(Bell·lloc d’Urgell, Pla d’Urgell, 17 març 1916 – Barcelona, 26 agost 1976)
Mestre i llicenciat en filosofia i lletres. Fundà les revistes “Delta” i “Cavall Fort”, on formà les seves col·laboracions amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc, i escriví a “Qüestions de Vida Cristiana”.
És autor del conte Sangota, el gos llop (1965) i de l’assaig L’educació, problema social (1965).
Fou degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona.
(Peratallada, Baix Empordà, 7 març 1946 – )
Locutor i periodista. Exercí de mestre a Girona, on l’any 1962 inicià les tasques radiofòniques a Ràdio Girona. Col·laborà activament a la revista “Presència”.
L’any 1968, ja traslladat a Barcelona, ingressà a Ràdio Espanya de Barcelona, on realitzà els programes en català Cançons al pas de la tarda, La legió d’honor i Aquí, Catalunya. Passà a Ràdio 4 des de la seva creació, on des d’aleshores realitzà Temps obert, entre d’altres programes.
L’any 1979 el programa infantil de ràdio Mainada que ell dirigí rebé el premi Ondas. Els anys 1979-80 dirigí a Televisió en programa infantil Quitxalla i durant la temporada 1981-82 ha dirigit i presentat el programa juvenil Justa la fusta.
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 19 novembre 1829 – Barcelona, 3 desembre 1901)
Compositor. Estudià al Conservatori de París, on dirigí orquestres de teatre. En tornà l’any 1854 i fou mestre de capella a la seva vila natal.
Residí encara a França entre 1858 i 1881, on escriví Cantata avec choeurs et soli (1868). Fou director de l’escolania de la basílica de la Mercè a Barcelona (a partir del 1881 fins a la seva mort). Dirigí alguns concerts simfònics a la capital.
És autor d’una Simfonia en la, per a quintet instrumental, nombrosa música religiosa, sardanes i altres obres.
(Reus, Baix Camp, 20 agost 1878 – 26 febrer 1963)
Metge. També tenia la carrera de mestre.
Impulsà la fundació de l’Institut de Puericultura de Reus. Fundà i dirigí la revista “Puericultura”, on inserí nombrosos articles de la seva especialitat.
Els seus treballs mèdics foren remarcables.
(Mataró, Maresme, 26 juliol 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 17 setembre 1972)
Escenògraf i decorador. Fill de l’ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l’acadèmia de Francesc Galí a Barcelona.
Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d’arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l’escenografia.
Home d’una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l’Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc.
En esclatar la guerra civil, se n’anà a Mèxic, on aconseguí molt d’èxit amb la decoració d’establiments de luxe i s’especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.
(Arenys de Mar, Maresme, 13 novembre 1856 – Barcelona, 1929)
Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l’exercí al Masnou.
El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l’ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l’Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns.
Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l’ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el “Butlletí del Foment Pedagògic”.
Col·laborà a la fundació d’altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l’ensenyament català.
També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.
(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)
(dit el Vell) Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.
En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.
La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.
Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.
Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.
Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.
(Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, juny 1849)
Compositor i frare mercenari.
De formació autodidàctica, fou mestre de capella de l’església de la Mercè de Barcelona el 1814, on fundà un cor infantil que havia de formar músics excel·lents.
Entre les seves obres destaquen els drames musicals bíblics El sacrifici d’Isaac i El fill pròdig.
(Barcelona, 18 maig 1904 – 30 novembre 1992)
Naturalista i mestra. Filla de Rosa Sensat i Vila.
Fou professora de ciències naturals a la Universitat de Barcelona i a diversos instituts d’ensenyament mitjà.
Va escriure Natura I (1969) i Natura II (1970), entre altres obres.
(València, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 13 juliol 1411)
XXXVI Abat perpetu de Poblet (1393-1409). Era oncle de Vicent Ferrer, futur sant.
Mestre en teologia i almoiner de Joan I el Caçador; essent prior de Poblet, fou elegit abat, succeint a Guillem d’Agulló.
Obtingué el títol de mestre en Sagrada Teologia, dignitat que ningú de la comunitat no havia assolit abans. Aconseguí, en litigi amb Montserrat, que fossin enterrats a Poblet Pere III el Cerimoniós i Joan I. Fou visitador dels monestirs cistercencs de Catalunya.
El 1409, per motius de salut, dimití, i obtingué de Benet XIII que el succeís Jaume Carbó, procurador seu, sense intervenció de la comunitat, fet insòlit fins aleshores.
Fou enterrat al claustre major, davant la Sala Capitular.
Dades dels Països Catalans 