Arxiu d'etiquetes: nobles

Foixà i de Vilana, Martí Joan de

(Catalunya, segle XVI)

Senyor de Maçanet. Nét de Berenguer de Foixà i de Bordils. Es casà amb la seva cosina Dionisa de Vilanova, senyora de Castellet de Cornet. Es distingí en les guerres de l’emperador Carles I de Catalunya.

Fou el pare de:

Hug de Foixà i de Vilanova  (Catalunya, segle XVI – 1589)  Senyor de Maçanet i de Castellet de Cornet. Morí sense descendència, i heretà el seu germà Octavi.

Octavi de Foixà i de Vilanova  (Catalunya, segle XVI)  Abat de Sant Cugat del Vallès. Heretà del seu germà Hug les senyories de Maçanet i de Castellet de Cornet. Fou fill natural seu:

Lluís de Foixà (Catalunya, segle XVI – 1619)  Fou legitimat (1599) i obtingué la successió i les senyories de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Féu testament el 1619. Del seu matrimoni amb Anna de Comelles deixà dos fills i successors: Lluís i Ignasi de Foixà i de Comelles.

Foixà i de Sarroca -germans-

Eren fills d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera.

Beatriu de Foixà i de Sarroca  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Senyora de Romanyà i d’Albons. Heretà Albons dels seu oncle Arnau de Foixà i de Boixadors.

Pere de Foixà i de Sarroca  (Catalunya, segle XV – abans 1520)  Senyor de Romanyà. Tingué tres fills naturals, un dels quals fou:

Pere de Foixà (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Procurador de la seva tia Beatriu de Foixà i de Sarroca. Arrendà les possessions de Romanyà i Albons a Pere Francesc de Sagarriga (1522). El seu nebot Arnau de Foixà i de Boixadors (Catalunya, segle XVI), heretà la senyoria d’Albons.

Foixà i de Santmiquel -germans-

Eren fills de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.

Aldonça de Foixà i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Muller de Miquel de Vilanova. També era germana d’Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel.

Joan de Foixà i de Santmiquel  (Catalunya, segle XV – 1507)  Senyor de Foixà. Successor del seu pare. Fou testament el 1507. Fou pare de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i de Galceran de Foixà i de Cruïlles.

Foixà i de Móra, Lluís de

(Catalunya, segle XIX)

Membre de la línia dels senyors de Maçanet.

Aquesta branca passà a l’illa de Santo Domingo i s’establí a Puerto Rico i a Cuba.

Foixà i de Comelles -germans-

Lluís de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – després 1637)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fill i successor, junt amb el seu germà Ignasi, de Lluís de Foixà i d’Anna de Comelles.

Ignasi de Foixà i de Comelles  (Catalunya, segle XVII – 1668)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, junt amb el seu germà Lluís. Fou succeït pel seu fill:

Lluís de Foixà i Marcillo (Catalunya, segle XVII – 1697)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer (Catalunya, segle XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra (Catalunya, segle XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Francesc de Foixà i de Guiu (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Antoni Joan de Foixà i de Garma (Catalunya, segle XIX)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia. Fou succeït pel seu fill:

Rafael de Foixà i de Vidal (Catalunya, segle XIX)  Darrer senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d’Espoia, que heretà del seu pare.

Foixà -varis bio-

Arnau de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Capità de Trepani vers el 1445.

Carles de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Senyor de Recattino, que recuperà el feu a mitjan segle XVI. Fou pare d’Hèrcules de Foixà.

Hèrcules de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XVI)  Fill de Carles de Foixà. Obtingué la donació de la senyoria de Recattino en casar-se (1586). Fou senador de Palerm i conseller de la noble Companyia dels Blancs.

Hug de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Castellà del castell del Mar de Palerm el 1486. Germà de Jeroni de Foixà.

Jeroni de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Senyor de Recattino, com a hereu de la seva mare, Eufèmia, i vengué el feu a Simó Ventimiglia. Era germà d’Hug.

Joan Antoni de Foixà  (Sicília, Itàlia, segle XV)  Castellà del castell del Mar (o Castellammare) de Palerm entre el 1451 i el 1473. Tingué també drets sobre el port d’Agrigent.

Miquel de Foixà  (Catalunya, segle XIX)  Agrònom. Fou un dels dos secretaris fundadors de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1851). És autor d’alguns treballs d’interès agronòmic, com el titulat Consejos a los hacendados y agricultores (1857).

Pere de Foixà  (Catalunya, segle XIV)  Noble que anà a Sardenya (1323) amb l’expedició comandada per l’infant Alfons.

Ponç de Foixà  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Pertanyia a la noble família del seu nom. El 1326 era vicari general de Barcelona.

Foixà -llinatge-

(Foixà, Baix Empordà, segle XII – Catalunya, segle XIX)

Llinatge noble que senyorejà el castell de Foixà, al comtat d’Empúries.

El primer personatge documentat és Guillem de Foixà (Catalunya, segle XII)  Varvassor de Foixà (mitjan segle XII). Fou succeït pels seus fills:

Bernat (I) de Foixà  (Catalunya, segle XII)  Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Arnau (I). Morí sense descendència.

Arnau (I) de Foixà  (Catalunya, segle XII – 1209)  Fou varvassor de Foixà juntament amb el seu germà Bernat (I). Seguí la cort reial i testà el 1209.

El seu fill i successor fou: Bernat (II) de Foixà (Catalunya, segle XIII – vers 1259)  Tenia en feu, pel bisbe de Girona, els delmes del castell de Foixà, de Gaüses i Viladasens. Fou pare d’Arnau (II) de Foixà i de fra Guifré.

Foix -llinatge-

(Occitània)

Llinatge nobiliari sortit de la casa comtal de Foix. Iniciat amb Roger I, primer comte de Foix.

Els seus membres van participar activament en els afers de Catalunya-Aragó i van arribar a ésser senyors d’extensos dominis a tots dos vessants pirinencs i reis de Navarra (1497).

Els Foix-Bearn o Bearn del comtat de Rosselló posseïren les senyories de Bompàs, Sureda, Ultrera, Santa Eugènia i Sant Joan de Pladecorts.

Foces, Jimeno de

(Aragó, segle XIII)

Senyor de Foces. Formà part del consell reial de Jaume I de Catalunya i l’acompanyà en les conquestes de València (1238) i Xàtiva (1244) i al signament del tractat d’Almirra (1244).

Fou nomenat procurador reial del Regne de València (1257). Ajudà també l’organització de la frustrada croada de Jaume I a Terra Santa (1269).

Fluvià, Guillem de -varis-

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIII – Lleida, 1283)  Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1282, succeint a Guillem de Montcada. La seva governació fou molt breu, ja que morí l’any següent. Promulgà tanmateix unes constitucions notables. Successor seu fou Guerau d’Andrià.

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d’Empúries.

Guillem de Fluvià  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Serví el papa Benet XIII. El 1398 es trobava entre els defensors del pontífex assetjats a Avinyó.