Arxiu d'etiquetes: vescomtat Bearn

Margarida I de Bearn

(Bearn, França, vers 1245 – Foix, França, 1319)

Vescomtessa de Bearn, Marsan i Gabardà, comtessa en part de Bigorra, baronessa de Castellvell i de Montcada (1290-1319) i comtessa de Foix i vescomtessa de Castellbò, com a muller de Roger Bernat III de Foix.

Era filla del vescomte Gastó VII de Bearn; el 1290 aquest llegà els seus béns de Catalunya a la seva germana gran, Guillema de Bearn, i, si aquesta moria sense descendència -com així fou-, aquests passarien a Margarida o a la germana Mata de Montcada.

Guillema, vídua de l’infant Pere, germà de Jaume II de Catalunya, cedí, però, els seus béns a aquest darrer, contra el testament patern (1302). Això fou causa de lluites contra el rei per part del seu marit (mort el 1303) i del seu hereu, Gastó I de Foix, que acabà possessionant-se de l’herència dels Montcada en nom de la seva mare (1309), enfront dels Armanyac.

Garsenda de Provença

(Provença, França, segle XIII – 1268)

Dama. Filla d’Alfons II de Provença, pertanyent al casal de Barcelona, i de Garsenda de Forcalquier. A la mort del seu pare (1209), ella era de poca edat.

Es casà, temps després, amb el vescomte de Bearn Guillem II de Bearn, el qual morí a la conquesta de Mallorca. Fill d’aquest enllaç seria el comte Gastó VII de Bearn, amb nom del qual Garsenda s’ocupà de la governació del comtat. En restar vídua, el rei Jaume I el Conqueridor prengué a favor d’ella diverses mesures de protecció econòmica.

Fins al 1247 fou partidària dels anglesos en la lluita d’aquests contra França. Havent canviat de partit, el seu fill caigué presoner dels anglesos i fou alliberat gràcies a la reina Elionor, muller d’Enric III d’Anglaterra, que era neboda de Garsenda.

Bearn, vescomtes de

(Occitània)

Membres de les famílies Montcada i Foix-Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Bearn.

Aquest s’associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.

Bearn, Maria de

Veure> Maria I de Bearn (vescomtessa de Bearn i de Gabardà).

Montcada, Guillem de

(Bearn, França, segle XII – Portopí, Mallorca, 12 setembre 1229)

(II de Bearn) Vescomte de Bearn. Fill de Guillem Ramon de Montcada (I de Bearn) i de Guillema de Castellvell. S’havia criat i educat a Catalunya.

Es casà amb Garsenda, filla d’Alfons de Provença i néta d’Alfons el Cast.

Acudí a la batalla de Muret (1213), i després de la desfeta continuà la lluita contra els croats de Simó de Montfort.

Encara que era vescomte de Bearn (1224), restà a Catalunya, on fou el personatge més poderós i més influent de la cort de Jaume I.

Vers el 1222 envaí les terres de Nunyo Sanç, cosí de Jaume el Conqueridor, i aquest fet provocà la reacció armada del monarca i dels Cardona-Cabrera contra ell.

Un cop fetes les paus, es reconcilià amb el rei i, d’ençà de llavors, en fou un dels consellers més fidels. En aquesta condició anà a la guerra de l’Urgell contra Guerau de Cabrera, i a l’expedició per a la conquesta de Mallorca amb 400 cavallers, però hi trobaren la mort ell i el seu cosí Ramon.

Montcada, Guillem de

(Catalunya, abans 1150 – Bearn, França, 1172)

(I de Bearn) Vescomte de Bearn (1170-72). Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon (I) de Montcada.

El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura. El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV.

Es casà (1170) amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos.

Montcada, Gastó de

(Bearn, França, segle XIII – 1290)

(VII de Bearn) Vescomte de Bearn. Era fill de Guillem de Montcada i de Garsenda de Provença.

Mort el seu pare a l’expedició de Mallorca (1229), en fou successor essent encara menor i fou posat sota la tutela del seu parent Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).

Apareix molt citat al Repartiment de Mallorca, on tingué a compte dels mèrits del seu pare, un dels lots més importants, i Jaume I afavorí la seva situació econòmica.

Es casà amb Amata de Mates (1240), filla de la comtessa Peronella de Bigorra, i el 1273 es casà en segones núpcies amb Beatriu, filla del comte Pere de Savoia.

Serví Alfons II el Franc a la campanya contra Castella (1289).

A la seva mort deixà quatre filles: Constança, que es casà amb Enric de Cornwall, Margarida, muller del comte Roger Bernat de Foix, Mata, casada amb Guerau d’Armanyac, i Guillema, muller de Pere, germà de Jaume II.

Aquesta darrera fou l’hereva de Bearn, però al capdavall l’herència seria per a Margarida i el Bearn passaria a ser una possessió dels Foix.

Gastó VII fou el darrer Montcada vescomte de Bearn.

Maria I de Bearn

(França, vers 1145 – 1173)

Vescomtessa de Bearn i de Gabardà (vers 1170-73). Filla del vescomte Pere I i germana de Gastó V, a qui succeí.

En morir el seu pare, ella i el seu germà restaren sota la tutoria de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

El 1170 es casà amb Guillem de Montcada, fill del gran senescal Guillem Ramon, del qual tingué Gastó VI de Bearn, Guillem Ramon I i Saurina. Restà vídua el 1172.

A desgrat de l’oposició dels bearnesos, instaurà al Bearn la dinastia dels Montcada, posada de primer sota la tutoria d’Alfons I de Catalunya-Aragó i sempre més vinculada a la política catalana.

Guillem Ramon I de Bearn

(Bearn, França, 1166 – Auloron, França, 1223)

Vescomte montcadí de Bearn (1215-23). Fill dels vescomtes Guillem de Montcada i Maria I de Bearn.

Fou excomunicat pel fet d’haver donat mor a l’arquebisbe de Tarragona Berenguer de Vilademuls (1194), oncle de la seva muller Guillema de Castellvell, amb la qual s’havia casat el 1189.

Per a ésser absolt li calgué sotmetre’s a una penitència pública; s’absentà de Catalunya, on no tornà fins el 1205.

El 1215 succeí el seu germà Gastó VI, i durant els vuit anys que dirigí el vescomtat es revelà com un governant excel·lent.

La recopilació dels usos i els costums bearnesos i les seves disposicions legislatives influïren decisivament en l’organització i en les institucions del país.