(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)
Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.
Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).
Fou el pare de:
Camil Fabra i de Monteys (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988) Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.
Alfons Fabra i de Monteys (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980) Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.
Arnau d’Estopanyà (Urgell, segle XII) Noble. En 1194 figurava entre els garantidors dels acords convinguts pel vescomte Ponç III de Cabrera i el rei Alfons I el Cast.
Pere d’Estopanyà (Catalunya, segle XII) Noble. Destacat durant la governació de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Aquest li confià els castells de Montsó, Ceboller, Tamarit i Saidí.
(Ribagorça, vers 1425 – vers 1485)
Baró d’Alfajarín, senyor d’Albalat de Cinca (1460), gran camarlenc d’Aragó per dret hereditari. Fill de Guerau d’Espés.
Conseller i home de confiança de Joan II de Catalunya, ja des de la infantesa, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb el seu pare i el seu germà Gaspar.
El 1464 era curador i conseller del príncep Ferran, i el 1469 l’acompanyà a Castella quan anà a casar-se amb la princesa Isabel. Nomenat virrei de Sicília el 1479, renuncià el càrrec a favor del seu germà Gaspar, i sembla que morí poc després.
(Ribagorça, vers 1430 – vers 1500)
Cavaller i senyor d’Albalat de Cinca. Fill de Guerau d’Espés. Participà en la guerra civil catalana (1462-72) a favor del rei Joan II el Sense Fe, i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462. Gràcies a aquesta relació, juntament amb els seus germans Lluís i Ramon obtingué una gran fortuna.
Després d’acompanyar l’infant Ferran, de qui era conseller, a Castella (1469), fou nomenat virrei de Sicília (1479). Participà a les guerres de Nàpols i li fou donat el comtat de Sclafani (Sicília).
Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n’aconseguiren l’alliberament (1492).
(Ribagorça, segle XIII – segle XVI)
Llinatge noble. Era establert a Benavarri. Els seus membres formaven part indistintament de les corts catalanes i aragoneses de la baixa edat mitjana.
Foren barons d’Alfajarín, senyors de Montoliu, de Miravalls i de Preixens, i una branca s’establí a Sardenya, on posseí els marquesats de Vilamarina i de Sant Andreu.
El primer membre documentat fou Bernat d’Espés (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 era un dels designats per fer valença a Pere II el Gran al desafiament que aquest havia de celebrar a Bordeus amb Carles d’Anjou. El 1309 anà a l’expedició contra Almeria que dirigia Jaume II el Just.
Berenguer Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Catalunya, segle XIII) Fill de Pere i germà de Bernat, Tomàs i Ramon, amb els quals prengué part en la conquesta de Mallorca (1229) i de València (1239), on reberen importants béns.
Bernat Espanyol (Vic, Osona, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII) Cavaller. Va participar en la conquesta de Mallorca, on va rebre territoris, fou cònsol de mar, jurat de Palma de Mallorca i fundà la nissaga mallorquina dels Espanyol.
Bernat Espanyol (Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII) Cavaller. Participà a la conquesta de Menorca per Alfons II de Catalunya (1287). S’encarregà de formar estadístiques sobre la producció bladera de l’illa, de cara al seu aprofitament immediat.
Pere Espanyol (Catalunya, segle XIII) Cap de la família (1219). Juntament amb els seus fills Bernat, Tomàs, Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca (1229) i de València (1239).
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Pare de Tomàs i de Bernat Espanyol. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
Tomàs Espanyol (Vic, Osona, segle XIII) Fill de Tomàs i germà de Bernat. Tots ells continuadors de la línia vigatana.
(València, 24 gener 1793 – Barcelona, 9 desembre 1850)
Noble i militar. Obtingué (1823), per matrimoni amb Maria Francesca de Dusai i de Fiveller, el marquesat de Monistrol d’Anoia.
Foren els pares de Lluís, Guillem i Josep Maria Escrivà de Romani i de Dusai.
(Rosselló o Lleida, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
(després Escrivà de Romaní) Llinatge d’oficials reials. Establert al Regne de València en temps de la conquesta. N’és l’estirp Guillem Escrivà.
De la línia principal dels barons de Patraix sortiren les línies secundàries dels senyors d’Agres (segle XIII), els senyors de l’escrivania de València (segle XIII), els barons de Beniparrell (segle XVI), els marquesos d’Argeleta (segle XIX), els comtes de l’Alcúdia (segle XVII) i els comtes de Casal (segle XIX).
(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Primer comte d’Empúries (vers 813 – vers 817). Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona.
En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.
(Catalunya, segle XIII – Balaguer, Noguera, 1243)
(o de Cabrera) Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I d’Urgell, morí pocs dies després d’haver-lo succeït.
Sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar I d’Urgell.
Dades dels Països Catalans 