Arxiu d'etiquetes: conservadors

Socias i Gradolí, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1857 – 1934)

Polític conservador. Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el codi civil espanyol.

President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907, la major part de vegades gràcies a l’article 29. Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li féu perdre per primera vegada l’escó a les corts. Tanmateix, durant la Segona República hagué d’alinear-se amb la candidatura dretana encapçalada per March.

Degà del col·legi d’advocats (1911-13) i del de notaris (1914-34), presidí la Companyia de Tramvies des del 1919 i fou conseller de nombroses empreses.

És autor de Derecho foral de Mallorca (1916).

Reig i Fourquet, Manuel

Deixa un comentari

(València, 1830 – Madrid, 1901)

Polític. Residí habitualment a Madrid i es distingí per la seva activitat a favor de la restauració monàrquica (1874), després de la qual fou diputat en quatre legislatures i senador. Afiliat al partit conservador, seguí l’escissió silvelista.

Aconseguí del govern la construcció de la carretera Almansa-Cofrents i altres obres a la Vall de Cofrents i la Plana d’Utiel i estigué molt lligat als cacics d’aquelles comarques.

Maura i Montaner, Antoni

24 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 maig 1853 – Torrelodones, Madrid, 13 desembre 1925)

Polític. Germà de Bartomeu, Francesc, Gabriel i Miquel. Va ingressar al Partit liberal amb el suport de Guzmán Gamazo i va obtenir, el 1881, un escó de diputat per Palma. A partir d’aleshores i gràcies a la seva forta personalitat i a les seves idees reformistes, va ocupar els càrrecs més alts del govern.

Fou ministre d’Ultramar (1892), càrrec del qual va dimitir per haver-li estat rebutjat el seu projecte d’autonomia per a Cuba i Puerto Rico, i ministre de Gràcia i Justícia (1895). Durant la crisi del 98 va proposar un pla de reformes enfocat a regenerar el sistema a partir d’un sanejament moral de l’administració i de l’enfortiment de l’autoritat.

Mort Gamazo, passà al Partit Conservador (1902), del qual ocupà la direcció en retirar-se Silvela. Fou ministre de Governació, càrrec que va ocupar en diverses ocasions. Formà per primer cop govern els anys 1903-04, repetí els anys 1907-09 i entre els anys 1918 a 1922.

Per bé que el seu caràcter autoritari, les repressions obreres que va ordenar i les seves limitacions per a dur a terme reformes estructurals, el van anar apartant a poc a poc del poder.

Maestre i Pérez, Josep

Deixa un comentari

(Monòver, Vinalopó Mitjà, 31 agost 1866 – Madrid, 26 març 1933)

Polític. Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena.

Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment (1921-22), diputat a les corts i governador del Banco de España.

Maestre i Laborde-Boix, Josep

1 Resposta

(València, 1876 – febrer 1936)

Polític. Germà de Francesc. Afiliat al partit conservador, fou elegit regidor i després alcalde de València (1909).

Tornà a exercir aquest càrrec des de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera fins a l’adveniment de la II República. Aleshores es retirà de la política.

Ferrer i Matutano, Ramon

Deixa un comentari

(València, 1825 – 1895)

Polític conservador. Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, col·laborà amb el marquès del Campo en el traçat dels primers ferrocarrils valencians.

Fou membre de diverses entitats públiques valencianes (Societat d’Amics del País, Ateneu Literari, Acadèmia de Sant Carles) i diputat a corts (1865).

Dreta Regional Valenciana

12 Respostes

(València, 1930 – 1933)

(DRV)  Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d’inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del “Diario de Valencia” i presidit per Lluís Lúcia. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.

El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia.

El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana.

Díaz i Donderis, Filibert Abelard

Deixa un comentari

(València, 1838 – Madrid, 6 juny 1923)

Periodista i polític conservador. Fundà i dirgí “El Eco del Turia”, que esdevingué diari amb el títol “El Eco de Valencia”, i dirigí (1863) “El Valenciano”.

Fou governador civil de Pontevedra, Burgos, Biscaia, les Illes Balears, Alacant, Granada i la Corunya.

Publicà una Guía de Valencia.

Diario de Palma -1861/1920-

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1 setembre 1861 – 8 gener 1920)

Diari. Successor del “Diario Balear”.

D’ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma.

Burriel i Guillem, Facund

1 Resposta

(Calles, Serrans, 1843 – València, 1910)

Polític. Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València.

Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures. Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració.

Fou el pare de Facund Burriel i Garcia Polavieja.