(Catalunya, segle XVI)
Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard.
(Catalunya, segle XV)
Fill i hereu de Pere Margarit i germà d’Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d’Empordà.
Pare de Pere de Margarit i de Vallseca.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XII) Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.
Berenguer Margarit (Catalunya, segle XIV) Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).
Bernat Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.
Bernat de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.
Francesc Margarit (Catalunya, segle XV) (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.
Francesc de Margarit (Catalunya, segle XV) Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.
Guillem Guerau Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1150). Membre del llinatge.
Llàtzer de Margarit (Girona, segle XVI) Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.
Lluís de Margarit (Catalunya, segle XV – segle XVI) Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.
Miquel Margarit (Catalunya, segle XV) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.
Pere Margarit (Catalunya, segle XII) Templer (1145). Membre del llinatge.
Vicenç Margarit (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.
Joan (I) Margarit (Catalunya, segle XIV – segle XV) Probable fill de Bernat (I). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d’Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan (II) Margarit i avi de Joan (III) Margarit.
Joan (II) Margarit (Catalunya, vers 1400 – vers 1456) Probable fill de Joan (I) Margarit. Fou secretari d’Alfons IV el Magnànim a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci).
Joan (III) Margarit (Catalunya, segle XV) Fou abat d’Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu.
(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)
Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.
Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.
Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.
(Catalunya, segle XII)
Noble. Apareix documentat en temps d’Alfons I el Cast.
Fou un dels signants del conveni de pau i treva de Fontaldana, el 1173.
(Illes Balears, 1316 – després 1342)
Baró d’Omeladès i senyor de Vernet. Fill pòstum de l’infant Ferran de Mallorca i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills.
Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I. El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva de Lusignan, filla del rei Hug IV de Xipre.
Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alisa de Mallorca.
(Xàtiva, Costera, segle XV – Alacant, 1448)
“el Barbut” Noble. Senyor de Moixent, Monòver, Xinosa, la Font de la Figuera, Pinet, Novelda i el castell de Mola. El 1405 comandà les naus del rei Martí I de Catalunya quan passà a Sicília, i per finançar l’expedició vengué la senyoria del lloc de Liçana (1412).
Serví Alfons IV el Magnànim a Nàpols com a majordom i conseller. Fou governador d’Oriola i tinent de l’infant Joan, rei de Navarra. En lluita a la frontera castellana, prengué i saquejà Almansa.
Es casà amb Brianda Cornell i de Luna, i després, amb Elionor de Boïl. Testà el 1448 i vinculà tots els seus béns, que fins aleshores havien restat lliures.
Fou el pare de:
Gaspar Maça de Liçana (País Valencià, segle XV) Germanastre de Pere (VI). Fou pare de:
Gaspar Maça de Liçana i Soler (País Valencià, segle XVI) Fou el pare de:
Joan Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI) dit el de Callosa. Inicià un plet contra els Lladró de Vilanova per a la possessió dels béns que tenien dels Maça de Liçana i guanyà (1570) Moixent, Novelda i el castell de la Mola. El litigi continuà, però contra la seva filla:
Elfa Maça de Liçana i Maça de Liçana (País Valencià, segle XVI) Es casà amb Joan de Vall-llebrera, senyor d’Agost, i foren pares d’:
Elisabet Maça de Liçana (País Valencià, segle XVII – 1666) Muller de Francesc de Rocamora, primer comte de la Granja. El 1614 obtingué sentència definitiva a favor seu del plet iniciat pels Lladró de Vilanova, els quals, però, es quedaren Llutxent, Quatretonda, Benimaclet, Pinet, la Font de la Figuera, Terranova i Mandas. Alguns dels successors dels primers comtes de la Granja també es cognomenaren Maça de Liçana.
(País Valencià, segle XIV – Catània, Sicília, 1394)
Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380.
El rei Joan I el Caçador el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí I l’Humà.
Es casà amb Isabel d’Alagó.
Dades dels Països Catalans 