Arxiu d'etiquetes: mestres

Puig i Elias, Joan

(Sallent, Bages, 30 juliol 1898 – Porto Alegre, Brasil, 5 setembre 1972)

Mestre. Afecte a les idees de l’escola racionalista, els seus principis pedagògics estaven destinats a donar a l’infant les eines necessàries per a portar a terme una tasca renovadora de la societat.

Mestre de l’Escola Natura del sindicat del ram tèxtil, tingué a partir del 1936 càrrecs públics importants en la nova organització educativa al Principat: president del Consell de l’Escola Nova Unificada (1936), regidor de Barcelona (1936) i sots-secretari del ministeri d’instrucció pública (1937).

A l’exili (França, Veneçuela i Brasil), desenvolupà diverses tasques culturals i organitzacions d’exiliats.

Plantada i Fonolleda, Vicenç

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental, 1839 – 20 novembre 1913)

Veterinari i mestre. Destacà com a folklorista. Fou un fervent propagandista de l’ideari de la Unió Catalanista.

És autor d’Algunos amigos íntimos del agricultor (1880) i de Teorías para impedir la formación del granizo y el desarrollo del viento en los días tempestuosos.

Com a resultat de les seves recerques folklòriques va escriure Costums populars del Vallès que s’han perdut.

Pascual i Fuentes, Pilar

(Cartagena, Múrcia, 23 octubre 1827 – Barcelona, 18 novembre 1899)

(o Pascual de Sanjuan) Mestra d’escola.

Escriví una gran quantitat de tractats d’urbanitat per a nenes que tingueren una gran difusió, especialment Flora o la educación de una niña (1881, dotze edicions fins al 1954).

Orobitg i Carné, Norbert

(Tàrrega, Urgell, 15 juny 1915 – Lleida, 23 setembre 1995)

Escriptor i mestre d’escola. Residí a Andorra des de l’edat de 26 anys.

És autor del recull poètic De l’amor a la terra alta i de la novel·la La pau dins la guerra (1970).

També conreà la pintura.

Oriol, Bartomeu

(Catalunya, segle XV)

Mestre de tapissos.

Vers el 1432 teixí per al gremi de pellaires de Barcelona dues cortines amb escenes de la Resurrecció i un Sant Antoni.

Vers el 1484, un artista homònim, potser fill seu, va realitzar un drap de senyals per al General de Catalunya.

Morera i Colom, Antoni Maria

(Tàrrega, Urgell, 1820 – Barcelona, 1893)

Escriptor. Fou mestre de primer ensenyament i comptador mercantil dels tribunals.

És autor de les obres Contador universal de intereses simples y compuestos (1867), La Hacienda española en 1876 i Nuevo sistema planetario (1883).

Monjo i Pons, Joan

(Maó, Menorca, 5 juny 1818 – Vilassar de Mar, Maresme, 7 juny 1884)

Científic. A Barcelona estudià nàutica i enginyeria mecànica.

Després de residir uns quants anys a Cuba i d’exercir de mestre a Arenys de Mar, es dedicà a l’estudi de la construcció naval: publicà Curso metódico de arquitectura naval (1856).

A partir del 1860 treballà amb Narcís Monturiol, i després dirigí l’Escola de Nàutica d’Arenys i en fundà una altra a Sant Joan de Vilassar.

Publicà diverses obres, especialment sobre arquitectura naval.

Misón, Lluís

(Mataró, Maresme, 26 agost 1727 – Madrid, 13 febrer 1766)

Compositor i flautista. El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista.

Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764).

Fou l’impulsor de la tonadilla escènica i l’estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758).

Escriví diversos sainets i sarsueles.

Mirats i Monsonís, Antoni

(Montgai, Noguera, 4 gener 1848 – Sarrià, Barcelona, 27 octubre 1928)

Religiós escolapi. Ingressà a l’orde el 1865. Fou capità carlí en 1872-76. Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú.

Passà a l’Argentina (1892-99), on fou vicari provincial, i fundà el col·legi de Buenos Aires.

De retorn, fou provincial de Catalunya (1899-1900) i fundà col·legis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos.

Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925.

Mir i Llussà, Josep

(Solsona, Solsonès, 1701/04 – Madrid, 1764)

Compositor. Fou mestre de capella del convent de les agustines de Madrid.

És autor d’una extensa producció de música sacra, que es conserva a l’arxiu de l’Escorial.