Arxiu d'etiquetes: nobles

Maça -llinatge-

5 Respostes

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)

(després, Maça de Liçana) Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça.

Luna y de Xérica, Antonio de

5 Respostes

(Aragó, segle XIV – Mequinensa, Baix Cinca, 1419)

Noble. Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I l’Humà. Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea.

Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia (1411) i, per tant, fou excomunicat. Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer.

Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de Loarre, on es rendí cap a la fi del 1413. Bandejat, li foren confiscats els béns.

Luna -llinatge-

18 Respostes

(Aragó, segle XI – segle XV)

Gran llinatge de rics-homes de la corona catalano-aragonesa, que prengué el nom de la vila saragossana de Luna.

Llúria *

Deixa un comentari

Veure> Lloria (llinatge de nobles i militars, segles XIII-XVIII).

Llupià i de Pagès-Vallgornera, Gabriel de

2 Respostes

(Rosselló, segle XVII)

Noble. Fill de Joan de Llupià i de Saragossa. Governador de Catalunya i alcaid de Perpinyà.

Durant la guerra dels Trenta Anys participà en el setge de Salses (1639), i durant la guerra dels Segadors es posà al servei de Felip IV i ocupà Agramunt (1644). El monarca el recompensà amb el càrrec de governador.

Fou el pare de Manuel de Llupià i de Ballaró.

Llupià i de Pagès, Gaspar (I) de

5 Respostes

(Rosselló, segle XVI – 1634)

Baró de Llupià i de Castellnou. Fill de Carles (I) de Llupià i de Llupià, i germà de Joan (III) i de Carles (II). Fou portaveu del lloctinent general de Catalunya.

Fou succeït pels seus fills:

Gaspar (II) de Llupià i de Vilanova  (Rosselló, segle XVII – 1642)  Baró de Llupià i de Castellnou. Successor del seu pare, el seu germà el succeí al morir sense fills.

Carles (III) de Llupià i de Vilanova  (Rosselló, segle XVII – 1695)  Baró de Llupià i de Castellnou, i senyor de Vilarmilà, Gallifa, Rocacrespa i Bellpuig. Li foren confiscats els béns del Rosselló el 1653, el 1667 i el 1668. Fou succeït pels seus fills Felip (I), Carles (IV) i Francesc (I) de Llupià i Roger.

Llupià, Lluís de

1 Resposta

(Rosselló, segle XV)

Noble. Pel seu matrimoni amb Maria d’Oms i de Sarriera, baronessa de Corbera, aquest feu passà als Llupià, i llurs descendents -barons de Corbera, senyors de Vilanova de Raó, de Villerac i del Vilar de Caselles (de Cerdanya)- empraren també com a primer cognom el d’Oms.

La línia restà extingida amb llurs néts, i l’herència passà als Sacirera, senyors de Sant Guim de la Plana, que també es cognomenaren de Llupià o d’Oms.

Llupià -llinatge-

4 Respostes

(Rosselló, segle XII – segle XVIII)

Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.

El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI)  Pare de:

Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI)  Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XI – després 1139)  Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:

Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XII – després 1193)  Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:

Llull, Joan -varis-

2 Respostes

Joan Llull  (Catalunya, segle XIV – 1388/89)  Fill de Romeu Llull. Es casà amb Agnès de Gualbes, i foren pares de dos fills, que iniciaren les dues línies del llinatge: Joan i Romeu Llull i de Gualbes.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1467) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Conseller en cap (1489) de la ciutat de Barcelona.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà de Barcelona. Fou conseller en cap de la ciutat el 1492, als començaments de la guerra contra Joan II. Pel novembre de 1492 era elegit membre del consell de la Generalitat que actuava aleshores amb caràcter extraordinari. Figurà entre els qui juraren l’efímera sobirania oferta al rei de Castella.

Joan Llull  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Conseller en cap (1508) de la ciutat de Barcelona.

Lluçà -varis/es bio-

3 Respostes

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.