Arxiu d'etiquetes: mestres

Manent i Puig, Nicolau

(Maó, Menorca, 22 juny 1827 – Barcelona, 15 març 1887)

Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845.

Actuà com a contrabaix a l’orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume.

Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje, señor don Simón, en col·laboració amb Marià Soriano Fuertes, La tapada del retiro i Tres para una.

L’any 1857 estrenà al Liceu amb notable acolliment l’òpera italiana Gualtiero di Monsonis (1857), El cant de la marsellesa (1877) i De la tierra al sol (1879).

Llorens i Ventura, Josep Maria

(Tarragona, 15 abril 1886 – Labastida, Llenguadoc, 11 maig 1967)

Eclesiàstic. S’ordenà de sacerdot el 1911. Residí a Osca, on fundà l’Orfeón Oscense.

Beneficiat i mestre de capella de la catedral de Lleida, el 1934 publicà una Teoria de la música.

Per la seva adhesió a la Generalitat i el seu prestigi entre les classes populars, durant la guerra civil fou respectat i fou director de l’Escola de Música de Lleida.

S’exilià el 1939, i patí camps de concentració i estretors econòmiques. Exercí el ministeri pastoral a la diòcesi de Montalban, del seminari de la qual fou professor.

Publicà el polèmic L’Església contra la República Espanyola (sd), signat Joan Comas, i La meva Tarragona (1971).

Llop i Convalia, Roc

(Miravet, Ribera d’Ebre, 31 desembre 1908 – París, França, 15 agost 1997)

Sindicalista. Mestre d’escola, s’afilià a la CNT a través del federalisme pimargallià.

Fou empresonat després de l’octubre de 1934. S’exilià el 1939 i va ser deportat al camp de concentració nazi de Mauthausen.

Autor de Poemes de llum i de tenebra (París, 1967), fou redactor del periòdic anarcosindicalista “Terra Lliure” de París.

Joncar i Querol, Francesc

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 28 novembre 1742 – Girona, 19 juny 1833)

Músic. Deixeble de l’escolania de Montserrat.

Fou segon mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona, mestre de la catedral de Girona, de la de Toledo el 1780 i canonge de la catedral de Girona el 1792.

A Toledo es conserven algunes de les seves obres religioses, d’escriptura perfecta i estil clàssic.

Jacme, Joan

Deixa un comentari

(Lleida ?, segle XIV – Montpeller, França, després 1384)

(o Joan Jaume)  Metge. Fou mestre a l’escola de medicina de Montpeller, de la qual fou nomenat conceller el 1364.

Publicà diverses obres en llatí, com ara Contra epidimiam (1370), De pestilentia (1376), De claculos in vesica (1378), el Secretarius practicus medicinae (1378), i un comentari al llibre quart del Cànon d’Avicenno.

Traduí de l’àrab al català el Llibre de la figura de l’ull, tractat d’oftalmologia d’Alcoati (Sulayman ibn Harit al-Kuwati), toledà del segle XII.

Guasc, Pere Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613)

Filòsof escolàstic. Religiós dominicà, fou mestre de teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la universitat de Tarragona (1607).

Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae.

Gómez i Toldrà, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 1939 – Granollers, Vallès Oriental, 6 setembre 2020)

Pianista. Estudià a Barcelona, Madrid, Bolzano, Arezzo, Viena i Roma.

En aquesta darrera ciutat fou auxiliar del mestre Carlo Zecchi a l’Acadèmia de Santa Cecília.

Ha actuat repetidament a diversos països d’Europa i de l’Amèrica Central.

Gols i Soler, Joan

3 Respostes

(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)

Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.

S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.

S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.

Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.

Gili i Güell, Antònia

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 maig 1856 – Barcelona, 17 novembre 1909)

Poetessa. Tenia la carrera de magisteri. Publicà poemes a diverses revistes. Col·laborà a les publicacions catalanes, especialment les de caràcter religiós.

Publicà un recull titulat Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol.

Després de la seva mort aparegué el recull de poesia mariana titulat Maria (1911).

Genover, Antoni

Deixa un comentari

(Empordà, segle XVII)

Eclesiàstic i gramàtic. Mestre de llatí a Girona.

És autor del tractat Sensus Erasmiani… gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l’edició cinccentista de Pau Llorens de la sintaxi d’Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717.