Arxiu d'etiquetes: nobles

Montcada, Guillem de -varis-

2 Respostes

Guillem de Montcada  (Catalunya, segle XI)  Noble. Apareix entre el 1064 i el 1067. Segurament fou fill de Guillem I i germà de Riambau.

Guillem de Montcada  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. No ha estat identificat de forma segura. Figurà amb Ot (I) de Montcada a l’expedició naval contra Ceuta del 1309. Potser era un germà d’Ot i, per tant, també, de la futura reina Elisenda i del bisbe Gastó.

Guillem de Montcada  (Catalunya, segle XIV)  Noble. No consta la seva posició genealògica. Del Guillem Ramon de Montcada que fou degà de Lleida heretà la senyoria de Benavent (vers 1372). El 1388 la vengué al bisbat de Lleida. És un personatge molt poc conegut.

Guillem de Montcada  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. El 1512 fou nomenat governador de Trípoli, plaça conquerida dos anys abans i governada fins aleshores per Jaume de Requesens.

Montbui -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Montbui  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1344 formava part del consell de Pere III el Cerimoniós a la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca.

Damià de Montbui  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. En 1472 hagué de representar Francesc de Montbui a l’homenatge prestat a Joan II el Sense Fe per la noblesa catalana que havia deposat finalment les armes alçades contra el monarca.

Francesc de Montbui  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, formant part de l’expedició per sotmetre l’illa que comandava l’infant Alfons.

Milans i Cabirol, Bonaventura de

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1700 – segle XVIII)

Noble. Fou membre de la junta directiva de la Companyia de Comerç de Barcelona i, d’ençà del seu restabliment, del Cos de Comerç barceloní.

Mercer, Mateu

1 Resposta

(València ?, segle XIV – Castella, vers 1360)

Diplomàtic i marí. Vicealmirall (des del 1343) de l’armada reial. L’any 1342 acudí a Barcelona a defensar el port, i després anà a Gibraltar a ajudar els castellans. Com a cap de les forces catalanes participà en la presa d’Algesires (1344).

Intervingué en les negociacions matrimonials de Pere III el Cerimoniós i Elionor de Sicília. Com a vicealmirall participà en la batalla de Llucmajor (1349), on fou derrotat Jaume III de Mallorca.

Anà a l’expedició de Sardenya (1353) sota les ordres de l’almirall Bernat II de Cabrera i participà en la conquesta definitiva de l’Alguer (1354). En recompensa rebé el càrrec de majordom reial i la baronia d’Olocau.

El 1360 comandava unes galeres en defensa del rei de Tremissèn, aliat de Pere el Cerimoniós. Capturat per naus castellanes, fou executat per ordre de Pere el Cruel.

Mercader i de Calataiud, Manuel

3 Respostes

(Gandia, Safor, segle XVII – Barcelona, 1709)

Jurista i noble. Mestre de l’orde de Montesa i partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. En caure València passà a Barcelona.

Fou marquès de la Vega (1707), i regent per València al Consell d’Aragó.

L’arquebisbe de Toledo, borbònic, el desposseí de les seves dignitats (1708).

Fou germà seu, Lluís Mercader i de Calataiud  (País Valencià, segle XVII – vers 1709)  Vuitè baró de Xest. Fill i successor de Lluís de Mercader i de Montpalau. Fou besavi de Josep Mercader i Onofrio.

Mercader -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Mercader  (València, segle XVII)  Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.

Galceran Mercader  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

Guillem Mercader  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Maties Mercader  (País Valencià, segle XV)  Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.

Martí de Sicília i de Navarra

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, 19 desembre 1406 – agost 1407)

Únic fill de Martí I el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de trastorns causats per la dentició.

La seva desaparició seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produïren l’extinció de la successió directa del casal de Barcelona.

Margarit i de Vallseca, Pere de

3 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Fill de Lluís de Margarit i Carrillo. Es casà amb la pubilla Jerònima de Gallard, senyora de Sant Feliu de la Garriga, i foren pares de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallard.

Margarit i Carrillo, Lluís de

4 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Fill i hereu de Pere Margarit i germà d’Alfons Carrillo i Margarit. Fou senyor del Castell d’Empordà.

Pare de Pere de Margarit i de Vallseca.

Margarit -varis bio-

2 Respostes

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.