(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà)

Poble (75 m alt) i antic municipi (5,28 km²), agregat el 1972 a l’actual, situat a la dreta del Daró.

La parròquia (Sant Martí) és esmentada el 1101; l’actual església és de mitjan segle XVI.

Pertangué al comtat d’Empúries, a la frontera històrica amb el de Girona, el comte Ponç V hi bastí (1300) una força, coneguda amb els noms de Castellempordà i de casal dels Margarit, oposat al castell veí de la Bisbal (2 km al sud), de la mitra gironina. En féu donació a Guillem de Vilaragut, els descendents del qual el mantingueren durant el segle XIV.

El 1413 passà als Santfeliu i, per matrimoni (1421), als Margarit, que en foren senyors fins al segle XIX.