cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra carlina (1833-40), i senador per les Balears, València i Sevilla.
Ferrera i de Cordelles, Felip de
(Barcelona, 1578 – després 1643)
Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.
Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:
Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII) Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:
Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII) Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
