(Felanitx, Mallorca, 1942 – )
Escriptor. És autor del reculls poètics Un, altres vegades (1999, Premi Ciutat de Palma 1964), Res no hauré fet (1972), Menjar-se les prunes amb la pell (1980), entre d’altres.
Divulgador radiofònic de la música de la Mediterrània, ha escrit els llibres 25 anys de la Nova Cançó a Mallorca (1987) i la biografia Maria del Mar Bonet (1993).
Pseudònim de l’actor i locutor de ràdio català Josep Torres i Vilata (1868-1937).
(Barcelona, 31 octubre 1868 – 10 maig 1937)
Actor i locutor radiofònic. Conegut amb el nom artístic de Toresky, debutà en el teatre professional a Amèrica, on romangué nou anys.
El 1924 entrà com a locutor a Ràdio Barcelona, on, com a ventríloc, faceta en la qual excel·lia, creà el personatge Míliu, que utilitzà en campanyes de beneficència, la qual cosa li valgué una medalla de la República.
(Barcelona, 3 agost 1900 – 4 agost 1976)
Compositor, periodista i radiofonista. Formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona (1923).
L’any següent ingressà a la primera emissora dels Països Catalans, Ràdio Barcelona, on treballà fins el 1971. Fou també col·laborador de “La Vanguardia”.
Recopilà dades sobre les poblacions del món que duen el nom de Barcelona o un dels seus derivats, fet pel qual el govern francès li atorgà el títol de Chevalier des Arts et des Lettres. També fou premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión (1970).
Compongué sardanes de gran èxit popular, com La pepa maca (1959) i Princesa de Barcelona.
(Barcelona, 14 novembre 1954 – )
Premis instituïts per Ràdio Barcelona. Destinats als professionals i als programes del món audiovisual.
Concebuts en els seus inicis per al món de la ràdio i la televisió, s’han incorporat posteriorment categories relacionades amb el cinema i la música.
(Ponferrada, Lleó, 31 gener 1937 – )
Periodista i empresari radiofònic. Iniciat a la ràdio a Lleó i Astúries, el 1968 es traslladà a Barcelona.
Després d’una sèrie de programes, el 1973 es va fer càrrec del programa “Protagonistas” de Radio Nacional de España, que convertí en líder d’audiència, i que continuà fent tot i el seu fixatge per la COPE (1983) i per Onda Cero (1991).
Propietari fundador d’Onda Rambla, ha estat guardonat amb diversos premis Ondas i un premi Nacional de la Ràdio.
(Barcelona, 1888 – 1960)
Locutor de ràdio i escriptor.
El 1926 abandonà la carrera teatral per ingressar, com un dels primers locutors dels Països Catalans, a Ràdio Barcelona, on foren cèlebres les seves interpretacions teatrals radiofòniques (Terra baixa, El místic, etc).
Autor d’obres teatrals, com L’Agència comercial (estrenada al CADCI de Barcelona, el 1934), Les sabates de Lídia (1934), El vell flautista (1950) i altres.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 1951 – )
Periodista. S’inicià en el periodisme a “El Correo de Andalucía”, i posteriorment a “Don Balón”.
Debutà de la mà de Luis del Olmo a la ràdio, mitjà pel qual guanyà el 1981 el premi Ondas.
El 1978 passà a la televisió amb el programa Dos por dos, per consagrar-se posteriorment com a entrevistadora i presentadora de programes de debat i de reality show.
(Barcelona, 14 setembre 1909 – 17 juliol 2000)
Escriptor. El 1936 fou nomenat secretari de la Junta de Comerç Exterior de Catalunya, dependent de la Conselleria d’Economia de la Generalitat. El 1937 anà a la Gran Bretanya com a delegat d’aquest organisme.
Exiliat a Londres des del 1939, formà part del nucli d’activistes catalans entorn de J.M. Batista i Roca, Carles Pi i Sunyer i Josep Trueta. En 1941-45 fou comentarista de la BBC en les emissions per a l’estat espanyol i hi organitzà emissions en català, entre les quals els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1947).
Cofundador de l’Anglo-Catalan Society (1952), és autor de Los ingleses son así (1956), La coronación en Inglaterra (1953), Una Barcelona a Anglaterra i altres reportatges (1957), Margarita de Windsor (1960), La venus de Trafalgar Square (1976), etc.
Fou també corresponsal a Londres dels diaris “Clarín” de Buenos Aires, “Excelsior” de Mèxic i de l’“Avui”, i col·laborà habitualment a “Destino”, amb el pseudònim de Jorge Marín.
En retornar a Catalunya ocupà càrrecs en mitjans de comunicació en català.
Ha estat guardonat amb els premis Ondas de la Cadena SER (1971) i Avui de periodisme (1977). Ha rebut la Creu de Sant Jordi (1987), el títol de Membre Honorari de l’Imperi Britànic (1994), el premi Albert Viladot (1995) i el premi Godó de periodisme (1998).
(Barcelona, 20 maig 1920 – Miami, Florida, EUA, 24 juny 1990)
Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952).
El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals.
Dades dels Països Catalans 