(Sardenya, Itàlia, segle XVII – )
(o de Villa Mara) Títol concedit el 1643 a Ignasi d’Aimeric i Camí, senyor de Villa Mara i Arbaci (Sardenya) i cavaller de Calatrava.
Continua en la mateixa família.
Vilamar, comtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1643
Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis
(País Valencià, segle XVII – 1643)
Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:
Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII) Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:
Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751) Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.
Lanuza -llinatge-
(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)
Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.
Granell, Pere Teodor
(Fanzara, Alt Millars, 1643 – Barbastre, Aragó, 1717)
Eclesiàstic. Rector a Xixona i a València. Fou partidari decidit de Felip V de Borbó en esclatar la guerra de Successió.
Els seus favors a la causa borbònica foren premiats amb l’administració de la Generalitat valenciana, fins que fou abolida definitivament.
Després (1714) fou promogut a la seu episcopal de Barbastre.
Fiol, Cristòfol
(Palma de Mallorca, 1643 – 1702)
Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou beneficiat de la seu de Mallorca i vicari general.
Publicà, amb la finalitat expressa d’igualar la llengua catalana a les altres, unes Cerimònies que deu observar el sacerdot en la celebració de la missa… (1684, segona edició 1697), a més d’unes altres dues obres religioses en català i llatí; deixà inèdit, també, un noticiari de Mallorca des de l’any 1643 al 1702.
Ferrer i de Milà, Antoni
(València, 1643 – Sogorb, Alt Palància, 1707)
Eclesiàstic. Bisbe de Sogorb (1692-1707). Sacerdot de l’Oratori, doctorat en dret civil i en dret canònic i catedràtic de la Universitat de València.
Fou nomenat bisbe titular d’Heliòpolis i auxiliar de València (1686).
A Sogorb reparà el palau episcopal, dirigí la canongia de penitència, fundà el seminari i un mont de pietat.
Comes, Joan Baptista
(València, 1582 ? – 5 gener 1643)
Compositor. Deixeble de Ginés i Pérez i d’Ambrosi Coronat de Cotes. Actuà com a mestre de capella de les seus de Lleida i de València i fou tinent de mestre de capella de la capella reial de Madrid (1618-28).
De retorn a València estigué al col·legi del Corpus Christi i a la seu valenciana a partir de 1632.
La seva producció, exemple de la música barroca catalana, comprèn més de dues-centes obres, de les quals destaquen Lletanies al Santíssim Sacrament, Christus factus i O magnum mysterium.
Illes, comtat de les
(Catalunya Nord, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 per Lluís XIII de França i confirmat per Lluís XIV el 1661 al seu mariscal de camp Josep d’Ardena i de Sabastida (mort el 1677), senyor de Darnius i de la baronia de Mont-roig.
Passà als Taverner.
Granera, baronia de
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, concedit el 1643 a Jacint de Sala i Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que adquirí la senyoria de Granera el 1639 als Despalau.
Passà als Planella, senyors de Castellcir.
Ferrera i de Cordelles, Felip de
(Barcelona, 1578 – després 1643)
Senyor de Vallferosa i Salomó. Fill de Josep de Ferrera i Amat i de Maria de Cordelles i d’Oms.
Obtingué el títol de noble i es casà el 1608 amb la seva cosina germana Altília d’Olzinelles i de Cordelles. Foren pares de:
Josep de Ferrera i d’Olzinelles (Barcelona, segle XVII) Senyor de Vallferosa i Salomó. Josep fou el pare de:
Maria de Ferrera i de Massó (Barcelona, segle XVII) Morí sense fills dels dos matrimonis que contragué, amb Joan de Vilalba i amb Lluís de Camporrells.
Dades dels Països Catalans 