Arxiu d'etiquetes: matemàtics/ques

Santcliment, Francesc

(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XV)

Mestre d’aritmètica de Barcelona.

Publicà el 1482 una Summa de l’art d’aritmètica, la primera obra d’aquest tipus que utilitzà xifres aràbigues.

Oliba -monjo i poeta, s XI-

(Catalunya, segle XI – després 1065)

Matemàtic, músic i poeta. Monjo de Ripoll, on col·laborà a la seva biblioteca amb el seu homònim que seria famós abat i bisbe.

Conreava la poesia en llatí i era molt entès en matemàtiques i astronomia.

Ifern, Narcís

(Catalunya, segle XVII – Girona ?, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou professor de matemàtiques i beneficiat de la seu de Girona.

És autor d’un Compendi breu de les quatre regles generals de l’aritmètica pràctica.

Huguet i Rotger, Llorenç

(Ferreries, Menorca, 18 novembre 1953 – )

Matemàtic i informàtic. Llicenciat en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), màster en ciències aplicades a la informàtica i a la gestió industrial per la universitat de Lovaina (1980) i doctor en Informàtica (1981) per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou professor fins el 1990 i ha obtingut la càtedra en ciència de la comunicació i intel·ligència artificial (1998).

Des del 1990 fou catedràtic del departament de ciències matemàtiques i informàtica de la Universitat de les Illes Balears. El seu principal domini d’investigació és el camp de la comunicació digital, principalment els aspectes de codificació i criptografia.

A més d’articles en revistes científiques, ha publicat, entre altres, Codes Correcteurs: Théorie et Applications i Comunicación digital: Teoría matemática de la información, codificación algebraica y criptología.

Fou elegit rector de la Universitat de les Illes Balears al juliol de 1995 i reelegit el 1999. El primer semestre del 1998 fou president de l’Institut Joan Lluís Vives.

Font i Josep, Joaquim

(Girona, 1842 – 1871)

Escriptor. És autor d’opuscles diversos, escrits en castellà.

Fou catedràtic de matemàtiques a l’institut de Figueres i al de Girona.

Ferrer -varis/es bio-

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Escaire, L’

(Barcelona, 1979 – ? )

Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d’aquesta temàtica publicada als Països Catalans.

Ha publicat també articles en castellà, francès i italià.

Clarà, Antoni

(Catalunya, segle XIX)

Matemàtic. Dirigí, després d’Antoni Alà i Pere Guixà, l’Escola de Càlcul Teòrico-pràctic que la Junta de Comerç de Barcelona fundà el 1814.

Cerdà, Pau

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII)

Matemàtic i escriptor. Autor de Breve y compendioso tratado de aritmética (1624), d’El nuevo maestro contador (1634) i de Vida política de mujeres.

Aguiló i Fuster, Rafael

(Palma de Mallorca, 10 octubre 1923 – Barcelona, 17 novembre 1995)

Matemàtic. Professor de la Universitat de Barcelona.

Autor de diverses memòries sobre teoria de funcions i anàlisi funcional.